29
de juliol
del
2022
La plataforma Promoció del Transport Públic (PTP) ha manifestat la seva oposició al projecte per augmentar un carril més l'AP7 en els trams Martorell - Vilafranca del Penedès i Sant Celoni - Montornès del Vallès, que ha sortit a licitació recentment, per engrandir la principal autovia d'alta capacitat de Catalunya, sumant-hi 50 quilòmetres en total, amb un pressupost de 225 milions d'euros.
La PTP creu que aquesta decisió és "del tot equivocada i ambientalment nefasta", ja que s'ha demostrat que l'estratègia d'afegir un carril més per solucionar problemes de capacitat no és més que "un pedaç que fa encara més gran el problema": com que a l'inici alleugereix la congestió, genera un "efecte crida" per al conjunt de gent que feia ús de mitjans alternatius, que ara passen a utilitzar aquesta via. Així, ràpidament, la demanda de l'AP7 ampliada tornarà a congestionar-se.
Tot plegat, a més, "havent generat accidents, un augment de la contaminació i un cost enorme a les arques públiques", recorda la plataforma. Aquest és un fenomen que s'anomena "demanda induïda", i la PTP considera "inacceptable" que el Ministeri, promotor de l'obra, "actuï d'esquena a la realitat". I és que l'ampliació és, en part, conseqüència de l'aixecament de peatges en aquesta via l'1 de setembre de 2021, una mesura que la plataforma ja va criticar per considerar-la l'inici d'una "nova etapa clarament errònia".
La PTP creu que cal aturar el creixement de carreteres d'alta capacitat, i destinar el que s'ha pressupostat a "una mobilitat social i ambientalment més justa", especialment en el context d'emergència climàtica i crisi energètica; és a dir, que cal invertir en la xarxa de transport públic i el transport de mercaderies per tren.
Amb els 255 milions d'euros que es volen destinar a l'ampliació de l'AP7 es podria finançar, segons dades de la PTP, el servei de la línia R80 - que connectaria Reus i Girona a través del Penedès i el Vallès - durant deu anys. Aquesta línia donaria servei a més de 3 milions de persones amb temps competitius.
Així, la plataforma insta la Generalitat a oposar-se a l'ampliació de carrils i exercir les seves competències per crear la línia de trens regionals R80, una proposta que la PTP va detallar l'any 2016 en el marc del treball Tic Tac Tren: Proposta de servei ferroviari cadenciat i que suposaria una gran millora a la línia R8, que actualment uneix el Baix Llobregat amb els Vallesos amb només un tren cada hora. També insta el MITMA a executar inversions per fer competitiu el transport de mercaderies en tren a l'eix del corredor mediterrani i a fer-ho de tal manera que no hagi de competir amb el transport de passatgers.
La PTP recalca que l'AP7 és el principal origen de partícules contaminants al Vallès, cosa que provoca, en els nuclis urbans propers, multitud de malalties respiratòries letals - segons un estudi del 2021, Mollet del Vallès és la setena ciutat europea amb més mortalitat vinculada a la contaminació atmosfèrica, però ciutats com Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Cugat o Cerdanyola figuren als rànquings de les ciutats més contaminades de Catalunya.
La proposta de la PTP per la línia R8 - R80
L'any 2016, la PTP va fer pública una proposta per dotar de cadència horària o de 30 minuts totes les línies de Rodalies de Tarragona i relacions del Corredor Mediterrani, així com de cadència bihorària la resta de línies regionals. Una de les propostes més destacades afecta l'actual R8, que s'ampliaria per arribar a ser la R80, que uniria Tarragona amb Girona passant pel Penedès i el Vallès.
Els problemes de congestió de l'AP7, on com a principal corredor català de mercaderies i persones no passant per Barcelona hi circulen milers de vehicles i camions diàriament, ja eren a l'ordre del dia fa sis anys. En aquell moment, a més, encara hi havia els peatges, que l'associació deia que "no estaven pensats per regular la mobilitat i evitar al màxim les congestions", sinó que eren "financers".
Com ara, l'eix no compta amb alternatives atractives en transport públic, només autocars que també estan supeditats a la congestió de la via, i trens radials des de Barcelona. En canvi, sí que existeix una línia de ferrocarril paral·lela a l'AP7, des de l'any 1982, que no presta viatgers de servei completament, sinó que funciona a trams, però podria esdevenir un tren "transversal" entre Reus i Girona, permetent molts nous desplaçaments en transport públic.
A més, aquesta AP7 ferroviària connecta nodes de transport públic que ja es fan sevir per Renfe, FGC i autobusos interurbans: Tarragona, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Martorell, l'Hospital General, Volpelleres, Granollers, Maçanet i Girona.
La PTP defensa que potenciar aquesta AP7 ferroviària "és una de les decisions més econòmiques i eficaces que pot encetar Catalunya": la inversió en infraestructura seria mínima, i els rendiments serien immediats. A més, ja el 2016 s'havia desdoblat el nus de Mollet i s'estava adaptant la via a l'ample internacional per afavorir la connexió dels ports de Barcelona i Tarragona.
Les infraestructures que calien aleshores per connectar Barcelona, Sabadell i Terrassa a l'autopista ferroviària eren dos intercanviadors: el de Volpelleres, a Sant Cugat, que ja és una realitat, i un altre a l'Hospital General, a Rubí.
Amb tot, el servei que proposava la PTP actuaria com a connector no radial paral·lel a l'AP7, relligant diversos àmbits funcionals: el Camp de Tarragona - Penedès (només es podia fer a partir d'un enllaç a Sant Vicenç de Calders), Penedès - Baix Llobregat (reforçant la R4 entre Sant Vicenç de Calders i Martorell Central, on es faria la connexió a l'Anoia i el Bages i les dues lleres del Baix Llobregat); Baix Llobregat - Vallès Occidental (reforçant l'R7 entre Martorell i Cerdanyola Universitat); Vallès Occidental - Oriental (la connexió només es pot fer anant a Montcada i Reixac i reculant) i Vallès Oriental - La Selva-Gironès (reforçant la línia de Portbou en aquest tram).
La població beneficiària seria d'1.250.000 habitants, comptant Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Rubí perquè estan connectats a la línia directament amb el Metro del Vallès.
A més, els temps de viatge que oferiria l'autovia ferroviària serien molt competitius, ja que, per exemple, es podria anar des de Tarragona i des de Girona a la UAB en 65 i 68 minuts respectivament; de Reus al Vendrell en 34 minuts i de Granollers Centre a Martorell Central en 35.
Segons la proposta, hi hauria d'haver un tren cada hora entre Girona i Reus, i un cada 30 minuts entre Granollers i Martorell, amb coordinació horària per repartir l'oferta als trams comuns amb les línies R4, R7 i R2.
Finalment, la PTP diu que serien necessaris sis trens que farien el recorregut entre Reus i Girona i dues llançadores per fer el recorregut entre Granollers i Martorell. L'associació també proposa allargar la vida útil de la sèrie 440 reformada, cosa que permetria iniciar el servei sense inversions en material mòbil. Promoció del Transport Públic també ha xifrat en 25 milions d'euros anuals el funcionament d'aquesta via, és a dir, que amb el pressupost de l'ampliació de l'AP7 es podrien finançar 10 anys de servei de la línia.
La PTP creu que aquesta decisió és "del tot equivocada i ambientalment nefasta", ja que s'ha demostrat que l'estratègia d'afegir un carril més per solucionar problemes de capacitat no és més que "un pedaç que fa encara més gran el problema": com que a l'inici alleugereix la congestió, genera un "efecte crida" per al conjunt de gent que feia ús de mitjans alternatius, que ara passen a utilitzar aquesta via. Així, ràpidament, la demanda de l'AP7 ampliada tornarà a congestionar-se.
Tot plegat, a més, "havent generat accidents, un augment de la contaminació i un cost enorme a les arques públiques", recorda la plataforma. Aquest és un fenomen que s'anomena "demanda induïda", i la PTP considera "inacceptable" que el Ministeri, promotor de l'obra, "actuï d'esquena a la realitat". I és que l'ampliació és, en part, conseqüència de l'aixecament de peatges en aquesta via l'1 de setembre de 2021, una mesura que la plataforma ja va criticar per considerar-la l'inici d'una "nova etapa clarament errònia".
Cua quilomètrica a l'AP7 aquesta Setmana Santa 2022 Foto: Gemma Sànchez / ANC
La PTP creu que cal aturar el creixement de carreteres d'alta capacitat, i destinar el que s'ha pressupostat a "una mobilitat social i ambientalment més justa", especialment en el context d'emergència climàtica i crisi energètica; és a dir, que cal invertir en la xarxa de transport públic i el transport de mercaderies per tren.
Amb els 255 milions d'euros que es volen destinar a l'ampliació de l'AP7 es podria finançar, segons dades de la PTP, el servei de la línia R80 - que connectaria Reus i Girona a través del Penedès i el Vallès - durant deu anys. Aquesta línia donaria servei a més de 3 milions de persones amb temps competitius.
Així, la plataforma insta la Generalitat a oposar-se a l'ampliació de carrils i exercir les seves competències per crear la línia de trens regionals R80, una proposta que la PTP va detallar l'any 2016 en el marc del treball Tic Tac Tren: Proposta de servei ferroviari cadenciat i que suposaria una gran millora a la línia R8, que actualment uneix el Baix Llobregat amb els Vallesos amb només un tren cada hora. També insta el MITMA a executar inversions per fer competitiu el transport de mercaderies en tren a l'eix del corredor mediterrani i a fer-ho de tal manera que no hagi de competir amb el transport de passatgers.
La PTP recalca que l'AP7 és el principal origen de partícules contaminants al Vallès, cosa que provoca, en els nuclis urbans propers, multitud de malalties respiratòries letals - segons un estudi del 2021, Mollet del Vallès és la setena ciutat europea amb més mortalitat vinculada a la contaminació atmosfèrica, però ciutats com Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Cugat o Cerdanyola figuren als rànquings de les ciutats més contaminades de Catalunya.
Les emissions de NO2 al Vallès dibuixa el traçat de l'AP7 Foto: Pla Específic de Mobilitat del Vallès
La proposta de la PTP per la línia R8 - R80
L'any 2016, la PTP va fer pública una proposta per dotar de cadència horària o de 30 minuts totes les línies de Rodalies de Tarragona i relacions del Corredor Mediterrani, així com de cadència bihorària la resta de línies regionals. Una de les propostes més destacades afecta l'actual R8, que s'ampliaria per arribar a ser la R80, que uniria Tarragona amb Girona passant pel Penedès i el Vallès.
Els problemes de congestió de l'AP7, on com a principal corredor català de mercaderies i persones no passant per Barcelona hi circulen milers de vehicles i camions diàriament, ja eren a l'ordre del dia fa sis anys. En aquell moment, a més, encara hi havia els peatges, que l'associació deia que "no estaven pensats per regular la mobilitat i evitar al màxim les congestions", sinó que eren "financers".
Com ara, l'eix no compta amb alternatives atractives en transport públic, només autocars que també estan supeditats a la congestió de la via, i trens radials des de Barcelona. En canvi, sí que existeix una línia de ferrocarril paral·lela a l'AP7, des de l'any 1982, que no presta viatgers de servei completament, sinó que funciona a trams, però podria esdevenir un tren "transversal" entre Reus i Girona, permetent molts nous desplaçaments en transport públic.
A més, aquesta AP7 ferroviària connecta nodes de transport públic que ja es fan sevir per Renfe, FGC i autobusos interurbans: Tarragona, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Martorell, l'Hospital General, Volpelleres, Granollers, Maçanet i Girona.
La PTP defensa que potenciar aquesta AP7 ferroviària "és una de les decisions més econòmiques i eficaces que pot encetar Catalunya": la inversió en infraestructura seria mínima, i els rendiments serien immediats. A més, ja el 2016 s'havia desdoblat el nus de Mollet i s'estava adaptant la via a l'ample internacional per afavorir la connexió dels ports de Barcelona i Tarragona.
Les infraestructures que calien aleshores per connectar Barcelona, Sabadell i Terrassa a l'autopista ferroviària eren dos intercanviadors: el de Volpelleres, a Sant Cugat, que ja és una realitat, i un altre a l'Hospital General, a Rubí.
L'estació de la línia R8 de Renfe a Rubí Foto: Marta Casas
Amb tot, el servei que proposava la PTP actuaria com a connector no radial paral·lel a l'AP7, relligant diversos àmbits funcionals: el Camp de Tarragona - Penedès (només es podia fer a partir d'un enllaç a Sant Vicenç de Calders), Penedès - Baix Llobregat (reforçant la R4 entre Sant Vicenç de Calders i Martorell Central, on es faria la connexió a l'Anoia i el Bages i les dues lleres del Baix Llobregat); Baix Llobregat - Vallès Occidental (reforçant l'R7 entre Martorell i Cerdanyola Universitat); Vallès Occidental - Oriental (la connexió només es pot fer anant a Montcada i Reixac i reculant) i Vallès Oriental - La Selva-Gironès (reforçant la línia de Portbou en aquest tram).
La població beneficiària seria d'1.250.000 habitants, comptant Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Rubí perquè estan connectats a la línia directament amb el Metro del Vallès.
A més, els temps de viatge que oferiria l'autovia ferroviària serien molt competitius, ja que, per exemple, es podria anar des de Tarragona i des de Girona a la UAB en 65 i 68 minuts respectivament; de Reus al Vendrell en 34 minuts i de Granollers Centre a Martorell Central en 35.
Segons la proposta, hi hauria d'haver un tren cada hora entre Girona i Reus, i un cada 30 minuts entre Granollers i Martorell, amb coordinació horària per repartir l'oferta als trams comuns amb les línies R4, R7 i R2.
Finalment, la PTP diu que serien necessaris sis trens que farien el recorregut entre Reus i Girona i dues llançadores per fer el recorregut entre Granollers i Martorell. L'associació també proposa allargar la vida útil de la sèrie 440 reformada, cosa que permetria iniciar el servei sense inversions en material mòbil. Promoció del Transport Públic també ha xifrat en 25 milions d'euros anuals el funcionament d'aquesta via, és a dir, que amb el pressupost de l'ampliació de l'AP7 es podrien finançar 10 anys de servei de la línia.