21
de gener
del
2019
Divendres es va publicar l’enquesta de satisfacció ciutadana i coneixement de la ciutat de Rubí de l’any 2018, una enquesta que es va dur a terme entre el 30 d’octubre i el 20 de novembre a càrrec de l’Instituto DYM. L’enquesta s’ha realitzat a 411 rubinencs de més de 16 anys i amb residència al municipi.
Els objectius d’informació específics d’aquesta enquesta han estat diverses; i entre elles, el risc d’exclusió social o l’eix ideològic en què es posicionen els rubinencs i rubinenques.
Pel què fa al risc d’exclusió social, un 55,5% dels rubinencs diu que té dificultats per arribar a final de mes, essent les despeses de la llar – llum, aigua, gas i comunitat – el que més dificultats representa per als enquestats (14,8%). A continuació hi ha el lloguer o la hipoteca (13,1%), les despeses de dinamització de l’habitatge (11,4%) i les despeses en alimentació i neteja (8,3%).
Tot i això,un 37,2% dels entrevistats pot fer front a aquestes despeses malgrat la dificultat per arribar a final de mes. Un 42,8% afirma no tenir cap dificultat per arribar a final de mes.
Un 11,9% de la població de Rubí no té la nacionalitat espanyola
De la població entrevistada, 441 persones majors de 16 anys amb residència a Rubí, un 51,3% són dones i un 48,7%, homes. La distribució per gènere, i també per tram d’edat, es correspon amb la distribució real de la població de Rubí.
D’entre els enquestats, el nivell d’estudis màxim assolit és haver acabat els estudis elementals (29,2%), seguit del batxillerat superior (26,3%) i els estudis primaris (20,7%); mentre que un 22,1% té estudis universitaris – de grau mig o grau superior – i màsters o postgraus. La situació professional actual dels enquestats és molt variable, però el percentatge més alt són jubilats o pensionistes (20,7%), empleats de serveis o comerç (18,7%) i empleats industrials o aturats (10,7% cadascun).
Un 14,6% de les persones que han realitzat l’enquesta són nascuts a Rubí, mentre que un 38,7% van néixer a altres indrets de la província de Barcelona i un 4,9%, a altres zones de Catalunya. Els nascuts a la resta d’Espanya representen un 22,4% dels enquestats, a la Unió Europea un 1% i a altres zones, un 18,5%.
D’aquest darrer sector de la població, un 50% són procedents de l’Amèrica del Sud, un 25% de països del Nord d’Àfrica, un 9,2% de la resta de l’Àfrica, un 6,6% de l’Àsia, un 5,3% de l’Amèrica Central i un 3,9% d’Amèrica del Nord.
La població de procedència d’altres zones es concentra en els districtes 3, que engloba els barris de Can Vallhonrat, Ca n’Alzamora, Les Torres i el 25 de setembre (22,4%); el districte 6b (21,1%) i 6a (14,5%), que inclouen els barris El Progrés – Rubí 2000, El Mercat, la Plana de Can Bertran i el Sector Z – Ca n’Oriol; i el districte 4 (15,8%), que és tota la zona del Centre i la Plana del Castell.
Un 11,9% de la població de Rubí no té la nacionalitat espanyola, i gairebé un 70% d’aquesta població és nascuda en països que no tenen conveni bilateral.
La majoria de rubinencs es defineix d’esquerres
L’enquesta de satisfacció ciutadana inclou una ubicació en l’eix ideològic esquerra – dreta dels enquestats, tot i que hi ha una proporció significativa de la població que no s’ubica en aquest eix (31,9%).
Dels que sí que ho fan, un 29,2% es considera d’esquerres, mentre que un 1% se situa en l’extrema esquerra i un 12,7% en el centre-esquerra. Un 12,9% diu que és de centre, un 3,6% de dretes, un 2,7% de centre-dreta i només un 0,2% diu identificar-se amb l’extrema dreta.
Segons trams d’edat, les persones entre 16 i 35 anys són els que més contesten que no se situen en cap de les propostes de l’eix ideològic esquerra – dreta (un 38,8% dels que tenen entre 16 i 25 anys i un 41,8% dels que tenen entre 26 i 35 anys), seguides de les persones d’entre 46 i 55 anys (38,4%). Els més posicionats cap a l’esquerra són els majors de 66 anys (entre un 35,7% i un 36,6%), i a la dreta, els majors de 76 anys (7,1%) i els joves entre 16 i 25 anys (6,1%).
Els objectius d’informació específics d’aquesta enquesta han estat diverses; i entre elles, el risc d’exclusió social o l’eix ideològic en què es posicionen els rubinencs i rubinenques.
Pel què fa al risc d’exclusió social, un 55,5% dels rubinencs diu que té dificultats per arribar a final de mes, essent les despeses de la llar – llum, aigua, gas i comunitat – el que més dificultats representa per als enquestats (14,8%). A continuació hi ha el lloguer o la hipoteca (13,1%), les despeses de dinamització de l’habitatge (11,4%) i les despeses en alimentació i neteja (8,3%).
Tot i això,un 37,2% dels entrevistats pot fer front a aquestes despeses malgrat la dificultat per arribar a final de mes. Un 42,8% afirma no tenir cap dificultat per arribar a final de mes.
Un 11,9% de la població de Rubí no té la nacionalitat espanyola
De la població entrevistada, 441 persones majors de 16 anys amb residència a Rubí, un 51,3% són dones i un 48,7%, homes. La distribució per gènere, i també per tram d’edat, es correspon amb la distribució real de la població de Rubí.
D’entre els enquestats, el nivell d’estudis màxim assolit és haver acabat els estudis elementals (29,2%), seguit del batxillerat superior (26,3%) i els estudis primaris (20,7%); mentre que un 22,1% té estudis universitaris – de grau mig o grau superior – i màsters o postgraus. La situació professional actual dels enquestats és molt variable, però el percentatge més alt són jubilats o pensionistes (20,7%), empleats de serveis o comerç (18,7%) i empleats industrials o aturats (10,7% cadascun).
Un 14,6% de les persones que han realitzat l’enquesta són nascuts a Rubí, mentre que un 38,7% van néixer a altres indrets de la província de Barcelona i un 4,9%, a altres zones de Catalunya. Els nascuts a la resta d’Espanya representen un 22,4% dels enquestats, a la Unió Europea un 1% i a altres zones, un 18,5%.
D’aquest darrer sector de la població, un 50% són procedents de l’Amèrica del Sud, un 25% de països del Nord d’Àfrica, un 9,2% de la resta de l’Àfrica, un 6,6% de l’Àsia, un 5,3% de l’Amèrica Central i un 3,9% d’Amèrica del Nord.
La població de procedència d’altres zones es concentra en els districtes 3, que engloba els barris de Can Vallhonrat, Ca n’Alzamora, Les Torres i el 25 de setembre (22,4%); el districte 6b (21,1%) i 6a (14,5%), que inclouen els barris El Progrés – Rubí 2000, El Mercat, la Plana de Can Bertran i el Sector Z – Ca n’Oriol; i el districte 4 (15,8%), que és tota la zona del Centre i la Plana del Castell.
Un 11,9% de la població de Rubí no té la nacionalitat espanyola, i gairebé un 70% d’aquesta població és nascuda en països que no tenen conveni bilateral.
La majoria de rubinencs es defineix d’esquerres
L’enquesta de satisfacció ciutadana inclou una ubicació en l’eix ideològic esquerra – dreta dels enquestats, tot i que hi ha una proporció significativa de la població que no s’ubica en aquest eix (31,9%).
Dels que sí que ho fan, un 29,2% es considera d’esquerres, mentre que un 1% se situa en l’extrema esquerra i un 12,7% en el centre-esquerra. Un 12,9% diu que és de centre, un 3,6% de dretes, un 2,7% de centre-dreta i només un 0,2% diu identificar-se amb l’extrema dreta.
Segons trams d’edat, les persones entre 16 i 35 anys són els que més contesten que no se situen en cap de les propostes de l’eix ideològic esquerra – dreta (un 38,8% dels que tenen entre 16 i 25 anys i un 41,8% dels que tenen entre 26 i 35 anys), seguides de les persones d’entre 46 i 55 anys (38,4%). Els més posicionats cap a l’esquerra són els majors de 66 anys (entre un 35,7% i un 36,6%), i a la dreta, els majors de 76 anys (7,1%) i els joves entre 16 i 25 anys (6,1%).