medi ambient
La Campanya Contra el Quart Cinturó reclama que es retiri el projecte dels pressupostos de l'Estat
Demanen als representants catalans al Congrés que presentin esmenes per evitar la seva construcció
Campanya Contra el Quart Cinturó. | Cedida
Fa unes setmanes es van fer públics els comptes generals de l'Estat pel 2022 en els quals es preveu una inversió de 9,3 milions d'euros per les obres de la B-40. Un projecte que des de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) consideren que és del tot inadmissible i contrari a la lluita contra el canvi climàtic.
És per això que han iniciat una nova campanya, aquesta vegada dirigida als representants catalans al Congrés dels Diputats (ERC, Junts, CUP i En Comú Podem) perquè presentin esmenes amb l'objectiu de retirar les partides pressupostades per aquesta obra.
En un comunicat, des de la CCQC expressen que "el pas del temps evidencia la caducitat i l’anacronisme del projecte del Quart Cinturó" i lamenten que els pressupostos del 2022 tingui dues partides per tirar endavant l'autopista entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Oriental. En concret, s'han reservat 9,2 milions d'euros en 6,2 km del tram entre Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Viladecavalls; i 127.000 euros en el subtram de Terrassa a Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Des del grup contrari al Quart Cinturó, manifesten que "mentre el Vallès no disposi d’una xarxa potent de transport col·lectiu competitiva i les mercaderies de llarg recorregut no viatgin en tren al llarg del corredor mediterrani, no té sentit desviar ni un cèntim d’euro a d’altres partides menys prioritàries o contraproduents".
La Campanya Contra el Quart Cinturó va articular-se l’any 1992 i ha arribat als gairebé 30 anys defensant la no continuïtat del Projecte més “desarrollista” de la història de la planificació urbanística de Catalunya. Prevista ja l’any 1971, en ple franquisme, sota la presidència de J. Antoni Samaranch com a president de la Diputació de Barcelona, aquest projecte segueix lentament el seu procés per desenvolupar-se sigui quin sigui el govern de l’Estat espanyol.
El futur del Vallès passa per la reconversió radical de model de mobilitat i la preservació de tot el corredor prelitoral de la Plana del Vallès. Aquest àmbit, destacat en el Llibre Blanc de la gestió de la Natura als Països Catalans; Natura, Ús o Abús coordinat per Ramon Folch l’any 1976, com un dels espais destacats a protegir, encara espera accions concretes de planificació urbanística, paisatgística, ambiental i agrícola que en garanteixin la preservació del paisatge, de la biodiversitat, de la integritat dels espais agraris i dels connectors ecològics, tots ells elements indispensables per a un territori metropolità sostenible i que, que en el marc de la crisi actual, ha pres encara més consciència del valor dels territoris naturals més propers.
És per això que han iniciat una nova campanya, aquesta vegada dirigida als representants catalans al Congrés dels Diputats (ERC, Junts, CUP i En Comú Podem) perquè presentin esmenes amb l'objectiu de retirar les partides pressupostades per aquesta obra.
En un comunicat, des de la CCQC expressen que "el pas del temps evidencia la caducitat i l’anacronisme del projecte del Quart Cinturó" i lamenten que els pressupostos del 2022 tingui dues partides per tirar endavant l'autopista entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Oriental. En concret, s'han reservat 9,2 milions d'euros en 6,2 km del tram entre Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Viladecavalls; i 127.000 euros en el subtram de Terrassa a Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Des del grup contrari al Quart Cinturó, manifesten que "mentre el Vallès no disposi d’una xarxa potent de transport col·lectiu competitiva i les mercaderies de llarg recorregut no viatgin en tren al llarg del corredor mediterrani, no té sentit desviar ni un cèntim d’euro a d’altres partides menys prioritàries o contraproduents".
La CCQC, en context
La Campanya Contra el Quart Cinturó va articular-se l’any 1992 i ha arribat als gairebé 30 anys defensant la no continuïtat del Projecte més “desarrollista” de la història de la planificació urbanística de Catalunya. Prevista ja l’any 1971, en ple franquisme, sota la presidència de J. Antoni Samaranch com a president de la Diputació de Barcelona, aquest projecte segueix lentament el seu procés per desenvolupar-se sigui quin sigui el govern de l’Estat espanyol.
El futur del Vallès passa per la reconversió radical de model de mobilitat i la preservació de tot el corredor prelitoral de la Plana del Vallès. Aquest àmbit, destacat en el Llibre Blanc de la gestió de la Natura als Països Catalans; Natura, Ús o Abús coordinat per Ramon Folch l’any 1976, com un dels espais destacats a protegir, encara espera accions concretes de planificació urbanística, paisatgística, ambiental i agrícola que en garanteixin la preservació del paisatge, de la biodiversitat, de la integritat dels espais agraris i dels connectors ecològics, tots ells elements indispensables per a un territori metropolità sostenible i que, que en el marc de la crisi actual, ha pres encara més consciència del valor dels territoris naturals més propers.
També hauries de llegir
Fa 86 setmanes
Quins projectes al Vallès Occidental formen part dels pressupostos de l'Estat pel 2022?
Ara a portada
El més llegit