17
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:22h
L'ailant és una espècie d'arbre, originari de la Xina, que es va introduir a Europa amb finalitats principalment ornamentals, però que suposen una greu amenaça per a la biodiversitat a Catalunya. A Rubí, aquesta mena d'arbres es poden trobar en algunes zones de les urbanitzacions, als voltants del pont de Can Claverí i en determinats punts del nucli urbà.
Aquesta espècie, considerada una de les pitjors invasores del món, té molts impactes negatius en el medi natural. Com explica el Departament de Medi Ambient, altera el funcionament de l'ecosistema forestal, té poques dificultats d'adaptació i, per tant, afecta un gran rang d'ambients; desplaça la vegetació existent o en dificulta la regeneració, i és altament competitiva per l'espai i la llum.
A més, les fulles i l'escorça tenen toxines que inhibeixen el creixement d'altres espècies, i causen danys a clavegueres o fonaments d'edificis. Si hi ha abelles, la mel que produeixen té un gust desagradable.
Els brots joves d'aquest arbre, que pot arribar a sobrepassar els 20 metres, desprenen una olor fètida, motiu pel qual un dels seus noms vulgars és l'arbre de la pudor. Segons el Termcat, també s'anomena vernís del Japó, arbre de carretera, arbre del cel, arbre garavater, cornissa, espantagitanos, hivernec, sambuc, mal arbre...
A més de tots aquests impactes negatius, l'ailant és molt difícil d'eliminar, és pràcticament indestructible. Rebrota molt fàcilment a partir de l'arrel, i les llavors es dispersen amb molta rapidesa. Quan l'individu és adult, resisteix a la tala, la crema, i fins i tot alguna mena d'herbicides que s'han utilitzat fins ara, amb la qual cosa es recomana retirar les plantes com abans millor.
Aquesta espècie, considerada una de les pitjors invasores del món, té molts impactes negatius en el medi natural. Com explica el Departament de Medi Ambient, altera el funcionament de l'ecosistema forestal, té poques dificultats d'adaptació i, per tant, afecta un gran rang d'ambients; desplaça la vegetació existent o en dificulta la regeneració, i és altament competitiva per l'espai i la llum.
A més, les fulles i l'escorça tenen toxines que inhibeixen el creixement d'altres espècies, i causen danys a clavegueres o fonaments d'edificis. Si hi ha abelles, la mel que produeixen té un gust desagradable.
Ailant a la zona del Pont de Can Claverí Foto: Marta Casas
Els brots joves d'aquest arbre, que pot arribar a sobrepassar els 20 metres, desprenen una olor fètida, motiu pel qual un dels seus noms vulgars és l'arbre de la pudor. Segons el Termcat, també s'anomena vernís del Japó, arbre de carretera, arbre del cel, arbre garavater, cornissa, espantagitanos, hivernec, sambuc, mal arbre...
A més de tots aquests impactes negatius, l'ailant és molt difícil d'eliminar, és pràcticament indestructible. Rebrota molt fàcilment a partir de l'arrel, i les llavors es dispersen amb molta rapidesa. Quan l'individu és adult, resisteix a la tala, la crema, i fins i tot alguna mena d'herbicides que s'han utilitzat fins ara, amb la qual cosa es recomana retirar les plantes com abans millor.