Quins sorolls molesten més als veïns de Rubí?

La ciutadania de Rubí ha respost al procés de consulta pública prèvia de la futura ordenança de sorolls i vibracions, que té l'objectiu concretar els instruments jurídics i tècnics necessaris per poder donar una resposta adequada a la contaminació acústica i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. L'ordenança ha comptat amb 51 aportacions de veïns i veïnes. Quines són les principals causes de soroll que molesten als rubinencs? Quines propostes es fan per implementar mesures que millorin la seva qualitat de vida?

El trànsit rodat, una de les queixes més comuns
El trànsit rodat és un dels elements que causa més molèsties als veïns de Rubí, que expliquen diverses casuístiques relacionades amb els motors dels vehicles. En alguns casos pel sobresalt que provoquen els vehicles amb trucatge al tub d'escapament - tant al nucli urbà com a les urbanitzacions, on a més es denuncia que s'hi produeixen curses il·legals - i quan van amb excés de velocitat, però també pel trànsit constant en zones determinades, com la C-1413 o el centre històric.

A aquests problemes s'hi suma l'augment de ciclomotors de repartiment de menjar a domicili, que fan augmentar el soroll perquè "en general, no tenen motors silenciosos". També s'ha reportat algun problema amb el transport urbà col·lectiu, ja que en determinats carrers estrets provoquen "molt soroll i fum".

Finalment, altres molèsties són causades per elements associats als vehicles, com ara la "música a tot drap" que porten alguns conductors o el clàxon del venedor de butà, "massa estrident i insistent".

Camions per les urbanitzacions i camions de les escombraries
A més dels vehicles particulars, el trànsit de camions mereix una menció a banda, ja que hi ha diverses aportacions a l'ordenança en aquest sentit. Per una banda, els camions que passen per les urbanitzacions - una problemàtica que ha estat denunciada de manera recent per la Plataforma per la pacificació del Camí d'Ullastrell, però que fa molts anys que s'arrossega - i causen molèsties als veïns; i per l'altra, els camions de recollida d'escombraries i neteja viària, que solen passar a la nit, els primers; i molt d'hora al matí, els segons.
 
Pel que fa als camions per les urbanitzacions, el problema que reporten els veïns és que molts conductors eviten el Camí d'Ullastrell pels diversos elements per reduir la velocitat i es desvien pels carrers Avellaners, Pons i Cirac, Avinguda de Can Tapis, el Camí Antic... "un nombre de vehicles increïble circulant, i a més incomplint la normativa actual de velocitat". "El pas de camions per les urbanitzacions no hauria d'estar permès, excepte els de serveis", afegeix un altre veí.

Pel que fa als camions d'escombraries, el principal problema és el soroll que generen quan recullen els contenidors, ja que ho solen fer de nit, quan els veïns ja dormen. La reorganització horària és una de les altres propostes que es recullen. 

Els FGC, també focus de sorolls
Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per Rubí també és una font de conflictes acústics: per una banda, el mateix pas de trens per les vies a tocar del carrer Historiador Serra, ja que no hi ha cap barrera acústica que protegeixi els veïns del soroll que generen; i per l'altra, els tallers dels FGC, on se senten a les nits sorolls de màquines de tren de reparació, camions carregant i descarregant, xiulets, soroll de bigues... 

Les terrasses dels bars
El segon tema més reportat després d'aquells relatius a la mobilitat: les terrasses dels bars. És una queixa reiterada de veïns de determinades zones, on estan proliferant les zones de terrasses: al carrer Torrent de l'Alba, al carrer Mossèn Cinto amb Maximí Fornés, la plaça Ramon Rusiñol... Un veí de Can Fatjó també denuncia que hi ha locals del barri que incompleixen les normatives de soroll i d'horari, perquè tanquen el bar i "es queden a dins fent festes". 

A més, un veí també destaca que, un cop s'ha acabat la festa i el local tanca, els veïns senten el soroll sobtat de les persianes metàl·liques, cosa que genera molèsties i desvetlla el son "si és que s'ha pogut dormir abans". 

Per altra banda, també s'ha reportat casos de locals comercials, no necessàriament de restauració, que tenen barrera d'aire o mantenen la porta oberta durant l'activitat, i ho fan amb una música de base repetitiva que, tot i ser de baixa freqüència, és difícil d'aïllar.
 
Festes populars i activitats de dinamització municipals
Els petards durant les revetlles de Sant Joan, Sant Pere o Sant Roc han estat, de vegades, motiu de conflicte entre el veïnat; a aquests s'hi han de sumar els que es llancen en moments de celebració d'una victòria futbolística, per exemple. 

També hi ha qui demana un replantejament de les campanyes d'ambientació festives i comercials, tenint en compte que, amb la pandèmia, hi ha moltes més persones que treballen i estudien des de casa, es fan videoconferències... l'exemple de l'última campanya de Nadal demostra com n'és, de molest, el soroll que generen els altaveus amb música comercial - "a un volum molest pels vianants", i sobretot "per aquells als que ens han instal·lat l'altaveu a tocar de la finestra de casa" - o el túnel de llum.

Amb relació a l'Ajuntament, també, es demana reconsiderar el volum a les festes de carrer, tant les que organitzen les entitats com les que organitza el mateix consistori: "el volum a la Rambla del Ferrocarril no cal que sigui el del Palau Sant Jordi". 

Altres sorolls: gossos, activitats domèstiques i equipaments esportius
Algunes altres aportacions que s'han fet a la futura ordenança són relatives als animals, especialment gossos, que borden a les nits o de manera insistent; l'incivisme d'algunes persones que van amb altaveus amb música a tot volum o que es reuneixen i criden a les places a les nits; activitats domèstiques com la neteja de parcel·les, la col·locació dels aires condicionats o d'un motor en un pàrquing comunitari; els campanars de les esglésies - de Sant Pere, Sant Pau i Santa Maria - i també sorolls provinents d'equipaments esportius: la pista Francesc Calvo, el camp de futbol del 25 de setembre, la pista poliesportiva de Les Torres o el pavelló de bàsquet del Regina Carmeli, són alguns dels punts de conflicte assenyalats pels veïns. 
 
I les solucions?
Pràcticament tots els veïns que expressen les seves queixes reconeixen que els problemes s'acabarien si es complissin les ordenances i normatives al respecte: no superar els límits de velocitat, complir amb els horaris establerts per obrir les terrasses i limitar-ne el nombre en determinades àrees; o restringir el pas de camions per les vies urbanes, per exemple. Pel que fa als camions de les escombraries, la reorganització horària o el canvi d'ubicació de determinades bateries de contenidors serien solucions suficients; també es proposa que en determinades zones els autobusos que passin siguin híbrids, que no causen tant de soroll ni fum o que s'obligui als repartidors de menjar a domicili a tenir els vehicles en bones condicions o elèctrics. Als FGC, una proposta és instal·lar pantalles acústiques. 

Hi ha qui també fa propostes més concretes i extenses per mitigar els efectes del soroll, per exemple, la plantació d'arbres i vegetació a determinats punts, que ajudaria a esmorteir el soroll provocat pel trànsit rodat. "Es proposa anar més enllà d'allò que el nou Pla Director del verd urbà de Rubí contempla i tenir en compte els beneficis quant a la mitigació de soroll i fer projectes específics", diu el veí que llança la proposta.

Una altra proposta és que es defineixin àrees d'especial protecció acústica, com per exemple els voltants de les residències d'avis o durant les vetlles per defunció a les esglésies.

També es planteja implementar una figura com el "sereno", que pugui verificar i advertir, i si s'escau sancionar, els sorolls d'origen incívic, en especial de nit, "quan la majoria de la població descansa i es perceben amb més intensitat". És a dir que els sorolls que més molesten es produeixen en un horari en què no hi ha agents cívics, i la policia, anant en cotxe, "no pot percebre els sorolls que es causen pels carrers - principals i sobretot, els secundaris". En la mateixa línia, hi ha una proposta per fer una aplicació o canal d'avís àgil quan es produeixin molèsties per soroll, cosa que permetria una actuació ràpida dels agents de l'ordre i evitaria represàlies als veïns que ho denunciessin.

Finalment, una reflexió de caire urbanístic. La morfologia de determinats espais públics, com carrers i places, afecta directament a l'acústica de la zona: "el so rebota, s'amplifica i reverbera molt més en places petites" - com Ramon Rusiñol, Anselm Clavé, o els carrers Mare de Déu de Fàtima, Sant Sebastià, passatge de Sant Francesc -, espais on caldria actualitzar el mapa de capacitat acústica, ja que han canviat molt la seva morfologia d'ençà que es va fer l'últim, l'any 2014, i que aquest sigui determinant a l'hora de permetre-hi determinades activitats.