21
de març
del
2022
L'Ajuntament de Rubí ha subscrit l'Acord per a la millora de la qualitat de l'aire a Catalunya, impulsat des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i que recull el testimoni de les dues cimeres anteriors celebrades els anys 2017 i 2019. L'acord s'ha signat aquest divendres per representants de municipis de més de 20.000 habitants, les diputacions, entitats municipalistes, gestors d'infraestructures i els principals agents socials i econòmics de Catalunya. Per part de l'Ajuntament de Rubí hi han assistit els regidors de Mobilitat, Rafael Güeto, i de Transició Ecològica, Andrés Medrano.
Aquest document conformarà el full de ruta per millorar la qualitat de l'aire al país, i s'incorporarà com a principi rector del nou Pla de millora de la qualitat de l'aire a Catalunya. Addicionalment, el Govern de la Generalitat s’ha compromès a treballar per fer possible l’aprovació de la Llei de Qualitat Atmosfèrica durant aquesta legislatura. Quins són els principals punts de l'acord subscrit aquest divendres?
Estendre les Zones de Baixes Emissions
D’acord amb la normativa estatal, els municipis de més de 50.000 habitants han d’establir Zones de Baixes Emissions (ZBE), una obligació que s'estenia als municipis de més de 20.000 habitants on se superen els valors límit de qualitat de l’aire regulats.
Amb l'acord signat aquest divendres, es fa un pas endavant i les ZBE s'implementaran a tots els municipis catalans de més de 20.000 habitants, amb un model general comú, però que s'adaptarà a les diferents realitats territorials, socials i ambientals dels municipis.
El Govern català ha anunciat que s’obriran línies d'ajuts per un import total de 6 milions d’euros fins a l'any 2025, per donar suport als municipis en la definició del projecte i l'execució de les Zones de Baixes Emissions. Aquests ajuts provindran del Fons Climàtic, que es nodreix amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
Reduir un 15% les emissions
D'aquí al 2025, les emissions d'`òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM) s'hauran de reduir, com a mínim un 15% respecte als valors del 2019, fins a assolir els recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
A més de les accions estructurals necessàries, es donarà continuïtat a estratègies coordinades d'informació, sensibilització i educació ambiental per implicar la ciutadania i la indústria perquè siguin agents actius i compromesos, es donarà suport a la recerca per conèixer les causes i el comportament de la contaminació atmosfèrica a Catalunya i el seu impacte sobre la salut, i s'adequaran les planificacions i normatives a l'acord.
Marc comú en episodis de contaminació
El Departament revisarà, abans de finals de 2023, el Protocol d'actuació davant d'episodis ambientals de contaminació, actualment vigent a la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric de la conurbació de Barcelona, per aplicar-la a tot el territori català i unificar la gestió de tots els contaminants atmosfèrics en cas d'alts nivells de contaminació.
També regularà una millora contínua de les eines d'avaluació de la qualitat de l'aire, renovant i ampliant un 5% dels mesuradors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per disposar de més coneixement sobre els nivells de qualitat de l'aire a Catalunya.
Creació de la Taula de Qualitat de l’Aire de Catalunya
Tots els àmbits d'acció es regularan dins un marc de treball comú, consensuat a través de la Taula de Qualitat de l'Aire a Catalunya. Aquest serà un espai de governança i debat que inclourà tots els agents adherits a l'acord i altres que es consideri convenient.
Aquesta Taula facilitarà l'adopció i coordinació de les accions que s'han d'aplicar per millorar progressivament la qualitat de l'aire: possibles mecanismes de fiscalitat ambiental, instruments d'informació i comunicació compartides, l'aplicabilitat de mesures conjuntes...
Mobilitat sostenible, saludable i segura
Els agents implicats s'han compromès a accelerar la planificació de la mobilitat sostenible, la territorial i la urbanística, com a eina preventiva per reduir els òxids de nitrogen, un 80% dels quals provenen del transport terrestre. Aquest és un contaminant que és un precursor necessari per a la formació de l'ozó tropostèric (O3) que es detecta a les zones rurals del país.
Així, es potenciaran els mitjans de mobilitat saludable i el transport públic col·lectiu, per racionalitzar l'ús del vehicle privat motoritzat; es fomentarà la renovació del parc de vehicles i es coordinarà la distribució de mercaderies.
Pel que fa al transport motoritzat, es promourà una velocitat màxima de 30 km/h a zones urbanes on hi convisquin les persones i els vehicles, s'implementaran sistemes de gestió de velocitat variable en àmbits interurbans i accessos a grans ciutats, sistemes de senyalització intel·ligent a temps real, o es limitarà la veloctat de circulació a 80 km/h en episodis de contaminació en les vies on hi hagi velocitat variable.
Optimitzar els biocombustibles
En un termini de dos anys caldrà estudiar i desenvolupar instruments normatius per garantir la combustió adequada dels biocombustibles sòlids, com ara la biomassa, i es garantirà que els que utilitzin les administracions públiques siguin de qualitat certificada.
Amb relació a la crema de restes vegetals, en aquelles zones amb alts nivells de contaminació per partícules s'incentivaran altres pràctiques que comporten un menor impacte en la qualitat de l'aire, i es preveurà la possibilitat de suspendre les cremes si és necessari.
També es buscaran mecanismes per incorporar les bones pràctiques en el sector domèstic o particular, amb la definició d'una estratègia comuna entre totes les administracions.
Corresponsabilització i implicació
Els agents socials i econòmics signants de l'acord s'han compromès a promoure acords voluntaris amb els sectors industrial i logístic per intensificar la millora ambiental més enllà dels requeriments normatius, a optimitzar els plans de vigilància de la qualitat de l'aire, a implementar Plans de Desplaçament d'Empresa per reduir les emissions contaminants i treballar per afavorir patrons de mobilitat més sostenible als centres d'activitat que generen mobilitat laboral.
Aquest document conformarà el full de ruta per millorar la qualitat de l'aire al país, i s'incorporarà com a principi rector del nou Pla de millora de la qualitat de l'aire a Catalunya. Addicionalment, el Govern de la Generalitat s’ha compromès a treballar per fer possible l’aprovació de la Llei de Qualitat Atmosfèrica durant aquesta legislatura. Quins són els principals punts de l'acord subscrit aquest divendres?
Estendre les Zones de Baixes Emissions
D’acord amb la normativa estatal, els municipis de més de 50.000 habitants han d’establir Zones de Baixes Emissions (ZBE), una obligació que s'estenia als municipis de més de 20.000 habitants on se superen els valors límit de qualitat de l’aire regulats.
Amb l'acord signat aquest divendres, es fa un pas endavant i les ZBE s'implementaran a tots els municipis catalans de més de 20.000 habitants, amb un model general comú, però que s'adaptarà a les diferents realitats territorials, socials i ambientals dels municipis.
El Govern català ha anunciat que s’obriran línies d'ajuts per un import total de 6 milions d’euros fins a l'any 2025, per donar suport als municipis en la definició del projecte i l'execució de les Zones de Baixes Emissions. Aquests ajuts provindran del Fons Climàtic, que es nodreix amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
Reduir un 15% les emissions
D'aquí al 2025, les emissions d'`òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM) s'hauran de reduir, com a mínim un 15% respecte als valors del 2019, fins a assolir els recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
A més de les accions estructurals necessàries, es donarà continuïtat a estratègies coordinades d'informació, sensibilització i educació ambiental per implicar la ciutadania i la indústria perquè siguin agents actius i compromesos, es donarà suport a la recerca per conèixer les causes i el comportament de la contaminació atmosfèrica a Catalunya i el seu impacte sobre la salut, i s'adequaran les planificacions i normatives a l'acord.
Marc comú en episodis de contaminació
El Departament revisarà, abans de finals de 2023, el Protocol d'actuació davant d'episodis ambientals de contaminació, actualment vigent a la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric de la conurbació de Barcelona, per aplicar-la a tot el territori català i unificar la gestió de tots els contaminants atmosfèrics en cas d'alts nivells de contaminació.
També regularà una millora contínua de les eines d'avaluació de la qualitat de l'aire, renovant i ampliant un 5% dels mesuradors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per disposar de més coneixement sobre els nivells de qualitat de l'aire a Catalunya.
Creació de la Taula de Qualitat de l’Aire de Catalunya
Tots els àmbits d'acció es regularan dins un marc de treball comú, consensuat a través de la Taula de Qualitat de l'Aire a Catalunya. Aquest serà un espai de governança i debat que inclourà tots els agents adherits a l'acord i altres que es consideri convenient.
Aquesta Taula facilitarà l'adopció i coordinació de les accions que s'han d'aplicar per millorar progressivament la qualitat de l'aire: possibles mecanismes de fiscalitat ambiental, instruments d'informació i comunicació compartides, l'aplicabilitat de mesures conjuntes...
Mobilitat sostenible, saludable i segura
Els agents implicats s'han compromès a accelerar la planificació de la mobilitat sostenible, la territorial i la urbanística, com a eina preventiva per reduir els òxids de nitrogen, un 80% dels quals provenen del transport terrestre. Aquest és un contaminant que és un precursor necessari per a la formació de l'ozó tropostèric (O3) que es detecta a les zones rurals del país.
Així, es potenciaran els mitjans de mobilitat saludable i el transport públic col·lectiu, per racionalitzar l'ús del vehicle privat motoritzat; es fomentarà la renovació del parc de vehicles i es coordinarà la distribució de mercaderies.
Pel que fa al transport motoritzat, es promourà una velocitat màxima de 30 km/h a zones urbanes on hi convisquin les persones i els vehicles, s'implementaran sistemes de gestió de velocitat variable en àmbits interurbans i accessos a grans ciutats, sistemes de senyalització intel·ligent a temps real, o es limitarà la veloctat de circulació a 80 km/h en episodis de contaminació en les vies on hi hagi velocitat variable.
Optimitzar els biocombustibles
En un termini de dos anys caldrà estudiar i desenvolupar instruments normatius per garantir la combustió adequada dels biocombustibles sòlids, com ara la biomassa, i es garantirà que els que utilitzin les administracions públiques siguin de qualitat certificada.
Amb relació a la crema de restes vegetals, en aquelles zones amb alts nivells de contaminació per partícules s'incentivaran altres pràctiques que comporten un menor impacte en la qualitat de l'aire, i es preveurà la possibilitat de suspendre les cremes si és necessari.
També es buscaran mecanismes per incorporar les bones pràctiques en el sector domèstic o particular, amb la definició d'una estratègia comuna entre totes les administracions.
Corresponsabilització i implicació
Els agents socials i econòmics signants de l'acord s'han compromès a promoure acords voluntaris amb els sectors industrial i logístic per intensificar la millora ambiental més enllà dels requeriments normatius, a optimitzar els plans de vigilància de la qualitat de l'aire, a implementar Plans de Desplaçament d'Empresa per reduir les emissions contaminants i treballar per afavorir patrons de mobilitat més sostenible als centres d'activitat que generen mobilitat laboral.