L'Estat ha tornat a incomplir els seus compromisos amb Catalunya. Aquest dilluns s'han fet públiques les
dades d'execució d'inversions pressupostàries previstes per al 2021 i el govern espanyol i el sector públic tan sols van gastar una mica més del terç del que havien compromès. Catalunya es troba a la cua de totes les comunitats. ERC va donar el suport als comptes públics de l'executiu de Pedro Sánchez, que incloïen inversions de 2.068 milions d'euros. Al final, només se n'han executat 739, el que suposa una mica més del 35%.
Si enfoquem a l'amplitud de les dades, l'actitud flagrant de l'Estat queda confirmada. Catalunya és el tercer territori amb una despesa per habitant més baixa, de 95,1 euros per cada ciutadà. Només el País Valencià i Navarra queden per sota. Si anem a les inversions territorialitzades de l'Estat i el sector públic que en depèn, resulta que Catalunya va rebre tan sols un 9% del total. Recordem que la població catalana supera el 16% del total de l'estat espanyol.
Tampoc val aquí l'argument que aquest incompliment es dona a tot arreu per igual i que a tots els territoris els toca rebre de valent. No pas. La Comunitat de Madrid tenia compromesos 1.133 milions d'euros i al final va veure executades inversions per valor de 2.086 milions. I la comunitat que presideix la senyora Díaz Ayuso triplica Catalunya en inversió de l'estat per habitant. També van rebre més inversió de l'esperada Castella-la Manxa, la Rioja i l'Aragó.
La realitat de les dades d'inversió invalida la retòrica emesa des de la dreta espanyola i els seus mitjans que mostraven un Pedro Sánchez que "regava" Catalunya d'euros a canvi de continuar a la Moncloa. El cert és que la reivindicació històrica, des dels anys de la Generalitat pujolista, que Catalunya disposés d'una inversió en línia amb el pes del PIB català en el conjunt de l'estat (un 19,1%) o de la seva població (un 16%) mai s'ha complert.
L'estat espanyol incompleix els seus compromisos amb Catalunya i fins que no es demostri el contrari, no té cap intenció de corregir-ho. El mal és endèmic i es fa molt difícil defensar el diàleg amb un Estat que falta sempre als seus compromisos. La realitat de les xifres esdevé un argument de pes per als qui qüestionen totes les estratègies pactistes amb un poder que no compleix. Un gest que desmentiria els pessimistes -o realistes- seria que finalment l'Estat fes real el que deia la disposició addicional tercera del nou Estatut, que establia que la inversió en infraestructures s'havia d'equiparar al percentatge català del PIB espanyol. L'any 2010, el Tribunal Constitucional va eliminar l'obligatorietat de la disposició, deixant-la a discrecionalitat de l'Estat (tot i mantenir el redactat).
La situació sobre els incompliments en inversió transporta a la vella picaresca espanyola de sempre, que en l'àmbit polític va immortalitzar aquell cacic liberal que era el comte de Romanones, quan va dir allò de "els altres que facin les lleis, que jo ja faré els reglaments". A Pedro Sánchez li agrada repetir que aquesta legislatura ha de ser la del retrobament. Però sembla que l'únic retrobament aquí és el dels incompliments. A Espanya, els governants són els reis dels reglaments, sobretot quan es tracta d'incomplir amb Catalunya.