22
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
18:37h
Signen aquest article Ànnia Garcia, Pau Navarro, Andrés Medrano, Andrea de Pablos, Elena Montesinos, Maria Victòria Hinojosa membres del Consell de Coalició d'En Comú Podem a Rubí
Us recordeu del nom de la princesa de Sant Jordi?
No cal, oi? El seu paper és el de ser “salvada” per l’heroi i protagonista de la llegenda. Què més vol? Tan sols ha d’estar tot dreta (guapa, amb el vestuari maco, això sí) i, sense despentinar-se, el seu destí, la seva sort, serà canviada pel venerat Sant. Això no la convertirà en santa a ella, és clar que no!
Però això passa tan sols als contes, oi? És clar que nosaltres vivim en una societat europeista, del primer món, aquí aquestes coses no passen… o sí?
És poc probable, quina imaginació, vaja! Que hi hagi dones invisibilitzades, que juguin un paper central en una història com pot ser… una pandèmia? Hem de fer volar la imaginació (és clar que això no passa!) i pensar que aquestes princeses es dediquen a tenir cura dels infants confinats a casa, fent teletreball amb deures online. Tenint cura de la gent gran de la família, anant a comprar per a tothom, que metges, que medicines… coses de princeses!
O princeses que treballen en la sanitat, en el supermercat, en la farmàcia, educació, lleure, residències de gent gran, aquells sectors denominats “feminitzats” que bàsicament volen dir precaris i mal remunerats on la gran majoria de directius són Cavallers (i no pas princeses).
Però quina sort! Sempre seran salvades!
No, no poden ser igualades a la condició d'“heroïnes” i tant fa si han demanat o no ser salvades, de fet no cal que opinin, ni que pensin…
Quina bogeria imaginar aquesta llegenda amb una princesa amb nom propi, identitat i que pugui debatre amb l’heroi si cal dialogar amb el drac. Què bestiesa, oi? Imaginar-nos al nostre cavaller cosint i planxant mentre la princesa fa entrenament físic!
Potser ha arribat el moment on celebrar els Sants i les històries de cavallers i princeses ha de fer-se en el context dels contes i les llegendes com a part de la cultura tradicional perquè ara, al segle XXI, toca crear un nou relat on els personatges són tractats per igual, tenen els mateixos drets i tenen la capacitat de dialogar amb el «drac». Un drac que, pensem o no que és el dolent de la història, ens catapulta cap a una situació que requereix diàleg i cooperació, quan està en joc la seguretat de tot el poble, oi?