Entrevista

Parlen membres de La Hidra: «El desallotjament del Mirlo és una gran pèrdua per a Rubí»

L'hort comunitari autogestionat del carrer Prim va ser desallotjat el 14 d'octubre després de cinc anys de vida

per Marc Solé, Rubí, Catalunya | 27 d'octubre de 2021 a les 09:00 |
Actuació musical a l'hort comunitari El Mirlo de Rubí. | Cedida
Dies enrere, RubíTV es feia ressò del desallotjament d'El Mirlo de Rubí, un hort comunitari gestionat per l'ateneu popular La Hidra. El 14 d'octubre, apareixien màquines excavadores i policies, i desapareixien cinc anys d'autogestió al centre de la ciutat. Abans, havien rebut l'avís d'expulsió amb data oberta.

Continuarà el projecte d'El Mirlo? Què ha passat amb la colònia de gats que vivia al solar? S'esperaven el desallotjament? Què creuen que suposa aquest punt final per a la ciutat? Ara, aquest mitjà ha contactat amb diversos membres de La Hidra per conèixer les seves impressions i perspectives després de la fi del projecte en un espai on ara s'hi construiran pisos. 


- Què suposa per a l'ateneu de La Hidra el desallotjament d'El Mirlo?

- El Mirlo era un espai amb caràcter propi que compartia un mateix esperit amb La Hidra, però tenia una altra forma d'obrir-se a la ciutat. Amb El Mirlo perdem un espai verd on fer propostes relacionades tant amb l'horticultura com amb la cultura, sempre amb l'autogestió per bandera. És una pèrdua important per nosaltres, però creiem que també ho és per tota la ciutat, que veu com desapareix un model eficaç i alternatiu de fer propostes.



- Com han estat els dies posteriors?

- És difícil d'encaixar veure com un espai en el qual hem posat tants esforços i ple d'anècdotes ara és un solar sense vida ple de màquines. Tot i això, tant en el primer desallotjament anul·lat com en aquest hem pogut sentir el suport de moltes persones, i això ens dona molta força. És un cop dur, però tenim clar que és necessari seguir fent propostes i no perdem ni els ànims ni la motivació.

- De quina manera hi surt perdent la ciutat, amb aquest desallotjament?

- El Mirlo era pràcticament l'únic espai realment verd del centre de Rubí. No era com els parcs urbans, on hi ha ciment i quatre arbres: s'hi podia observar biodiversitat molt abundant, aquesta que les suposades polítiques ecologistes haurien de protegir. Per altra banda, hi perd un espai cultural alternatiu als institucionals, així com una alternativa a l'oci de consum: al llarg d'aquests anys hem proposat tallers, concerts, i un munt d'activitats, sempre gratuïtes. I tot plegat ho hem fet des de l'autogestió, fet que sembla que no agrada gens a l'Ajuntament.

- Us esperàveu que el desallotjament es fes efectiu o esperàveu salvar l'espai com al juliol?

- Ens ho esperàvem. La data oberta és una estratègia judicial profundament injusta creada per desarticular la nostra eina principal de defensa: el suport mutu i la solidaritat. Si no saps quan vindran és difícil organitzar-se. El moviment de defensa de l'habitatge de tot l'estat ho sap molt bé, i en el seu cas no defensen espais culturals sinó cases on viuen famílies. El que sí que ens va sorprendre va ser el dispositiu policial, totalment desmesurat.
 

Una pintada a l'hort comunitari El Mirlo alertava mesos enrere dels plans de futur per aquest espai Foto: Cedida


- Quan vau saber la data definitiva? Va ser tot per sorpresa?

- A mitjans de juny vam saber la primera data, que era tancada. El juliol vam poder resistir gràcies al suport de molta gent que es va acostar per protegir l'espai. En aquest moment vam quedar a l'espera d'una segona notificació, que va arribar a principis d'octubre i donava un termini d'una setmana per efectuar el desallotjament (de l'11 al 17 d'octubre). La data definitiva la vam saber el mateix matí, quan vam veure arribar els furgons de la policia a les 7 del matí.

- Teniu previst desenvolupar el mateix projecte en un altre emplaçament?

- Ara mateix estem prioritzant el projecte de La Hidra, que després de sis anys de vida també està en perill de desallotjament. Tot i així, al llarg d'aquest últim any s'ha apropat molta gent interessada i motivada en implicar-se en la construcció d'un altre espai com El Mirlo, i això ens sembla una molt bona notícia. Des d'aquí convidem a seguir construint i creant propostes alternatives a les institucionals.


- Heu parlat amb l'Ajuntament? Si és que sí, que us han dit al respecte?

- Com a espai autogestionat no ens volem relacionar amb l'administració. Entenem que negociar-hi et lliga d'una forma o altra a la seva manera de fer les coses, i volem mantenir-nos lliures en aquest sentit. Tot i així, al llarg dels processos de l'hort i de l'ateneu l'Ajuntament només ha fet que posar entrebancs. Per exemple a l'hora d'obtenir l'informe de vulnerabilitat en el moment del judici. Entre això i el tracte que estan donant a les companyes de Ca l'Estació, que és un projecte situat en un edifici de propietat municipal, ja ens podem imaginar quina seria la seva resposta.
 

El solar que ocupava el Mirlo, en ruïnes després del desallotjament. Foto: Cedida


- Què se'n sap de la colònia de gats que habitava l'espai? Han sobreviscut?

- Pel que fa als gats, també es va produir una irregularitat. En principi, si hi ha una colònia d'animals en un espai, el desallotjament s'ha d'aturar fins que vingui una protectora oficial a retirar-los. Els Mossos no van permetre accedir al recinte fins a la tarda, quan les excavadores ja havien pentinat tot el solar. En van salvar quatre, i de la resta no en sabem res. Al matí un operari també va treure una gateta, que han acollit dues membres de l'assemblea i l'han batejat amb el nom de Mirlo.

- No hi ha rastre del pi ni el xiprer de grans dimensions del solar. No es va plantejar cap alternativa per a no tallar-los?

- Tant la qüestió de la colònia com la dels arbres centenaris es va al·legar al judici, però ni a la promotora, ni a l'ajuntament ni a la jutgessa els va semblar rellevant. Són arbres que feia molts anys que eren a la ciutat i que s'haurien de considerar patrimoni per tal de protegir-los, però el progrés econòmic no entén d'aquests temes. Força veïnes s'han acostat lamentant que els hagin talat, tot recordant que han vist créixer aquests arbres i formar part del paisatge del barri des que eren petites.

 

Participació