Rubí a pedaços

El patchwork és una tècnica de costura que es basa a cosir trossos  de roba petita per fer una peça més gran. Sempre, prèviament, la modista n’ha fet un dibuix que ha definit quina peça seria, no és el mateix un cobrellit que un tovalló. Ha triat els fils i les robes, molts cops aprofitades, ha cercat quines agulles i tisores utilitzaria i ha confeccionat una peça amb molta traça que, tot i estar feta a trossos, presenta una unitat de conjunt digne de ser exposada.

Com a art tèxtil, el patchwork dona uns resultats excel·lents, però com a mètode de desenvolupament urbanístic no acaba de ser un sistema massa adequat. A Rubí tenim un pla urbanístic aprovat l’any 1981. Se’l va anomenar Pla General d’Ordenació (PGO) i semblava l’eina que faria de la vila una població capdavantera en la seva evolució. Tant s’hi creia, que hi va haver unanimitat en cantar les seves excel·lències per part de totes les forces vives de la vila.

De tan bo que era, ningú ha aconseguit fer-ne un de nou. Però, ai las!, l'han apedaçat i modificat tantes vegades, més de 70, que ja no el reconeixen ni els seus autors. Modificacions puntuals en diuen. Si hagués sigut un edredó, avui no sabríem si és un sac, una manta o la vela d’un camió. Ha passat a ser un objecte esfilagarsat sense cap mena d’unitat ni equilibri formal i més aviat desgavellat de tants recosits a la que ha estat sotmès. S’ha utilitzat la tècnica tèxtil de cosir a pedaços sobre una peça que tenia un límit que s’ha sobrepassat amb escreix. Ni la peça de millor qualitat suporta tantes costures. 

Sembla que la tècnica d’apedaçar no s’ha acabat i s’han anunciat quatre noves modificacions puntuals d’aquell malmès PGO: La zona de l’Escardivol, els magatzems del Pich Aguilera de l’altra banda de la riera, un racó ben estrany al costat de la ronda on s’ajunten la c-1413 i la carretera de Terrassa i un tros del polígon industrial de Can Sant Joan.
 
Ens volen fer creure que són urgents, com si en aquests punts, tornant al símil tèxtil, els descosits siguin més grossos que en altres llocs i la necessitat de reparar-los sigui inajornable. Els arguments emprats, tret d’una sentència judicial, serien aplicables a més de cinquanta punts a tota la vila, per tant, els motius de modificació d’aquests quatre indrets són uns que només estan en el cervell dels manaires i -visca la transparència i la participació- els descobrirem quan les puntades estiguin rematades. 

Anunciar noves modificacions sona molt estrany a quatre mesos d’eleccions i, sobretot, després d’haver pregonat que es començarien els treballs d’un nou pla, el nou Pla d’Ordenació Municipal (POUM), que substituiria l’antic PGO i aquest es mantindria entre cotons. És clar que la promesa ve de quatre anys enrere i el que hem vist els ciutadans del carrer, en tot aquest temps, és un local en obres amb un rètol on diuen que allà s’hi faran les feines del nou document, com si fos el nou taller de les  modistes que han de confeccionar un nou edredó, però que no s’ha començat a fer res de res.

Ens fa la sensació que encara no saben si fer una coixinera, un cobrellit o uns peücs i que no tenen, ni la roba, ni el fil, ni les agulles que han de fer servir i que, per cobrir l’expedient, el més fàcil ha estat agafar la peça vella, plena d’embastes, puntades i repunts i sotmetre-la a  una altra rebregada que no li ve d’un sargit més i, el que és més gros, creure que als ciutadans, acostumats a veure la vila que tenen i d’urbanisme hi entenen poc, no els hi vindrà d’aquí.

Més endavant, quan es vegin els primers resultats, continuarem parlant dels pedaços, però fent matemàtiques que aquestes no tenen discussió.