14
de març
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
a les
12:31h
El desallotjament dels horts del Castell serà una realitat ben aviat. De fet, des del 10 de març l'Ajuntament té una autorització d'entrada a domicili que li permet, a més, fer un "ús de la força mínima indispensable" després que el dilluns passat diversos concentrats impedissin el pas de les màquines excavadores i la Policia Local a la zona.
La història d'aquests horts ve de lluny, però va saltar a l'arena política l'any 2017, quan el PDeCAT va presentar una moció que demanava posar fi a la propagació de barraques i horts il·legals a l'entorn del Castell des dels vessants social, urbanístic i paisatgístic. L'AUP va tornar a portar aquesta qüestió al ple municipal al 2018, considerant que l'Ajuntament "no havia fet res" per resoldre la qüestió del barraquisme des de l'aprovació de la proposta del PDeCAT el març de 2017.
No és fins a l'agost de 2021 que l'Ajuntament de Rubí adjudica el contracte de serveis per executar els treballs de neteja de les parcel·les del Castell. L'inici d'execució del contracte, però, quedava condicionat a l'obtenció, per part de l'Ajuntament, de les autoritzacions judicials d'accés a l'interior de les parcel·les. I és que aquestes parcel·les són propietat de l'empresa Cerámicas Egara, que es troba en una situació de concurs de creditors des de l'any 2015, i que arrendava les parcel·les a diversos usuaris a través de Finques Colomer.
L'Ajuntament va rebre aquesta primera autorització judicial el passat 28 de gener, i el 6 de febrer se signava un Decret d'Alcaldia que advertia els usuaris dels horts que tindrien temps fins al 6 de març per abandonar l'espai voluntàriament abans que es produís la intervenció municipal, que consistiria a retirar els tancaments perimetrals, els coberts, els objectes i els animals del lloc; a més l'Ajuntament va explicar a RubiTV.cat el pla que tenien des de Serveis Socials.
Els usuaris dels horts del Castell van reaccionar ràpidament: dissabte, dia 12 de febrer, van convocar una reunió amb un advocat del despatx Vosseler per veure quines possibilitats tenien d'aturar el desallotjament dels horts, unes parcel·les per les quals algunes persones feia molts anys que pagaven una renda. L'advocat, efectivament, va presentar dos recursos per poder paralitzar el desallotjament, però l'estratègia no va funcionar i, el mateix dilluns 7 de març, màquines de l'empresa contractada per fer la neteja de les parcel·les es van presentar al lloc acompanyades de diverses dotacions de la Policia Local.
El desallotjament, tanmateix, no es va poder dur a terme perquè una quarantena d'usuaris es van organitzar per impedir el pas de les màquines a les parcel·les. Després d'aturar aquest primer intent, van demanar una reunió amb l'Ajuntament per intentar negociar diverses qüestions, però segons han explicat als mitjans de comunicació, el Consistori "es va tancar en banda" i va advertir que duria l'actuació a terme, si feia falta, amb un ús mínim de la força.
La història d'aquests horts ve de lluny, però va saltar a l'arena política l'any 2017, quan el PDeCAT va presentar una moció que demanava posar fi a la propagació de barraques i horts il·legals a l'entorn del Castell des dels vessants social, urbanístic i paisatgístic. L'AUP va tornar a portar aquesta qüestió al ple municipal al 2018, considerant que l'Ajuntament "no havia fet res" per resoldre la qüestió del barraquisme des de l'aprovació de la proposta del PDeCAT el març de 2017.
No és fins a l'agost de 2021 que l'Ajuntament de Rubí adjudica el contracte de serveis per executar els treballs de neteja de les parcel·les del Castell. L'inici d'execució del contracte, però, quedava condicionat a l'obtenció, per part de l'Ajuntament, de les autoritzacions judicials d'accés a l'interior de les parcel·les. I és que aquestes parcel·les són propietat de l'empresa Cerámicas Egara, que es troba en una situació de concurs de creditors des de l'any 2015, i que arrendava les parcel·les a diversos usuaris a través de Finques Colomer.
Una de les barraques del Castell Foto: Marta Casas
L'Ajuntament va rebre aquesta primera autorització judicial el passat 28 de gener, i el 6 de febrer se signava un Decret d'Alcaldia que advertia els usuaris dels horts que tindrien temps fins al 6 de març per abandonar l'espai voluntàriament abans que es produís la intervenció municipal, que consistiria a retirar els tancaments perimetrals, els coberts, els objectes i els animals del lloc; a més l'Ajuntament va explicar a RubiTV.cat el pla que tenien des de Serveis Socials.
Els usuaris dels horts del Castell van reaccionar ràpidament: dissabte, dia 12 de febrer, van convocar una reunió amb un advocat del despatx Vosseler per veure quines possibilitats tenien d'aturar el desallotjament dels horts, unes parcel·les per les quals algunes persones feia molts anys que pagaven una renda. L'advocat, efectivament, va presentar dos recursos per poder paralitzar el desallotjament, però l'estratègia no va funcionar i, el mateix dilluns 7 de març, màquines de l'empresa contractada per fer la neteja de les parcel·les es van presentar al lloc acompanyades de diverses dotacions de la Policia Local.
El desallotjament, tanmateix, no es va poder dur a terme perquè una quarantena d'usuaris es van organitzar per impedir el pas de les màquines a les parcel·les. Després d'aturar aquest primer intent, van demanar una reunió amb l'Ajuntament per intentar negociar diverses qüestions, però segons han explicat als mitjans de comunicació, el Consistori "es va tancar en banda" i va advertir que duria l'actuació a terme, si feia falta, amb un ús mínim de la força.
Usuaris dels horts concentrats davant la màquina excavadora Foto: Marta Casas