26
de gener
del
2022
Actualitzat
a la
13:57h
Diverses entitats amb presència al Vallès han presentat aquest migdia la seva proposta per impulsar un Pla Territorial Sectorial Agrari Específic del Vallès (PTSAEV), amb l'objectiu principal de frenar la pèrdua de sòl agrari del Vallès, a més de fer possible la convivència entre els hàbitats urbans i els seus espais naturals.
Manel Cunill, director gerent d'Agrària Vallès, ha revelat que durant els últims 40 anys s'ha perdut aproximadament el 47% de la superfície d'espais naturals i agraris, que eren una font d'alimentació de proximitat i també un espai de resiliència de la ciutadania, a més de ser el centre de treball de moltes persones a la comarca.
Tot i això, actualment encara queden unes 19.000 hectàrees de sòl agrícola al Vallès, que les entitats volen protegir mitjançant la redacció del Pla Agrari - un Pla que, de fet, ja estava contemplat al Pla Territorial Metropolità aprovat l'any 2010, com ha recordat Joan Carles Sallas, president de l'Adenc. Concretament, el PTMB havia de desenvolupar el Pla Director Urbanístic de la plana agroforestal del Vallès, però mai es va arribar a fer. El 2017, amb l'aprovació de la Llei d'Espais Agraris es torna a posar sobre la taula la possibilitat de tenir una figura d'ordenació dels espais naturals i agraris, i és quan les entitats han decidit aprofitar-ho.
Sallas ha destacat que el Vallès és una de les comarques amb més superfície agrícola de l'àrea metropolitana, i, així i tot, els organismes no l'han considerat mai com una unitat territorial, i és per això que cal recordar que "no som la perifèria de l'Àrea Metropolitana", sinó un territori amb especificitats que, a més, té "un patrimoni històric important vinculat al món rural".
A més, també ha considerat que el sòl industrial actual ja cobreix les necessitats de la zona i que ara cal lluitar perquè no se segueixi perdent sòl agrari, que no només serviria per continuar amb l'activitat principal agrícola i forestal sinó que es podria compatibilitzar amb altres usos com la restauració o els allotjaments rurals.
Finalment, Jordi Rosàs, de la Unió de Pagesos, ha manifestat que "ara és el moment de dotar-nos d'eines que ens permetin continuar amb l'activitat agrària", i per això se sumen a l'impuls del Pla Agrari, una eina jurídica que protegirà el sòl davant "l'activitat especulativa".
Una proposta de la societat civil a les administracions
Les entitats que han impulsat la proposta del Pla Agrari han obert una pàgina web per recollir el suport de la ciutadania a aquesta demanda, per tal de fer-ho arribar a les administracions corresponents.
Segons expliquen en el seu manifest, "el benestar de la societat metropolitana local passarà per l'harmonització dels hàbitats urbans amb els espais naturals que els sostenen", i el Pla pretén formular un "projecte integrador dels aspectes agraris, ambientals, socials i culturals" de la contrada, una de les "més dinàmiques del sud d'Europa".
Així, entre d'altres, amb el Pla es vol facilitar la viabilitat de les explotacions agràries i garantir, així, el dret a la sobirania alimentària de proximitat i saludable, conservar els ecosistemes agraris periurbans de la bioregió del Vallès que "aporten béns i serveis ambientals d'abastament, de regulació, de suport i culturals" i, en definitiva, ordenar el territori del Vallès sense dependre de la tradicional priorització de la urbanització.
Manel Cunill, director gerent d'Agrària Vallès, ha revelat que durant els últims 40 anys s'ha perdut aproximadament el 47% de la superfície d'espais naturals i agraris, que eren una font d'alimentació de proximitat i també un espai de resiliència de la ciutadania, a més de ser el centre de treball de moltes persones a la comarca.
Tot i això, actualment encara queden unes 19.000 hectàrees de sòl agrícola al Vallès, que les entitats volen protegir mitjançant la redacció del Pla Agrari - un Pla que, de fet, ja estava contemplat al Pla Territorial Metropolità aprovat l'any 2010, com ha recordat Joan Carles Sallas, president de l'Adenc. Concretament, el PTMB havia de desenvolupar el Pla Director Urbanístic de la plana agroforestal del Vallès, però mai es va arribar a fer. El 2017, amb l'aprovació de la Llei d'Espais Agraris es torna a posar sobre la taula la possibilitat de tenir una figura d'ordenació dels espais naturals i agraris, i és quan les entitats han decidit aprofitar-ho.
Sallas ha destacat que el Vallès és una de les comarques amb més superfície agrícola de l'àrea metropolitana, i, així i tot, els organismes no l'han considerat mai com una unitat territorial, i és per això que cal recordar que "no som la perifèria de l'Àrea Metropolitana", sinó un territori amb especificitats que, a més, té "un patrimoni històric important vinculat al món rural".
A més, també ha considerat que el sòl industrial actual ja cobreix les necessitats de la zona i que ara cal lluitar perquè no se segueixi perdent sòl agrari, que no només serviria per continuar amb l'activitat principal agrícola i forestal sinó que es podria compatibilitzar amb altres usos com la restauració o els allotjaments rurals.
Finalment, Jordi Rosàs, de la Unió de Pagesos, ha manifestat que "ara és el moment de dotar-nos d'eines que ens permetin continuar amb l'activitat agrària", i per això se sumen a l'impuls del Pla Agrari, una eina jurídica que protegirà el sòl davant "l'activitat especulativa".
Una proposta de la societat civil a les administracions
Les entitats que han impulsat la proposta del Pla Agrari han obert una pàgina web per recollir el suport de la ciutadania a aquesta demanda, per tal de fer-ho arribar a les administracions corresponents.
Segons expliquen en el seu manifest, "el benestar de la societat metropolitana local passarà per l'harmonització dels hàbitats urbans amb els espais naturals que els sostenen", i el Pla pretén formular un "projecte integrador dels aspectes agraris, ambientals, socials i culturals" de la contrada, una de les "més dinàmiques del sud d'Europa".
Així, entre d'altres, amb el Pla es vol facilitar la viabilitat de les explotacions agràries i garantir, així, el dret a la sobirania alimentària de proximitat i saludable, conservar els ecosistemes agraris periurbans de la bioregió del Vallès que "aporten béns i serveis ambientals d'abastament, de regulació, de suport i culturals" i, en definitiva, ordenar el territori del Vallès sense dependre de la tradicional priorització de la urbanització.