25N 2019

Nerea Barjola porta a Rubí una anàlisi del Cas Alcàsser des de la teoria crítica feminista

Aquesta xerrada s'emmarca dins dels actes per commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere

per Carla Serra , 19 de novembre de 2019 a les 14:30 |
La biblioteca municipal ha acollit la xerrada de Nerea Barjola | Marta Casas
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La politòloga, investigadora, activista, feminista i escriptora Nerea Barjola ha ofert aquest dilluns a la tarda una xerrada sobre el seu llibre Microfísica sexista del poder, publicat el març de 2018. Es tracta d'una alàlisis sobre el cas de les noies d'Alcàsser i la conceptualització política que van fer els mitjans de comunicació. Una vintena de persones han assistit al col·loqui que ha tingut lloc a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i que forma part de la programació per commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere

El conegut Crim d'Alcàsser va tenir lloc l'any 1992 a la localitat valenciana d'Alcàsser, en el qual tres adolescents de 14 i 15 anys van ser segrestades, violades, torturades i assassinades. Per Barjola es tracta "d'un relat sobre el perill sexual que el que feia era proposar normes de conducta a les dones".


Durant la xerrada ha explicat que "els relats sempre posen el focus en la culpabilitat de les dones, sempre ens responsabilitzen del que ens passa" i que, per tant, des de la teoria crítica feminista cal "conceptualitzar la violència masclista i ubicar-la en un sistema polític i social masclista que utilitza el nostre cos i el terror sexual per determinar les nostres vides i per sotmetre'ns".

Barjola va decidir analitzar aquest cas perquè és el que va afectar la seva generació, però ha dit que totes les generacions tenen els seus relats i que, per tant, és extrapolable a qualsevol relat sobre el perill sexual, ja que tots els casos "són narracions polítiques que determinen i influeixen en la vida de les dones". En aquest sentit ha esmentat casos com els dels cinc agressors d'Iruña, Laura Luelmo o Marta del Castillo.




 

 

Participació