Un veí de Rubí dirigeix una obra de teatre contra el patriarcat i el privilegi blanc

'Los hombres blancos deben morir' es pot veure durant els mesos de juny i juliol a la Sala Pangolí de Barcelona

  • Imatge promocional de l'obra de teatre 'Los hombres blancos deben morir' -
Publicat el 06 de juny de 2025 a les 16:59

La provocadora obra de teatre Los hombres blancos deben morir està escrita i dirigida per Ignasi Muñoz, director de la companyia de Rubí Escena 13. Aquesta proposta, que ha sacsejat el panorama teatral i polític des de la seva estrena, posa al centre del debat les estructures de poder, el racisme sistèmic i la violència masclista des d'una mirada radical i performativa.

L’obra no busca agradar, sinó remoure. I ho fa des de l’escenari, sense filtres ni concessions. A través del seu títol impactant i un guió punyent, el director obliga l’espectador a enfrontar-se amb els seus propis privilegis, prejudicis i silencis.

Amb les interpretacions potents d'Andrea Carrión (Sara), Laura Viñals (Ada) i Pau Giner (Marc), l’obra es desenvolupa com un “joc interminable” entre personatges que simbolitzen ferides socials i tensions latents en una societat marcada pel privilegi masculí i blanc.

L'obra es podrà veure els dies 6, 15 i 29 de juny a la Sala Pangolí del barri de Gràcia de Barcelona. Està previst que les funcions s'allarguin durant tot el mes de juliol, amb les dates encara per definir. 

Sinopsi 

Los hombres blancos deben morir és una peça teatral que s’endinsa en una partida simbòlica i inquietant entre tres personatges: Sara, Ada i Marc. A través d’un joc que sembla no tenir fi, s’exploren temes com la memòria, la culpa, el privilegi, la violència estructural i la identitat.

Els personatges habiten un espai on el temps sembla congelat, atrapats en una coreografia d’enfrontaments i complicitats que revelen ferides personals i col·lectives. L’obra juga amb els límits entre realitat i ficció per qüestionar el sistema patriarcal, el racisme i les estructures de poder que sostenen el món occidental.

Amb una estètica directa i un llenguatge que incomoda, la proposta sacseja consciències i obre un espai incòmode però necessari per reflexionar sobre la responsabilitat individual i col·lectiva en una societat marcada pel privilegi blanc i masculí.