19
de juliol
del
2019
Quan un infant pateix càncer, tota la família es bolca amb el petit per ajudar-lo a superar la malaltia, una reacció completament natural i justificada però que sovint acaba repercutint en l’estabilitat emocional del seu germà o germana.
Teresa López, coordinadora de Programes i Serveis de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), explica que els petits també acaben patint, poden fer regressions o tenir dificultats per expressar el que senten. “Aquests nens sempre es converteixen en actors secundaris de la pel·lícula de la seva vida, assegura López.
L’AECC, amb l’objectiu d’ajudar aquests infants, organitza des de fa quinze anys unes colònies emocionals, per tal de dotar-los d’eines per gestionar aquests sentiments i convertir-los per una setmana en protagonistes. Un total de 25 nens i nenes d’entre 7 i 15 anys participen aquests dies en les colònies que l’AECC organitza al recinte de Mas Badó de Sant Quirze Safaja.
"Tots estan passant o han passat pel mateix, es crea un vincle perquè fan referència a la seva situació i s'ajuden els uns als altres", comenta Teresa López.
"El germà o la germana queda en un segon terme, és inevitable", apunta. Així, indica que aquesta tendència fa que els petits també acabin patint les conseqüències de la malaltia. "La dinàmica familiar canvia, passen més temps amb els avis, amb els tiets i els afecta", explica. A més, assegura que si no es fa una "gestió sana" de la situació, normalitzant la malaltia en la mesura del possible, aquests infants poden desenvolupar problemes emocionals. "A vegades la manca d'informació els genera incertesa, por i alguns fan regressions a l'escola", detalla.
En què consisteixen les colònies emocionals?
Aquestes colònies van més enllà del caràcter lúdic i ofereixen als seus participants un taller de les emocions diari, que esdevé l’eix transversal de l’experiència. "Amb diferents exercicis adequats a cada edat els ajudem a identificar quines són les emocions i els comportaments relacionats i els donem eines per gestionar-los", explica Teresa López.
L’AECC, a més dels monitors que duen a terme les tasques més lúdiques, incorpora dues psicòlogues que, a banda dels tallers, acompanyen els petits en la resta d’activitats, “els fan un seguiment i detecten possibles dificultats que després poden treballar a les sessions que es poden traslladar a les famílies per, en cas que sigui necessari, afrontar amb ajuda de professionals”.
La Marisa García, mare del Pol i el Dídac, de tretze i onze anys, explica que al seu fill gran van diagnosticar-li leucèmia l'any 2012, quan el seu germà només tenia dos anys. Tot i que actualment el nen està completament recuperat, reconeix que encara el tracta de forma diferent. "Et preocupes més, quan li fa mal el cap corres a l'hospital, una cosa que amb l'altre no ens passa", comenta García, que reconeix que "és com si fos el segon sempre". Així mateix, adverteix que encara que els pares intentin evitar aquesta mena de comportaments "ell n'és conscient i també pateix".
Per aquest motiu, entre d’altres, García va decidir apuntar el Dídac a les colònies emocionals de l’AECC ara fa tres anys. "Tothom que hi va ha passat pel mateix, allà ell no és diferent a la resta i treballen molt les emocions i això es nota quan torna a casa, el veiem més madur i més tranquil", assegura.
El Dídac també explica que prefereix les colònies de l’AECC a les de l’escola, perquè “tots els nens i nenes que hi van són com jo, saben el que és tenir un germà o germana malalt”; a més, afegeix que li agraden perquè “són més dies sense pares”.
Una altra nena que hi participa és la Sofia Chibi, que destaca que els tallers per aprendre a entendre les emocions els ajuden a “identificar” el que els passa en cada moment.
Al seu torn, el Joan Fuentes, un petit de vuit anys, que ha assistit a les colònies per primer cop, es mostra entusiasmat amb l'experiència perquè diu que ha fet "molts amics nous".
Colònies per als nens malalts de càncer
L’AECC organitza, de manera paral·lela, unes colònies adreçades a infants malalts o que han patit càncer al llarg de la seva curta vida. "Les fem coincidir perquè així els pares poden tenir temps per ells i descansar de la pressió que suposa tenir un fill malalt", comenta la responsable de l'AECC.
El Pol Urbano, germà del Dídac, participa en aquesta sortida des de fa prop de sis anys. "Quan hi vaig em sento més a gust que mai perquè tots els nens que hi ha han passat pel mateix que jo i no es sorprenen quan els ho explico", reconeix.
"Hi ha molts que venen amb mascareta o han de prendre medicaments, però encara que fan cara que estan patint, sé que quan estan allà ells s'ho passen súper bé", conclou.
Teresa López, coordinadora de Programes i Serveis de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), explica que els petits també acaben patint, poden fer regressions o tenir dificultats per expressar el que senten. “Aquests nens sempre es converteixen en actors secundaris de la pel·lícula de la seva vida, assegura López.
L’AECC, amb l’objectiu d’ajudar aquests infants, organitza des de fa quinze anys unes colònies emocionals, per tal de dotar-los d’eines per gestionar aquests sentiments i convertir-los per una setmana en protagonistes. Un total de 25 nens i nenes d’entre 7 i 15 anys participen aquests dies en les colònies que l’AECC organitza al recinte de Mas Badó de Sant Quirze Safaja.
"Tots estan passant o han passat pel mateix, es crea un vincle perquè fan referència a la seva situació i s'ajuden els uns als altres", comenta Teresa López.
"El germà o la germana queda en un segon terme, és inevitable", apunta. Així, indica que aquesta tendència fa que els petits també acabin patint les conseqüències de la malaltia. "La dinàmica familiar canvia, passen més temps amb els avis, amb els tiets i els afecta", explica. A més, assegura que si no es fa una "gestió sana" de la situació, normalitzant la malaltia en la mesura del possible, aquests infants poden desenvolupar problemes emocionals. "A vegades la manca d'informació els genera incertesa, por i alguns fan regressions a l'escola", detalla.
En què consisteixen les colònies emocionals?
Aquestes colònies van més enllà del caràcter lúdic i ofereixen als seus participants un taller de les emocions diari, que esdevé l’eix transversal de l’experiència. "Amb diferents exercicis adequats a cada edat els ajudem a identificar quines són les emocions i els comportaments relacionats i els donem eines per gestionar-los", explica Teresa López.
L’AECC, a més dels monitors que duen a terme les tasques més lúdiques, incorpora dues psicòlogues que, a banda dels tallers, acompanyen els petits en la resta d’activitats, “els fan un seguiment i detecten possibles dificultats que després poden treballar a les sessions que es poden traslladar a les famílies per, en cas que sigui necessari, afrontar amb ajuda de professionals”.
La Marisa García, mare del Pol i el Dídac, de tretze i onze anys, explica que al seu fill gran van diagnosticar-li leucèmia l'any 2012, quan el seu germà només tenia dos anys. Tot i que actualment el nen està completament recuperat, reconeix que encara el tracta de forma diferent. "Et preocupes més, quan li fa mal el cap corres a l'hospital, una cosa que amb l'altre no ens passa", comenta García, que reconeix que "és com si fos el segon sempre". Així mateix, adverteix que encara que els pares intentin evitar aquesta mena de comportaments "ell n'és conscient i també pateix".
Per aquest motiu, entre d’altres, García va decidir apuntar el Dídac a les colònies emocionals de l’AECC ara fa tres anys. "Tothom que hi va ha passat pel mateix, allà ell no és diferent a la resta i treballen molt les emocions i això es nota quan torna a casa, el veiem més madur i més tranquil", assegura.
El Dídac també explica que prefereix les colònies de l’AECC a les de l’escola, perquè “tots els nens i nenes que hi van són com jo, saben el que és tenir un germà o germana malalt”; a més, afegeix que li agraden perquè “són més dies sense pares”.
Una altra nena que hi participa és la Sofia Chibi, que destaca que els tallers per aprendre a entendre les emocions els ajuden a “identificar” el que els passa en cada moment.
Al seu torn, el Joan Fuentes, un petit de vuit anys, que ha assistit a les colònies per primer cop, es mostra entusiasmat amb l'experiència perquè diu que ha fet "molts amics nous".
Colònies per als nens malalts de càncer
L’AECC organitza, de manera paral·lela, unes colònies adreçades a infants malalts o que han patit càncer al llarg de la seva curta vida. "Les fem coincidir perquè així els pares poden tenir temps per ells i descansar de la pressió que suposa tenir un fill malalt", comenta la responsable de l'AECC.
El Pol Urbano, germà del Dídac, participa en aquesta sortida des de fa prop de sis anys. "Quan hi vaig em sento més a gust que mai perquè tots els nens que hi ha han passat pel mateix que jo i no es sorprenen quan els ho explico", reconeix.
"Hi ha molts que venen amb mascareta o han de prendre medicaments, però encara que fan cara que estan patint, sé que quan estan allà ells s'ho passen súper bé", conclou.