Així serà el nou Pla d'Extractives de Rubí

Rubí ha aprovat provisionalment el nou Pla especial d'usos extractius i dipòsits de residus per unanimitat, un document que vol crear el marc legal per regular la implantació d'aquestes activitats a la ciutat, d'acord amb allò que s'estableix en la legislació urbanística vigent.

L'objectiu del nou document, que va ser aprovat per unanimitat, és vetllar pel desenvolupament urbanístic sostenible i la utilització racional dels recursos naturals, i establir que l'ocupació dels usos extractius i dipòsits sigui inferior al 5% del sòl no urbanitzable, considerat una "pressió mitjana", i un límit màxim de 80 hectàrees. Així, es pretén allunyar-se de l'escenari actual, ja que el percentatge d'ocupació d'aquestes activitats és d'un 12,7%, 2,7 punts per sobre del què la Generalitat fixa com a "pressió severa". Les activitats extractives no clausurades a Rubí ocupen 35,42 hectàrees, amb sis pedreres, mentre que els dipòsits de residus o runes no clausurats, ocupen 51,63 hectàrees (cinc pedreres). Per altra banda, hi ha 56,87 hectàrees d'extractives o dipòsits restaurats o inclosos en sòl urbanitzable (vuit pedreres).

El Pla també estableix un seguit de condicionants, com per exemple els geològics: es permetran les explotacions extractives de recursos que no son deslocalitzables, com per exemple les argiles, però no altres, com les graves, que es poden trobar en molts altres municipis. També hi haurà condicions ambientals, per admetre nous usos només quan la pressió hagi disminuït per sota de les 80 hectàrees ocupades; urbanístics, que evitaran les visuals pròximes per millorar les condicions acústiques, i de mobilitat, que prohibiran els recorreguts per les zones residencials. A més, es planteja l'obligatorietat que els dipòsits de residus se situïn en sòls prèviament explotats com a extractives.

Pel que fa a l'ampliació de les exploracions actuals, es permetrà l'ampliació però només a un màxim d'un terç de la seva àrea i sempre a condició que hagin restaurat un terç del terreny i estiguin en disposició de restaurar-ne un altre terç. I, mentre l'ocupació no hagi baixat de les 80ha, només podran plantejar l'ampliació d'un 90% d'un terç. Amb tot, el Pla vol reduir la petjada ambiental i que els terrenys mantinguin, o recuperin, la funció de connector ecològic.

Ara, el Pla es trametrà a la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Arc Metropolità, l'òrgan competent per aprovar-lo de manera definitiva. Aquest serà el quart Pla d'Extractives que redacta Rubí: el primer, l'any 2002, no es va arribar a tramitar; el segon, el 2007, elaborat en el marc del document d'avenç del POUM, tampoc, i el tercer, el 2016, es va aprovar definitivament a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (CUB) però el 2020 va ser declarat nul per part del TSJC.