30
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
14:12h
L'any 2021 van néixer a Rubí 560 nadons vius, segons les dades definitives de l'Estadística de naixements de l'Idescat, i que recull aquest dilluns l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Aquest valor significa un 10% menys que l'any 2020 i un 11,4% menys que el 2019, quan en van néixer 632 i 622 respectivament.
Rubí és, doncs, un dels 12 municipis de la comarca que registren un descens dels naixements, mentre que a altres 10 augmenten i a un (Gallifa) es mantenen igual que l'any anterior. De les cinc grans ciutats de la comarca, a Sant Cugat i Sabadell han crescut els naixements respecte al 2020, mentre que a Rubí, Terrassa i Cerdanyola han baixat.
L'any 2021 van néixer 7.223 nadons vius al Vallès Occidental, el que representa una disminució del 0,4% respecte al 2020, i un 6,2% respecte al 2019, l'any previ a la pandèmia. La taxa bruta de natalitat se situa en 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal.
Aquesta caiguda en la xifra de naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l'impacte de la Covid-19, però també s'ha de situar en un context de descens de la natalitat de les últimes dècades causat, per una banda, per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i, per l'altra, per l'evolució de la fecunditat d'aquesta població. És a dir, hi ha menys dones en les edats més fecundes (de 25 a 39 anys) - 32.400 menys entre el 2009 i el 2022 respecte al període anterior, de 2000 a 2009 -, tenen menys fills i més tard. Espanya, de fet, presenta una fecunditat que se situa entre les més baixes i tardanes dins del context dels països occidentals, per sota de l'anomenat nivell de reemplaçament generacional, establert en 2,1 fills per dona. Al Vallès Occidental, l'índex conjuntural de fecunditat és d'1,28 fills per dona l'any 2021, i l'edat de tenir-los se situa en 32,7 anys.
El model de molt baixa fecunditat està estretament vinculat al retard en l'emancipació econòmica i residencial dels adults més joves, a la tendència a endarrerir la convivència en parella i l'allargament de la decisió de tenir fills. També ha augmentat la infecunditat.
A la resta del país, la majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l'any 2021, a altres 15 va augmentar i a la Noguera es va mantenir igual que l'any anterior. Si es comparen les dades amb el 2019, només set comarques han augmentat el nombre de naixements. I en l'àmbit de la demarcació de Barcelona, sis comarques incrementen el nombre de naixements respecte al 2020 i la resta baixen. El Vallès Occidental se situa entre les que presenten una caiguda moderada, només per sobre del Vallès Oriental (-0,1%) i molt per sota del Berguedà (-9,9%), el Moianès (-5,7%), el Bages (-3,7%) o el Barcelonès (-2,8%). La taxa bruta de natalitat del Vallès Occidental és de les més elevades del país, només per sota de l'Alt Penedès (8,3), l'Anoia (8,1) i Osona (7,9).
Rubí és, doncs, un dels 12 municipis de la comarca que registren un descens dels naixements, mentre que a altres 10 augmenten i a un (Gallifa) es mantenen igual que l'any anterior. De les cinc grans ciutats de la comarca, a Sant Cugat i Sabadell han crescut els naixements respecte al 2020, mentre que a Rubí, Terrassa i Cerdanyola han baixat.
L'any 2021 van néixer 7.223 nadons vius al Vallès Occidental, el que representa una disminució del 0,4% respecte al 2020, i un 6,2% respecte al 2019, l'any previ a la pandèmia. La taxa bruta de natalitat se situa en 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal.
Gràfic del descens de natalitat al Vallès Occidental Foto: Idescat
Aquesta caiguda en la xifra de naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l'impacte de la Covid-19, però també s'ha de situar en un context de descens de la natalitat de les últimes dècades causat, per una banda, per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i, per l'altra, per l'evolució de la fecunditat d'aquesta població. És a dir, hi ha menys dones en les edats més fecundes (de 25 a 39 anys) - 32.400 menys entre el 2009 i el 2022 respecte al període anterior, de 2000 a 2009 -, tenen menys fills i més tard. Espanya, de fet, presenta una fecunditat que se situa entre les més baixes i tardanes dins del context dels països occidentals, per sota de l'anomenat nivell de reemplaçament generacional, establert en 2,1 fills per dona. Al Vallès Occidental, l'índex conjuntural de fecunditat és d'1,28 fills per dona l'any 2021, i l'edat de tenir-los se situa en 32,7 anys.
El model de molt baixa fecunditat està estretament vinculat al retard en l'emancipació econòmica i residencial dels adults més joves, a la tendència a endarrerir la convivència en parella i l'allargament de la decisió de tenir fills. També ha augmentat la infecunditat.
A la resta del país, la majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l'any 2021, a altres 15 va augmentar i a la Noguera es va mantenir igual que l'any anterior. Si es comparen les dades amb el 2019, només set comarques han augmentat el nombre de naixements. I en l'àmbit de la demarcació de Barcelona, sis comarques incrementen el nombre de naixements respecte al 2020 i la resta baixen. El Vallès Occidental se situa entre les que presenten una caiguda moderada, només per sobre del Vallès Oriental (-0,1%) i molt per sota del Berguedà (-9,9%), el Moianès (-5,7%), el Bages (-3,7%) o el Barcelonès (-2,8%). La taxa bruta de natalitat del Vallès Occidental és de les més elevades del país, només per sota de l'Alt Penedès (8,3), l'Anoia (8,1) i Osona (7,9).