entrevista

Ramon Batalla: «La vida i trajectòria de Pere Aguilera mereixien un llibre»

Parlem amb l'historiador rubinenc, autor de la biografia de Pere Aguilera, alcalde de Rubí durant la Segona República

per Marc Solé, Rubí, Catalunya | 29 de novembre de 2021 a les 18:59 |
Ramon Batalla amb un exemplar del seu nou llibre. | Cedida
Pere Aguilera, d'Esquerra Republicana (ERC), va ser alcalde intermitent de la ciutat entre 1934 i 1938, i després de la victòria franquista, va exiliar-se a França. Va ser empresonat en tornar pocs mesos després, i va ser desterrat fins que el 1979 va ser elegit regidor de nou per ERC a l'Ajuntament, càrrec que va ocupar fins al 1983. Nomenat fill predilecte de Rubí el 1987, va morir el 1991 amb 90 anys. Avui, la plaça de l'Ajuntament duu el seu nom.

Ara, l'historiador rubinenc Ramon Batalla, de la mà de la Fundació Josep Irla, ha publicat una biografia d'aquest personatge sota el nom Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí. Abans de la presentació oficial, RubíTV ha parlat amb el seu autor per a conèixer anècdotes d'aquest interessant polític rubinenc i saber el perquè d'aquest llibre.


- Per què va creure convenient publicar una biografia d'aquest personatge?

- Coneixia el personatge després d'interessar-me per la Unió Rabassaire de Rubí i el Casino, dos moviments als quals Aguilera estava molt lligat. La fundació Irla té una col·lecció sobre dirigents republicans dels anys 30, i em van proposar, com a historiador rubinenc, publicar la biografia de Pere Aguilera, idea que em va semblar perfecte: és un personatge històric que mereix un llibre.


- Va conèixer Pere Aguilera?

- Sí, molt poc. Vaig tenir l'oportunitat de poder-lo entrevistar el 1986, però a banda d'això hi vaig coincidir més aviat poc.

- Quina impressió li va donar, en el cara a cara?

- Era una persona molt apassionada de la política i de Rubí. A més, tot i l'experiència a la presó i l'exili durant la postguerra, explicava les coses amb humor, sense amor ni ressentiment. Era reconciliador i tractava la seva trajectòria, es pot dir, amb esportivitat.

- Hi ha descendents a Pere Aguilera a Rubí?

- La seva filla, Rosa Aguilera, amb qui em vaig reunir abans d'escriure el llibre. L'altra filla d'en Pere, la Ramona, va morir fa temps. A banda, també vaig parlar amb la Montse Planell, dona del nét d'Aguilera, que també va morir. Aquesta última, que viu a Sabadell, és actualment la segona persona més directe al protagonista del llibre.

- Hi ha parlat?

- La Rosa i el seu marit, mort ara fa un any, eren grans i la comunicació era limitada. Ara bé, el més valuós que la família m'ha pogut aportar són unes memòries que Aguilera va escriure amb l'ajuda de la Ramona. Allà hi repassa la seva trajectòria i anècdotes que van marcar la seva vida personal i política.

- Com està exposada i fraccionada, la vida de Pere Aguilera en l'obra?

- És un llibre cronològic exposat en capítols, que tracta des de la seva infantesa fins a la seva mort. Tot comença el 1901, quan Aguilera va néixer a Rubí. A partir d'aquí, es parla de la seva família, la seva escolarització, l'ofici de pagès, la seva trajectòria política, l'exili...

- Com es va iniciar en política, Aguilera?

- Amb 11 anys va deixar l'escola per dedicar-se a collir raïm, que era la feina del seu pare, en Peret. La seva formació cultural i política la va rebre al Casino republicà de Rubí, on es feien activitats intel·lectuals i artístiques amb presència de grans líders catalans de l'època. Allà va cultivar la seva passió per la política, fins a crear i liderar, als anys 20, la secció local de la Unió de Rabassaires, un sindicat de pagesos molt important aleshores en l'àmbit català. 

- Què en destacaria, d'aquesta figura?

- Era una persona molt implicada en la justícia social i els drets de la classe treballadora; la política, el republicanisme i la pagesia eren les seves passions. Pere Aguilera va lluitar molt fortament per rebaixar la comissió dels pagesos als terratinents i donar l'opció als primers de comprar les terres que treballaven. Als anys 30 ja liderava el Casino, molt lligat a ERC, i el 31 va sortir elegit regidor.

- Tenint en compte el nom del llibre: vostè sap si Pere Aguilera ha estat l'únic Rubí de conviccions republicanes?

- No, no ha estat l'únic. Des de finals del segle XIX, la majoria d'alcaldes de Rubí havien estat republicans, però no vivien en una república. A ell se'l pot qualificar d'"alcalde republicà" perquè va ser alcalde més longeu de Rubí durant la Segona República. De fet, del 31 al 33 el batlle va ser Francesc Rovira amb Aguilera de primer tinent, i el 1934 el nostre personatge ja va ser nomenat alcalde, càrrec que va ocupar intermitentment fins al 1938.

 

Participació