Torna el Quinto de Nadal al CRAC, de la mà de diverses entitats

Quatre dies de partides organitzades per Rubí Acull i Arran

El Quinto de Nadal del CRAC
El Quinto de Nadal del CRAC | Marta Casas
Redacció
27 de desembre del 2018
El CRAC tornarà a acollir enguany el tradicional Quinto de Nadal.

Per tercer any consecutiu, la plataforma Rubí Acull serà l'encarregada de dinamitzar les partides que es faran al centre cultural els dies de Nadal i Sant Esteve, i el dissabte, 29 de desembre.

Pel què fa a la quarta sessió, el Quinto de Reis organitzat per Arran, es farà el dia 6 de gener i tots els possibles beneficis aniran destinats a projectes feministes.

El Quinto començarà cadascun dels dies a les 19.30h a l'auditori del CRAC.

El quinto de Nadal és un joc similar al bingo: una persona fa de "lloro", i va cantant els números que van de l’1 – el més petit de tots - fins al 90 - l’avi.

La majoria dels números té una expressió assignada: per exemple, el 4 és "la cadireta", el 25 és Nadal, o el 70, el 80 i el 90 són la tieta, l’àvia i l’avi, respectivament. A cada població, però, als números se’ls pot donar un significat diferent, com el 29, que és la Festa Major a Rubí, o el 62, l’any de la Rierada.

Òbviament, el lloro també pot fer servir expressions pròpies, vinculades o no a la població, amb tots els números. Al CRAC és habitual sentir referències a fets històrics (la mort de Franco pel 75, la caiguda del Mur de Berlín pel 89) o també altres de populars (el naixement de Leo Messi pel 87).

Cada número, a més, té una resposta associada, i quan el lloro els pronuncia, els assistents contesten: al número 3 - el tercer - contesten "Cirerer!"; al número 6 - pronunciat semblant a "alci’s!" - contesten "alci’s vostè", o al 25, contesten "Nadal". També és força habitual que, quan surt el 28 - els Innocents - el lloro digui un número més alt del 90 per enganyar els jugadors.

El quinto del CRAC, a més, té un caràcter lúdic i reivindicatiu, ja que té un toc d’humor però també s’aprofita per fer sàtira política, tant municipal com nacional, i de l'actualitat.