1 de 10
Urbanisme casolà

Les línies d'alta tensió

"La no existència d’una junta d’accionistes de les companyies energètiques que només estan pendents dels guanys permetria que hi hagués inversions en soterrar, desplaçar o eliminar línies"

Línies d'alta tensió a Rubí | Josep Milà Albà
per Josep Milà Albà, Rubí | 12 de febrer de 2024 a les 12:05 |
Si sentim la paraula Tesla, tot seguit pensem en els cotxes elèctrics americans, però no se’ns acut relacionar-lo amb les línies d’alta tensió que omplen el nostre paisatge natural i urbà. Va ser un inventor que es va barallar amb Thomas Alva Edison -el que sempre hem tingut com a referent-. Va registrar centenars de patents, entre les quals hi havia les que van permetre el sistema de distribució per corrent altern i que resultava molt més rendible que el continu defensat per Edison. Hi ha prou literatura i pel·lícules per veure com va anar tot plegat.

Qualsevol biografia el descriu com un visionari, obcecat pels seus treballs amb poca vocació mercantil i econòmica, tant, que fins i tot va renunciar als generosos royalties que li donaven les seves innovacions a favor de l’empresari George Westinghouse. Una de les seves dèries va ser crear un sistema de distribució que permetés que l’energia elèctrica fos gratuïta i universal. L’invent es basava en un sistema de distribució sense cables, a través de l'aire. Va fer uns quants experiments que demostraven que era possible.


No se sap si per desavinences personals o per la poca rendibilitat que un invent d’aquesta mena podria generar, que els inversors van fugir tots. On s’és vist?, regalar l’electricitat, amb els dividends que representava la seva distribució. Com que no servia als interessos dels inversors i el seu caràcter (segons les biografies era estrany) li va caure la reputació de mig boig. Tot i que el seu nivell de coneixement era dels millors de l’època, va morir sol i arruïnat.

Tornant a les línies elèctriques del nostre paisatge, encolomar-li a en Tesla la culpabilitat de la seva presència seria injust, tot i que es nodreixen dels seus invents. A l’inrevés, si la distribució d’electricitat seguís l’esperit de la seva "bogeria": electricitat gratuïta i universal per tothom, el paisatge seria un altre. El seu sistema, a través de l'atmosfera, potser estaria rebutjat: tenir l’espai més saturat d’energies no és precisament atraient, però sí que es podrien utilitzar els mètodes més convencionals (també descoberts per ell mateix) que permetrien una generació i distribució menys agressiva.


Per ventura, la gratuïtat només seria possible en una societat distòpica, però la no existència d’una junta d’accionistes de les companyies energètiques que només estan pendents dels guanys (les dades que es publiquen són escandaloses) permetria que hi hagués inversions en soterrar, desplaçar o eliminar línies i els superàvits sense mèrit, que deixarien d’anar a les butxaques d’uns pocs privats per adquirir el veler de darrera generació, es podrien destinar a instal·lacions d’autoconsum veïnal o per petites centrals de generació locals. Ben segur que la necessitat d’alguns sistemes de generació i distribució de gran dimensió no desapareixeria, però seria més controlable i podríem gaudir d’un altre paisatge.

 

Participació