11
d'agost
del
2022
Cinc anys després dels fets, TV3 reconstruirà els atemptats i incorpora les últimes informacions que s'han sabut de la trama terrorista després del seu pas pels tribunals. Amb entrevistes a protagonistes i experts, la minisèrie titulada "3 dies d'agost" consta de tres capítols de 25 minuts de durada, cadascun dedicat respectivament als fets que van passar els dies 16, 17 i 18 del mes homònim.
Dirigida per Montse Tió, entre els entrevistats, a banda d'analistes, advocats i policies, també destaca la primera entrevista que concedeix el jutge Félix Alonso Guevara que va presidir la sala de l'Audiència Nacional que va jutjar els tres supervivents de la cèl·lula terrorista.
El primer episodi dels tres capítols realitzats per Pere López i produïts per Montse Rovira, posarà al dia les informacions que hi ha sobre la casa d’Alcanar, on els terroristes fabricaven els explosius, i que va esclatar la nit del 16 d’agost de 2017.
El segon episodi de la sèrie se centrarà en l’atemptat de la Rambla de Barcelona. Quan va saber que la casa d’Alcanar havia explotat, Younes Abouyaaqoub, que portava una de les furgonetes cap a Alcanar per carregar-la d’explosius, va decidir girar cua i, tot sol, dirigir la furgoneta cap a Barcelona per fer un atropellament massiu a la Rambla. Hi va haver centenars de ferits i 14 persones mortes -15 comptant-hi el conductor que Younes Abouyaaqoub va assassinar per robar-li el cotxe i fugir-. Aquest també recull el testimoni d’algunes víctimes i analitza el tracte que han rebut de l’administració i en quin punt estan avui, un cop reconegudes o no com a víctimes durant el judici.
El tercer i últim episodi de la minisèrie explicarà com, després de l’atemptat solitari de la Rambla de Barcelona, la resta de la cèl·lula va fer els atemptats de Cambrils. Com a conseqüència, una turista va resultar morta i els cinc terroristes van ser abatuts per la policia. Uns dies després, l’autor de l’atemptat de Barcelona, que havia fugit, també va ser abatut per la policia a Subirats. Tanmateix, també s'analitzarà fins a quin punt va funcionar la coordinació entre les diverses policies que van intervenir en aquells atemptats i acaba amb el sentiment que, al revés del que podria semblar, potser ara no estem pas més segurs que fa cinc anys davant de possibles nous atemptats.