«Victòria ciutadana» contra l'obertura de l'abocador a Can Balasc

L'advocat de la Plataforma Rubí Sense Abocadors, Albert Calduch, explica els detalls sobre l'última sentència

Pas important en la lluita contra l'abocador de Can Balasc
Pas important en la lluita contra l'abocador de Can Balasc | Rubí Sense Abocadors
05 de juny del 2023
Actualitzat a les 18:47h
Divendres 26 de maig, hores abans que s'acabés la campanya electoral de les eleccions municipals, la Plataforma Rubí Sense Abocadors va fer pública la resolució del TSJC que tombava l'autorització ambiental concedida a Arrins SL per l'activitat de dipòsit controlat a Can Balasc. La plataforma celebra aquesta sentència, i considera que haver aconseguit que l'abocador no pugui obrir és una "victòria ciutadana", en paraules de la portaveu de la plataforma, Montse Rousse.

L'advocat contractat per la Plataforma, Albert Calduch, va explicar en una roda de premsa que, d'aquests quatre anys de treball conjunt, "el primer que em va sorprendre és el tema del silenci, com una activitat tan potencialment molesta i, fins i tot perillosa, es pot haver obtingut pel silenci". Calduch reconeix que el grau de compliment i exigència de l'administració no té res a veure amb el que hi havia als anys 90, a més d'una política d'abocadors molt diferent a l'actual.

En aquells anys, l'empresa tenia permís per obrir un dipòsit controlat en una zona relativament poblada i urbanitzada, i propera a una escola, i d'una categoria relativament "amable", com són els residus inerts. Bàsicament, són residus de la construcció, però no tots, com les tuberies de coure o residus metàl·lics, que obliguen a impermeabilitzar el vas per impedir la contaminació de lixiviats de l'aqüífer, a més d'una exquisida selecció dels residus que s'hi aboquen perquè la lixiviació no es descontroli.
 

L'abocador de Can Balasch Foto: Plataforma Rubí Sense Abocadors

"L'empresa volia jugar amb unes cartes marcades"

L'any 1994, l'empresa inicia la petició d'activitat, en base a un Reglament d'Activitats Molestes, Nocives i Perilloses de l'any 1961 i que no es va derogar fins ben entrat el segle XXI. Les primeres sentències, de l'any 2009, entren en aspectes essencials, com la viabilitat del dipòsit controlat o la normativa aplicable, però que no tenen res a veure amb "el nou desafiament" que planteja l'empresa, que té l'objectiu d'obrir un abocador ja no de residus inerts sinó "un abocador modern, on s'hi poden abocar tota mena de materials", explica l'advocat, Albert Calduch. "L'empresa volia jugar amb unes cartes marcades, que se li apliqués una normativa i unes opcions de negoci de l'any 94 quan, en realitat, el que pretenia era lucrar-se amb els desafiaments del mercat del segle XXI", assegura.

Així, una part del conflicte ha estat determinar si l'empresa tenia dret a exercir la seva activitat amb el llistat de residus de l'any 94 o si, en haver canviat aquesta llista amb el pas dels anys, el promotor podia canviar també la llista de residus admissibles. En tots aquests anys, també, ha canviat el procediment per obtenir la llicència i ara és la Generalitat qui l'ha de concedir, i no l'Ajuntament.

De les seves sol·licituds, la Plataforma i el lletrat se centren en tres aspectes principals: la ubicació de l'abocador, quina és la normativa aplicable i quin és el llistat de residus que pot incloure. En aquests aspectes, la Plataforma detecta que hi ha "una gran discrepància" entre el que al 1994 va aconseguir "per silenci" i el que pretén aconseguir ara, diu Calduch, fins a 34 noves famílies de residus. La Generalitat les considera "petites divergències", però la sentència reconeix que existeixen grans diferències entre el que es va sol·licitar l'any 94 i la "llista interminable de codis" que vol incloure ara, que van molt més enllà dels inerts.

Com ha explicat l'advocat, el Tribunal només s'ha pronunciat sobre un dels vuit aspectes que plantejava la Plataforma en aquesta demanda, un fet força habitual quan un sol d'aquests ja dona la raó a qui ha interposat el recurs, com en aquest cas. "El que volíem era guanyar, i hem guanyat: Arrins no té autorització ambiental per obrir un abocador a Can Balasch", assegura Calduch.
 

Fotograma del vídeo de Can Balasc vist des de l'aire Foto: Plataforma Rubí Sense Abocadors


L'advocat també ha tingut constància que Arrins està construint el vas, i per això insisteix: "L'empresa no té llicència d'activitats no pot començar la seva activitat". En aquest sentit, Calduch considera que el fet que s'autoritzés una activitat contaminant per silenci administratiu "hauria de fer saltar totes les alarmes", i més tenint en compte la cautela que es té actualment en matèria de salut i seguretat per aquesta mena d'activitats. En definitiva, creu que Arrins ha intentat reviure, en l'actualitat, una "anomalia" que hi va haver l'any 1994.

Quines perspectives de futur hi ha?

Un cop aconseguit que Arrins no pugui obrir l'activitat, l'advocat Calduch creu que poden passar quatre o cinc anys fins que l'empresa faci un projecte nou, amb el seu estudi d'impacte ambiental i tots els requeriments actuals, així com la petició de les llicències ambiental i urbanística.

Un cop existeixi aquesta resolució, la Plataforma també diu que l'estudiarà amb detall i, "si veiem que estem en el mateix terreny de joc, posarem la pilota en moviment", com ha explicat l'advocat.

La sentència del TSJC no és ferma, però només es poden recórrer amb un recurs de cassació, que l'advocat afirma que és molt complicat que s'arribi ni tan sols a admetre a tràmit. Per altra banda, la sentència parla d'un aspecte clau que és la tipologia de residus, i compta amb el reconeixement de la Generalitat i de la prova pericial que va presentar la Plataforma, amb la qual cosa encara que prosperés el recurs, seria molt difícil que el guanyés.
 

Camions treballant a Can Balasc Foto: Plataforma Rubí Sense Abocadors


L'advocat també augura que l'empresa "no té cap interès d'explotar un abocador de residus inerts", ja que té molt poc marge de negoci, sinó que vol una altra mena d'abocador.

Una "victòria ciutadana" davant una instal·lació amb grans impactes ambientals

La Plataforma Rubí Sense Abocadors ha aconseguit, així, guanyar una important lluita per a la preservació del territori i el medi ambient a Rubí, i en el marc de la roda de premsa amb l'advocat, la portaveu de l'entitat, Montse Rousse, ha volgut recordar l'important antecedent de la lluita popular contra un gran projecte: la planta de termòlisi. En aquella ocasió va ser la Coordinadora d'Urbanisme Ciutadà, la llavor del grup municipalista Alternativa Ciutadana de Rubí, qui va aconseguir aturar aquell projecte que es volia instal·lar a Can Balasc per al tractament dels residus.

"Aquesta és una nova victòria ciutadana", afirma Rousse, que explica que des de l'Ajuntament ha volgut "liderar, ni tibar del carro, ni fer front a aquesta demanda", sinó que ho ha fet tot de manera separada a la Plataforma, lamenta Rousse, que també espera que el Consistori faci la feina que li pertoca controlant aquesta i qualsevol altra activitat al terme municipal.

Cal recordar els múltiples impactes que tenen els dipòsits controlats de residus, i que a Rubí ja s'han demostrat amb el funcionament, amb múltiples irregularitats, de l'abocador de Can Carreras.

Els abocadors tenen un impacte sobre el paisatge ja que destrueixen zones vegetals, varien la topografia i canvien l'hàbitat de les espècies animals que hi viuen; sobre l'atmosfera, per la generació de pols i gasos, que poden generar malalties a la població propera i explosions; sobre les aigües, per la contaminació que es pot filtrar als aqüífers, i en el risc d'incendis, ja que els abocadors són grans magatzems de matèria combustible. A més, generen impactes visual i sobre la mobilitat, entre d'altres.
 

Rubí ha viscut nombroses manifestacions contra els abocadors a la ciutat Foto: Marta Casas