24
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
25
de febrer
a les
8:20h
Diversos arrendataris de les finques situades a l'entorn del Castell han decidit organitzar-se per protestar contra la resolució judicial que ha fixat la data del desallotjament de les parcel·les pel pròxim 6 de març. En una reunió el passat dissabte, 12 de març, els afectats van comptar amb l'assistència jurídica d'un despatx d'advocats que està disposat a acompanyar-los per emprendre accions legals. Ahir, ja eren més de 40 els afectats que havien contractat els seus serveis per intentar defensar els seus drets.
En aquesta trobada, l'advocat ha considerat que l'Ajuntament de Rubí no ha actuat de bona fe, ja que volgudament no ha contactat amb els arrendataris, quan ho podia haver fet perquè tenia coneixement de la situació. "L'Ajuntament ha volgut tirar pel dret i no tenir ningú al davant que li porti la contrària", va dir Sergio Santamaría, advocat de Vosseler Advocats.
Santamaría, doncs, sol·licita a la jutgessa que paralitzi el termini dictat, perquè els afectats puguin ser part en el procés, ja que "l'Ajuntament no ha volgut que ho fossin, i la jutgessa no té tota la informació". De fet, el mateix advocat demanarà tenir accés a un informe tècnic que, segons la resolució, justifica l'actuació de l'Ajuntament per qüestions de seguretat. Per altra banda, sol·licitaran en un altre tribunal la nul·litat de ple dret de la resolució i poder celebrar una vista amb l'Ajuntament i fer escoltar la seva veu.
El lletrat considera que, tot i que l'Ajuntament "té dret a defensar els interessos del seu municipi, el que no pot fer és passar per sobre dels drets fonamentals" dels seus ciutadans, que en aquesta situació tenen uns drets adquirits sobre les parcel·les mitjançant els seus contractes d'arrendament. Alguns dels arrendataris fins i tot han rebut una carta per resoldre els seus contractes de part de l'administrador concursal de l'empresa propietària de les terres, Cerámicas Egara.
Pel que fa a l'Ajuntament, RubiTV.cat va contactar-hi per saber quantes persones i quines casuístiques s'havien trobat durant els horaris d'atenció de l'oficina d'informació habilitada els passats 16, 17 i 18 de febrer, però no ha rebut cap resposta.
El barraquisme, una qüestió que s'arrossega des de fa anys
La situació de les barraques del Castell no és gens nova; de fet, fa anys que s'arrossega i hi ha hagut diverses propostes per trobar-hi una solució. En el mandat anterior, el PDeCAT va proposar una moció que demanava "actuar ràpidament" per evitar l'expansió de les barraques, ja que "el que abans eren horts urbans s'ha acabat convertint en un barri de faveles sense serveis bàsics i, per tant, amb gent que no té garantits uns nivells de vida òptims", en paraules de l'aleshores portaveu de la formació, Víctor Puig.
El text del PDeCAT demanava inspeccions regulars, requeriments i expedients sancionadors als propietaris de les finques, però també una coordinació dels serveis de mediació i serveis socials municipals per tal de "donar sortida a les problemàtiques socials" que es detectessin a les barraques.
Per la seva banda, l'AUP ha presentat dues propostes al ple en aquest sentit: el 2018, després de constatar que l'Ajuntament "no havia fet res" per solucionar el problema del barraquisme al Castell, la formació municipalista va presentar un text al ple del mes de juny per reiterar i ampliar les demandes del PDeCAT del 2017, tot i que finalment va retirar-la "perquè en principi ja està prevista una actuació", segons consta a la seva pàgina web.
En aquest text, l'AUP demanava la creació d'un "espai de treball tècnic" que establís els objectius, un pla de treball i un calendari d'execució per resoldre la situació, "especialment problemàtica" a l'entorn del Castell. Des de l'aprovació de la moció del PDeCAT fins al juny de 2018, l'AUP considerava que "la manca de concreció en les respostes fetes per l'equip de govern quan s'ha preguntat sobre el tema posen de manifest que no han fet res", quan des del seu punt de vista "hauria de ser una prioritat al municipi" abordar la situació "irregular i inapropiada, tant des del punt de vista de la gestió del territori municipal com des del punt de vista de l'habitatge digne i social".
Entre els acords de la moció hi havia l'adhesió al Banc de terres en xarxa de la Diputació de Barcelona, fomentar l'organització de la producció en cooperatives autogestionades, o posar a disposició de la ciutadania els terrenys de propietat municipal en desús, entre d'altres. La moció va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del setembre de 2020.
En aquesta trobada, l'advocat ha considerat que l'Ajuntament de Rubí no ha actuat de bona fe, ja que volgudament no ha contactat amb els arrendataris, quan ho podia haver fet perquè tenia coneixement de la situació. "L'Ajuntament ha volgut tirar pel dret i no tenir ningú al davant que li porti la contrària", va dir Sergio Santamaría, advocat de Vosseler Advocats.
Santamaría, doncs, sol·licita a la jutgessa que paralitzi el termini dictat, perquè els afectats puguin ser part en el procés, ja que "l'Ajuntament no ha volgut que ho fossin, i la jutgessa no té tota la informació". De fet, el mateix advocat demanarà tenir accés a un informe tècnic que, segons la resolució, justifica l'actuació de l'Ajuntament per qüestions de seguretat. Per altra banda, sol·licitaran en un altre tribunal la nul·litat de ple dret de la resolució i poder celebrar una vista amb l'Ajuntament i fer escoltar la seva veu.
El lletrat considera que, tot i que l'Ajuntament "té dret a defensar els interessos del seu municipi, el que no pot fer és passar per sobre dels drets fonamentals" dels seus ciutadans, que en aquesta situació tenen uns drets adquirits sobre les parcel·les mitjançant els seus contractes d'arrendament. Alguns dels arrendataris fins i tot han rebut una carta per resoldre els seus contractes de part de l'administrador concursal de l'empresa propietària de les terres, Cerámicas Egara.
Pel que fa a l'Ajuntament, RubiTV.cat va contactar-hi per saber quantes persones i quines casuístiques s'havien trobat durant els horaris d'atenció de l'oficina d'informació habilitada els passats 16, 17 i 18 de febrer, però no ha rebut cap resposta.
El barraquisme, una qüestió que s'arrossega des de fa anys
La situació de les barraques del Castell no és gens nova; de fet, fa anys que s'arrossega i hi ha hagut diverses propostes per trobar-hi una solució. En el mandat anterior, el PDeCAT va proposar una moció que demanava "actuar ràpidament" per evitar l'expansió de les barraques, ja que "el que abans eren horts urbans s'ha acabat convertint en un barri de faveles sense serveis bàsics i, per tant, amb gent que no té garantits uns nivells de vida òptims", en paraules de l'aleshores portaveu de la formació, Víctor Puig.
El text del PDeCAT demanava inspeccions regulars, requeriments i expedients sancionadors als propietaris de les finques, però també una coordinació dels serveis de mediació i serveis socials municipals per tal de "donar sortida a les problemàtiques socials" que es detectessin a les barraques.
Construccions il·legals al voltant dels horts a la zona del Castell Foto: RubiTV.cat (Arxiu)
Per la seva banda, l'AUP ha presentat dues propostes al ple en aquest sentit: el 2018, després de constatar que l'Ajuntament "no havia fet res" per solucionar el problema del barraquisme al Castell, la formació municipalista va presentar un text al ple del mes de juny per reiterar i ampliar les demandes del PDeCAT del 2017, tot i que finalment va retirar-la "perquè en principi ja està prevista una actuació", segons consta a la seva pàgina web.
En aquest text, l'AUP demanava la creació d'un "espai de treball tècnic" que establís els objectius, un pla de treball i un calendari d'execució per resoldre la situació, "especialment problemàtica" a l'entorn del Castell. Des de l'aprovació de la moció del PDeCAT fins al juny de 2018, l'AUP considerava que "la manca de concreció en les respostes fetes per l'equip de govern quan s'ha preguntat sobre el tema posen de manifest que no han fet res", quan des del seu punt de vista "hauria de ser una prioritat al municipi" abordar la situació "irregular i inapropiada, tant des del punt de vista de la gestió del territori municipal com des del punt de vista de l'habitatge digne i social".
En aquesta línia, l'AUP va presentar una nova proposta el setembre del 2020, per a la promoció dels usos agrícoles, forestals i ramaders al sòl rústic municipal - en el marc d'un Pla de protecció del Sòl No Urbanitzable de Rubí, una altra proposta de l'Alternativa durant el mandat 2015-2019 - que podria ser d'aplicació a la zona d'horts del Castell.
Entre els acords de la moció hi havia l'adhesió al Banc de terres en xarxa de la Diputació de Barcelona, fomentar l'organització de la producció en cooperatives autogestionades, o posar a disposició de la ciutadania els terrenys de propietat municipal en desús, entre d'altres. La moció va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del setembre de 2020.