economia

La Cambra de Terrassa reivindica més atenció de la Generalitat

Considera que les administracions estan "paralitzades" i ha ajornat el pressupost del 2022 a l'espera de la Llei de Cambres

per Anna Mira, Terrassa, Catalunya | 2 de desembre de 2021 a les 16:59 |
El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, durant l'esmorzar amb mitjans. | Cedida
Preocupats, incòmodes i menyspreats. Així s’han mostrat els responsables de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, a la trobada anual amb els mitjans de comunicació. El seu president, Ramon Talamàs, ha destacat que les administracions estan "paralitzades" i demana més acció, seguiment i comunicació per tirar endavant les propostes per reactivar l'economia. 

Talamàs lamenta que en l'àmbit local, l'Ajuntament de Terrassa no està responent a les propostes i necessitats de la Cambra ni tampoc a la falta de comunicació o d'atenció cap a l'entitat empresarial de la ciutat. "Ens preocupa la situació de manca de diàleg i efectivitat". 


Incomoditat amb les mesures del Govern


Talamàs ha posat l’accent en la situació “incòmoda” que es troba la institució envers les mesures de la Generalitat. Un malestar que ve motivat per no participar del Pacte Nacional per la Reindustrialització com sí ho fan, ha concretat, Pimec, UGT i el mateix executiu català, entre d’altres, ha subratllat. També ha apuntat que estan “pendents de resposta” per la proposta d’instal·lar oficines arreu del territori per abordar qüestions relacionades amb les reformes energètiques. 


Ha lamentat que en el preàmbul de la llei catalana “no es fa cap referència a la potència de la transició energètica” com a eina per crear llocs de treball i “tot va en la línia de democratitzar, que està bé”, però ha insistit en la importància per generar activitat econòmica. Una crítica que el president de la cambra ha estès per la gestió del fons europeus Next Generation, perquè tampoc, segons  ha dit, no han tingut retorn de “l’oficina cambral” que van proposar, amb un pressupost d’1,8 milions d’euros, per acollir dubtes i projectes de petites i mitjanes empreses.

Pressupostos ajornats a l'espera de la llei de cambres


La inseguretat i els dubtes també ha fet ajornar el pressupost d'enguany pel 2022, una posició conjunta de les cambres catalanes. "Per nosaltres és una manera de manifestar la situació i la incertesa que vivim", ha asseverat el tresorer, Emili Pablos. Principalment per la manca d'una Llei de Cambres actualitzada, ja que l'actual marc normatiu és de l'any 2002 i està "desfasada de la realitat econòmica i desplaçada de la normativa espanyola de les cambres del 2014", ha manifestat Susanna Patiño, secretària general. 

La Generalitat ha creat un grup de treball per treballar l'avantprojecte de la futura llei de cambres on s'ha posat sobre la taula la necessitat d'un finançament públic, actualitzar la norma i l'organització interna i la relació amb l'administració. "Malgrat l’existència de la voluntat conjunta d’avançar cap a tenir una norma, no va al ritme que hauria d’anar", ha lamentat Patiño. La normativa ha d'estar enllestida la tardor del 2023 però es creu necessari accelerar-ne el procediment. 

Segons els càlculs, l'any 2021 la Cambra tindrà un dèficit de 215.000 euros per "manca de compromís de la Generalitat de donar un finançament extraordinari a les cambres", com es va fer l'any 2020 per la pandèmia. Aleshores es van atorgar 2,5 milions d'euros dels quals 140.000 van ser per la Cambra de Terrassa. Segons Pablos es "denota el dèficit de finançament públic" i ha posat l'exemple de l'any anterior quan el 67% de les activitats de la Cambra van dedicades a accions públiques, només el 38% del finançament prové de fons de la Generalitat. "Seguirem estant al costat de les empreses però seguirem lluitant per una llei de finançament, que s'hauria d'haver resolt en la legislatura anterior", ha afegit. 

Alerta per la manca de subministraments


El tresorer de la Cambra de Terrassa, Emili Pablos, ha avisat que la manca de subministrament s’agreujarà el primer i segon trimestre de 2022, fins al moment, “les empreses han pogut resoldre les carències” i mantenir la competitivitat. Una advertència que ha estès amb la inflació, que ha estimat arribarà al 2% a finals d’any i això “provocarà conflictes amb negociacions col·lectives i salaria” i ha afegit, “havia de ser conjuntural i estarà a sobre en totes les companyies”. 

Quant al cost de l’energia, sobre la qual ha reclamat trobar una solució, “no és tan representatiu” l’impacte als negocis de la demarcació, en canvi sí ha precisat que afecta el comerç. Pablos ha esmentat que valors relacionats amb l’ocupació s’estan situant en nivells de 2019, com l’atur, la capacitat productiva, les persones que busquen feina i no en troben -unes 23.000- i l’afiliació a la Seguretat Social i els autònoms, 153.000 i 131.000, respectivament.

Quart Cinturó: 500 metres per any


Des de la Cambra també s'ha posat èmfasi a la B-40, una infraestructura "importantíssima" per Terrassa, pels vallesos i pel país, ha destacat el vicepresident segon, Nacho Navarro. El Quart Cinturó ha de connectar el Baix Llobregat amb el Vallès Oriental i descongestionar l’àrea metropolitana però les inversions per fer-ho possible no arriben. 

Navarro ha recordat que l'any 2010 van començar les obres del tram que ha d’unir Viladecavalls amb Olesa de Montserrat i actualment encara s'estan fent. En concret, s'han fet 500 metres cada any. Pel 2022 el Ministeri destina 9,2 milions dels 24 que encara són necessaris. "Òbviament serà un nou compliment de l’estat en relació amb la finalització de les obres". 

 

Participació