entrevista

Natàlia Giménez: «Si es valorés el patrimoni cultural de Rubí, se'n podria treure molt profit»

Parlem amb la responsable del projecte RubíGuiem, que ha tancat la quarta temporada de visites turístiques per la ciutat

per Marta Casas, Rubí, Catalunya | 8 de juliol de 2022 a les 12:45 |
Fa quatre anys que la Natàlia va impulsar el projecte RubíGuiem | Marta Casas
"Ets guia turística a Rubí? I què ensenyes?". Aquesta és una de les primeres preguntes que li fan a la Natàlia Giménez, que fa quatre anys que va impulsar el projecte RubíGuiem i ofereix visites guiades a diversos equipaments i rutes de la ciutat per donar-ne a conèixer la història i el patrimoni. És per això que, tot i que no se sorprèn de la pregunta, la Natàlia pot afirmar que Rubí compta amb un patrimoni cultural molt ric i que val molt la pena de mostrar. 

En ple debat sobre el model de turisme, el sector que "alimenta i devora Catalunya", la responsable de RubíGuiem ha rebut una certificació que l'acredita com a empresa turística sostenible, el Biosphere Sustainable Lifestyle, que considerava molt important d'aconseguir. Amb ella parlem sobre el patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic de Rubí i el seu manteniment, i sobre el model de projecció de la ciutat.


- La pregunta és obligada... com se li va acudir iniciar una empresa de visites guiades a Rubí?

- (Riu) Sí, és la primera pregunta que em fa tothom quan explico a què em dedico. Fa vint anys que treballo com a guia turística, i el cert és que em vaig "avorrir" de Barcelona, la Sagrada Família, el barri gòtic... i vaig començar a interessar-me pel que teníem a casa, a Rubí. També hi va influir una qüestió familiar, i volia treballar aquí. Aleshores vaig començar a fer recerca i vaig veure que Rubí és un món, tenim moltes coses per ensenyar. 


- Quines són les principals rutes i equipaments que mostra?

- Tinc una vintena de rutes, i és cert que moltes visites es basen en una explicació històrica, en altres ens hem d'imaginar allò que explico perquè ja no queda l'element patrimonial. Els principals equipaments són l'Església de Sant Pere, perquè entra en moltes de les visites i hi ha una visita específica sobre l'edifici; el Castell, l'Ateneu, el Celler... Les dues que més agraden són la de l'arqueologia i la del modernisme i els indians (dues visites separades). 

- Hi ha un perfil "arquetípic" de visitant turístic?

- La veritat és que tinc molta diversitat, però depenent de la visita tinc gent més gran o gent més jove. A la de l'Església mil·lenària sol venir gent gran, però, en canvi, a la ruta de l'street art de Rubí, va venir molta gent jove. El que sí que he notat és que el 80-90% de reserves de les visites les fan dones, tot i que vinguin acompanyades després per homes o per altres dones.

"El 80 - 90% de reserves de les visites guiades les fan dones"
 
- Ara ha fet moltes visites per Festa Major, en col·laboració amb l'Ajuntament i el Museu. Amb qui més treballa?

- Jo tinc el meu propi calendari de visites, el cicle de primavera i el cicle de tardor, que són de pagament. Després col·laboro amb el Museu de Rubí, fent les visites de la Festa Major i altres, com per exemple la de les Stolpersteine, que també l'organitzen ells, el Celler... també col·laboro amb el servei de Projecció de la Ciutat, amb la Guia Educativa, amb el programa Viu la vida en gran!... També he col·laborat amb entitats de la ciutat, com el Grup de Col·laboradors del Museu i el CER, ja que la bibliografia de Rubí és seva; amb l'Associació de Pessebristes i amb Òmnium.

- Fa poc va rebre l'acreditació d'empresa turística sostenible. Com ha estat?

- Aquest és un certificat d'àmbit internacional, que en el nostre cas el gestiona el Consell Comarcal del Vallès Occidental i en el meu cas concret, de turisme - hi ha diverses especialitats. Està obert a tothom, i per mi era molt important aconseguir l'acreditació, per tots els valors que representa. M'hi vaig apuntar fa dos anys i he anat treballant per anar millorant en la qüestió de la sostenibilitat, amb cursets, formacions... Cada any t'has de plantejar tres àmbits de millora, i jo per exemple he eliminat tot el que implicava gastar paper: tots els formularis d'inscripció, les enquestes de valoració... ho faig per Internet. 
 

Natàlia Giménez recull el seu certificat d'empresa turística sostenible Foto: Consell Comarcal del Vallès Occidental


- De fet, té una pàgina web molt completa.

A la web, on tinc tot el necessari per inscriure's, conèixer l'oferta de visites i tot plegat, hi ha una pestanya que es diu 78.000 històries de Rubí. És un blog on vaig penjant articles, perquè moltes vegades quan preparo el guió d'una visita necessito informació que encara no està escrita, i el que faig és picar portes per aconseguir-la, però de vegades em trobo que m'expliquin altres històries que em permeten explicar elements del patrimoni arquitectònic, però a través de vivències personals, records... i m'agradaria anar recopilant-les i, quan pugui m'agradaria publicar-ne un llibre. Així, m'agradaria fer una crida a tothom que tingui alguna cosa interessant per explicar-me em pot trucar, enviar un correu electrònic... 

- El model de turisme està en debat, entre d'altres perquè es considera un sector poc sostenible. Què n'opina del model de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Rubí, en aquest aspecte?

- Crec necessari fer una projecció de la ciutat, perquè Rubí no està al mapa. El focus d'interès que posem a Rubí per atraure gent? Potser no és del tot la que jo faria servir: hi ha molts turismes; d'oci, de platja... cada ciutat té la seva manera d'atraure la gent. Em sembla que a Rubí hauríem de promoure més el turisme cultural, i dins d'aquesta cultura hi inclouria el patrimoni arquitectònic i el moviment associacionista, que és molt important a la ciutat... i les visites guiades, per descomptat (riu). També intentaria respectar una mica el que ja tenim, en comptes d'inventar-se coses noves. Que també s'han de fer coses noves, és clar, però mirar-ho una mica millor: el tema del COLOR em sembla interessant; coses com el concert de Los40 Principales... no m'acaben de convèncer.

- Creu que el patrimoni de Rubí està ben cuidat?

- Està totalment descuidat. És un problema molt gran que tenim. Jo a cada visita que faig m'enfado: fa poc, en una visita de Rubí industrial estàvem davant de Cal Corrons i parlàvem del manteniment del patrimoni... i tal com vaig acabar de pronunciar la frase, va caure un balcó. Un edifici protegit, que té una bastida posada des de fa anys, i que no hi ha manera que s'apliqui la llei. 
 

Natàlia Giménez: «El patrimoni arquitectònic està totalment descuidat» Foto: GCMR - CER


- Com s'ha d'aplicar aquesta llei? I per què no s'aplica?

- Aquí prevalen els interessos de les immobiliàries per sobre del que és el patrimoni i la història, i és descarat. Es va veure amb els incendis de Cal Met Lleó, que aviat serà un nou bloc de pisos on els obliguen, per llei, a respectar la façana, però on, en canvi, s'han oblidat de preservar el safareig per fer-hi una piscina. I aquí ningú pagarà cap multa.

Aquí existeixen tres graus de protecció, pel que fa al patrimoni arquitectònic: el total, que vol dir que s'ha de protegir tot l'edifici - la casa Imbert seria un exemple -; el parcial, que obliga a respectar elements molt característics, com podria ser a Cal Met Lleó; i l'ambiental, que és només per al perímetre. En aquest cas és absurd, perquè vol dir que ho poden tirar tot a terra i fer el que vulguin. I en els dos primers graus, sempre acabaran posant-hi bastides i deixant que caigui a terra, o que passin incendis... perquè és molt més car restaurar i mantenir que no pas deixar-ho caure. 

"Aquí prevalen els interessos de les immobiliàries per sobre del què és el patrimoni i la història, i és descarat"


- Ens acabarem quedant sense patrimoni arquitectònic.

- És una pena, perquè si es valorés se'n podria treure molt de profit. La Llei de Patrimoni s'ha de fer valdre, però no es fa: tota la pèrdua de patrimoni que estem patint no té cap conseqüència econòmica ni legal, des de cap de les administracions locals i superiors.

- El passat mes de juny es va presentar el 84è butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí i el Centre d'Estudis Rubinencs, amb qui col·labora. L'article és sobre Ramon Solsona, "l'home de ferro". Qui era?

- Aquest article - és el meu tercer al Butlletí, després del Celler i el Casino - forma part de la investigació que vaig fer pel meu Treball de Final de Màster en Gestió Cultural, i la idea era rescatar i documentar tallers artesans centenaris que tenim aquí a Rubí, i vaig picar a la porta de la serralleria. Ja fa dos anys que investigo, gràcies al fet que l'Ada Solsona em va obrir les portes, literalment. El meu interès per l'edifici va començar a nivell arquitectònic, perquè és espectacular: hi entres i és com fer un viatge en el temps. Però al cap d'un temps, em va trucar l'Ada i em va dir que havia trobat unes cartes que el Ramon Solsona li enviava a la seva dona quan estava a l'exili a França i a Alemanya. 
 

La Serralleria Solsona, un dels elements del patrimoni de Rubí per descobrir Foto: RubíGuiem


Això em va fer canviar una mica el rumb de la investigació, i puc dir que era un home espectacular: treballava per la CNT, portava armament d'amagat a l'exèrcit republicà de Rubí, va fugir per la frontera vestit amb un esmòquing perquè el deixessin passar, va treballar pels nazis... és una història d'aquelles de pel·lícula. 

- Quins plans té per aquest estiu?

- A l'estiu res, fins al setembre que començaré de nou amb el cicle de tardor. Ara estic treballant, això sí, en visites noves, com per exemple una dedicada al patrimoni lligat amb l'aigua, com la Riera, els recs o les fonts; una de la maçoneria... 

 

Participació