29
de novembre
del
2019
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, el president del CAC, Roger Loppacher, i el vicedegà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, han presentat aquest divendres les 24 recomanacions adreçades als periodistes sobre el tractament informatiu de la infància i l'adolescència tutelada per l'Administració.
Buscar un tractament adequat i no estigmatitzat dels infants i adolescents tutelats, garantir el seu dret a la intimitat i sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat dels joves en situació de vulnerabilitat. Aquestes són algunes de les recomanacions que ha mencionat Roger Loppacher perquè "cap acció comunicativa vulneri els drets fonamentals dels joves".
Aquestes recomanacions, que són una guia per fomentar un tractament mediàtic "que respecti l'interès superior dels infants i adolescents", serveixen per defensar els drets dels joves més vulnerables i la seva "participació activa" en la societat com a "subjectes de drets".
En aquesta línia, Loppacher ha afegit que creuen "necessari intentar canviar els discursos estereotipats i crear un debat per la seva normalització". Per aconseguir-ho, el CAC, el Col·legi de Periodistes i la Generalitat han dividit les recomanacions en generals i específiques, on s'inclouen aspectes com no generalitzar conductes negatives exercides per persones concretes o utilitzar un llenguatge inclusiu curós.
Evitar la generalització
Pel que fa a aquestes recomanacions, aconsellen no fer referència a la seva situació prèvia ni al fet d'estar sota tutela de l'Administració, a menys que estiguin justificades per a la informació. Tampoc es recomana difondre dades personals dels infants i adolescents que permetin identificar-los, inclosa la ubicació dels centres residencials on viuen.
No esmentar que és un adolescent tutelat i no atribuir al conjunt conductes negatives realitzades per persones concretes són també algunes de les recomanacions que consideren "essencials" per millorar la seva imatge en els mitjans de comunicació i, en conseqüència, a la societat.
Esborrar l'acrònim MENA del vocabulari
En el cas de la infància i l'adolescència migrada sola, defensen que la situació "s'agreuja" i encara és "més delicada" a causa de les vivències i experiències que han patit en els seus països d'origen o al viatge migratori i les condicions d'arribada a la societat d'acollida.
És per això que Loppacher ha defensat utilitzar alternatives a l'acrònim MENA quan sigui possible, sobretot en notícies amb connotacions negatives, i ressaltar les "aportacions positives que fan aquests joves a la societat" per presentar el fet migratori com a una "realitat estructural", i no com a una "amenaça o problema".
Inici d'un debat global
Més enllà de les recomanacions, el conseller Chakir El Homrani ha esmentat la importància de fer una "reflexió conjunta" per evitar seguir perpetuant "l'estereotip i l'estigma", perquè considera que és "injust".
El Homrani ha defensat aquestes recomanacions com una "palanca per iniciar una conversa serena i profunda entre molts agents entorn d'una realitat que tots començaven a sentir". El conseller també ha vist necessari fer una reflexió d'"autocrítica" des de l'administració pública. "Hem de ser conscients de les nostres fortaleses i oportunitats, però també de les debilitats i els defectes que tenim globalment", ha afegit.
Buscar un tractament adequat i no estigmatitzat dels infants i adolescents tutelats, garantir el seu dret a la intimitat i sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat dels joves en situació de vulnerabilitat. Aquestes són algunes de les recomanacions que ha mencionat Roger Loppacher perquè "cap acció comunicativa vulneri els drets fonamentals dels joves".
Aquestes recomanacions, que són una guia per fomentar un tractament mediàtic "que respecti l'interès superior dels infants i adolescents", serveixen per defensar els drets dels joves més vulnerables i la seva "participació activa" en la societat com a "subjectes de drets".
En aquesta línia, Loppacher ha afegit que creuen "necessari intentar canviar els discursos estereotipats i crear un debat per la seva normalització". Per aconseguir-ho, el CAC, el Col·legi de Periodistes i la Generalitat han dividit les recomanacions en generals i específiques, on s'inclouen aspectes com no generalitzar conductes negatives exercides per persones concretes o utilitzar un llenguatge inclusiu curós.
Evitar la generalització
Pel que fa a aquestes recomanacions, aconsellen no fer referència a la seva situació prèvia ni al fet d'estar sota tutela de l'Administració, a menys que estiguin justificades per a la informació. Tampoc es recomana difondre dades personals dels infants i adolescents que permetin identificar-los, inclosa la ubicació dels centres residencials on viuen.
No esmentar que és un adolescent tutelat i no atribuir al conjunt conductes negatives realitzades per persones concretes són també algunes de les recomanacions que consideren "essencials" per millorar la seva imatge en els mitjans de comunicació i, en conseqüència, a la societat.
Esborrar l'acrònim MENA del vocabulari
En el cas de la infància i l'adolescència migrada sola, defensen que la situació "s'agreuja" i encara és "més delicada" a causa de les vivències i experiències que han patit en els seus països d'origen o al viatge migratori i les condicions d'arribada a la societat d'acollida.
És per això que Loppacher ha defensat utilitzar alternatives a l'acrònim MENA quan sigui possible, sobretot en notícies amb connotacions negatives, i ressaltar les "aportacions positives que fan aquests joves a la societat" per presentar el fet migratori com a una "realitat estructural", i no com a una "amenaça o problema".
Inici d'un debat global
Més enllà de les recomanacions, el conseller Chakir El Homrani ha esmentat la importància de fer una "reflexió conjunta" per evitar seguir perpetuant "l'estereotip i l'estigma", perquè considera que és "injust".
El Homrani ha defensat aquestes recomanacions com una "palanca per iniciar una conversa serena i profunda entre molts agents entorn d'una realitat que tots començaven a sentir". El conseller també ha vist necessari fer una reflexió d'"autocrítica" des de l'administració pública. "Hem de ser conscients de les nostres fortaleses i oportunitats, però també de les debilitats i els defectes que tenim globalment", ha afegit.