08
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
09
de juliol
a les
8:58h
El passat dijous, 25 de juny, es va celebrar una nova mesa d'abocadors, en la qual l'Ajuntament de Rubí va anunciar, per una banda, la denegació del Projecte d'Actuació Específica (PAE) en Sòl No Urbanitzable que han presentat dues empreses per tal d'obtenir la llicència urbanística que permetrà obrir l'abocador de Can Balasc, i també va informar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia acceptat el recurs presentat per TMA contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'Extractives de Rubí, una eina única a Catalunya, i que ha quedat anul·lada per aquesta sentència - a la qual l'Ajuntament de Rubí pot, encara, presentar un recurs de cassació.
La Mesa es produïa en un context enrarit, ja que per una banda es va convocar "massa tard, en data i en hora; i a més en una hora incerta perquè s'estava celebrant un ple que va acabar passades les nou de la nit", explica una portaveu de la Plataforma, Montse Rousse, que recorda que va ser la mateixa plataforma qui va demanar la convocatòria de la Mesa quan els veïns van començar a rebre les cartes informant sobre el tràmit d'audiència de la proposta de resolució de la Generalitat que atorga provisionalment l'autorització ambiental al projecte de Can Balasc.
La denegació del PAE, però, no és cap motiu d'esperança per la Plataforma Rubí Sense Abocadors. "Nosaltres ja hem demanat que no s'admetés a tràmit, ja que per obtenir la llicència urbanística per un projecte d'aquestes característiques no n'hi ha prou amb un PAE, sinó un altre tipus de figura, com un Pla Especial Urbanístic". "L'empresa pot tornar a presentar el PAE; de fet és la segona vegada que ho fa i que se li denega, però el tràmit ambiental continua endavant".
La sentència contra l'acord del Pla d'Extractives podria reactivar el PEU de Can Carreras i Can Balasc
El més preocupant d'aquesta sentència contra l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona que aprovava definitivament el Pla d'Extractives és que, per algun motiu que la Plataforma no comprèn, és que també inclou l'anul·lació de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona que suspenia el Pla Especial Urbanístic de Can Carreras i Can Balasc.
"Això pot voler dir que es torna a activar el PEU, que és el que TMA sempre ha volgut: comptar amb totes les autoritzacions que té a Can Carreras per poder traslladar-ho tot a Can Balasc, ja que ha tingut Can Balasc inoperatiu durant 25 anys i ara li interessa activar-lo. Ho hem advertit durant molts anys", lamenta Montse Rousse, que també ha recordat que des de la Plataforma es va fer un treball molt intens contra aquest PEU, amb una recollida de signatures que en va aconseguir més de 12.000, una manifestació i, com sempre, la presentació d'al·legacions.
Respecte a Can Carreras, la Plataforma ja ha demanat al Consistori que sol·liciti el tancament d'ofici de l'abocador, ja que existeix jurisprudència sobre aquesta mena d'actuacions, i asseguren que "no entenem per què no ho ha fet ja". "De fet, l'Ajuntament podria demanar a la Generalitat la clausura i, si no ho fa, fer-ho ells mateixos", afegeix Rousse.
Sense resposta a les al·legacions presentades en el darrer tràmit contra l'autorització ambiental
En els eterns processos de presentació de tràmits i al·legacions, que la Plataforma sospita que poden respondre a una "estratègia de desgast, de fer cansar els veïns, de fer-nos cansar de lluitar", Rousse ha lamentat que "estem perdent gent pel camí", ja que tot i que l'Ajuntament ha enviat les notificacions a 270 veïns, només s'han presentat 13 al·legacions, i molts ni tan sols han rebut resposta a les primeres al·legacions presentades, entre els quals el mateix advocat de la Plataforma, Albert Calduch. Contra aquesta autorització provisional també ha presentat al·legacions l'Ajuntament de Sant Cugat.
"El problema amb aquest procés és que estem repetint tràmits, estem repetint informació - sempre afegim alguna cosa nova, però al cap i a la fi portem anys repetint el mateix - i, davant les respostes que ens dona la Generalitat el que veiem és que segons el dia interpreten la normativa d'una manera o d'una altra", explica Rousse, que recorda que el projecte de l'abocador de Can Balasc és de 1994, que hi ha una sentència de 2012 que diu quina mena de residus hi pot abocar i com ha de ser aquesta instal·lació, i que la primera llicència d'obres la demana l'any 2015, és a dir, més de 20 anys més tard.
"El que ha estat especulant perquè mentre ha tingut Can Carreras no ha necessitat Can Balasc és ell, i això ho hem repetit milers de vegades. I si al final acaba aconseguint el que vol, serà gràcies a que han retorçat la normativa però per molt que ho facin, això no els dona la raó", ha afegit Rousse.
Un veí denuncia una agressió física per part de A. Torres
Un altre dels problemes que es pateix a Rubí des de fa anys és la gran quantitat d'abocaments il·legals que es produeixen en les múltiples extractives que hi ha al territori, i que han estat denunciades en diverses ocasions. La situació, però, no només no es resol sinó que fa uns dies es va produir un fet greu, i és que un veí ha denunciat que va rebre una agressió física per part de l'empresari que gestiona les extractives 22 i 9, després que li recriminés tant els abocaments com la crema il·legal de residus que fa a les seves finques.
"L'Ajuntament, a més, ens diu que tot just fa un any que es van detectar les primeres irregularitats, i això és fals perquè des de la Plataforma portem molts anys denunciant-ho", explica Montse Rousse. "Aquestes extractives sempre tenen màquines treballant, i no tenen cap llicència per fer-ho; de fet en una d'elles ni tan sols han estat mai autoritzats a fer-hi res", detalla.
Per acabar, la Plataforma Rubí Sense Abocadors considera que l'Ajuntament de Rubí ha mostrat poca contundència a l'hora de treballar per evitar l'obertura de l'abocador de Can Balasc, així com per controlar tota la resta d'activitat d'abocament de residus il·legals que s'han denunciat per part dels veïns i de la Plataforma.
Una bona notícia: la Plataforma Rubí Sense Abocadors va ser, per fi, considerada part interessada en el tràmit que afectava el PAE de Can Balasc.
La Mesa es produïa en un context enrarit, ja que per una banda es va convocar "massa tard, en data i en hora; i a més en una hora incerta perquè s'estava celebrant un ple que va acabar passades les nou de la nit", explica una portaveu de la Plataforma, Montse Rousse, que recorda que va ser la mateixa plataforma qui va demanar la convocatòria de la Mesa quan els veïns van començar a rebre les cartes informant sobre el tràmit d'audiència de la proposta de resolució de la Generalitat que atorga provisionalment l'autorització ambiental al projecte de Can Balasc.
La denegació del PAE, però, no és cap motiu d'esperança per la Plataforma Rubí Sense Abocadors. "Nosaltres ja hem demanat que no s'admetés a tràmit, ja que per obtenir la llicència urbanística per un projecte d'aquestes característiques no n'hi ha prou amb un PAE, sinó un altre tipus de figura, com un Pla Especial Urbanístic". "L'empresa pot tornar a presentar el PAE; de fet és la segona vegada que ho fa i que se li denega, però el tràmit ambiental continua endavant".
La sentència contra l'acord del Pla d'Extractives podria reactivar el PEU de Can Carreras i Can Balasc
El més preocupant d'aquesta sentència contra l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona que aprovava definitivament el Pla d'Extractives és que, per algun motiu que la Plataforma no comprèn, és que també inclou l'anul·lació de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona que suspenia el Pla Especial Urbanístic de Can Carreras i Can Balasc.
"Això pot voler dir que es torna a activar el PEU, que és el que TMA sempre ha volgut: comptar amb totes les autoritzacions que té a Can Carreras per poder traslladar-ho tot a Can Balasc, ja que ha tingut Can Balasc inoperatiu durant 25 anys i ara li interessa activar-lo. Ho hem advertit durant molts anys", lamenta Montse Rousse, que també ha recordat que des de la Plataforma es va fer un treball molt intens contra aquest PEU, amb una recollida de signatures que en va aconseguir més de 12.000, una manifestació i, com sempre, la presentació d'al·legacions.
Treballs a Can Balasc, l'any 2014 Foto: Rubén Cabús
Respecte a Can Carreras, la Plataforma ja ha demanat al Consistori que sol·liciti el tancament d'ofici de l'abocador, ja que existeix jurisprudència sobre aquesta mena d'actuacions, i asseguren que "no entenem per què no ho ha fet ja". "De fet, l'Ajuntament podria demanar a la Generalitat la clausura i, si no ho fa, fer-ho ells mateixos", afegeix Rousse.
Sense resposta a les al·legacions presentades en el darrer tràmit contra l'autorització ambiental
En els eterns processos de presentació de tràmits i al·legacions, que la Plataforma sospita que poden respondre a una "estratègia de desgast, de fer cansar els veïns, de fer-nos cansar de lluitar", Rousse ha lamentat que "estem perdent gent pel camí", ja que tot i que l'Ajuntament ha enviat les notificacions a 270 veïns, només s'han presentat 13 al·legacions, i molts ni tan sols han rebut resposta a les primeres al·legacions presentades, entre els quals el mateix advocat de la Plataforma, Albert Calduch. Contra aquesta autorització provisional també ha presentat al·legacions l'Ajuntament de Sant Cugat.
"El problema amb aquest procés és que estem repetint tràmits, estem repetint informació - sempre afegim alguna cosa nova, però al cap i a la fi portem anys repetint el mateix - i, davant les respostes que ens dona la Generalitat el que veiem és que segons el dia interpreten la normativa d'una manera o d'una altra", explica Rousse, que recorda que el projecte de l'abocador de Can Balasc és de 1994, que hi ha una sentència de 2012 que diu quina mena de residus hi pot abocar i com ha de ser aquesta instal·lació, i que la primera llicència d'obres la demana l'any 2015, és a dir, més de 20 anys més tard.
"El que ha estat especulant perquè mentre ha tingut Can Carreras no ha necessitat Can Balasc és ell, i això ho hem repetit milers de vegades. I si al final acaba aconseguint el que vol, serà gràcies a que han retorçat la normativa però per molt que ho facin, això no els dona la raó", ha afegit Rousse.
Un veí denuncia una agressió física per part de A. Torres
Un altre dels problemes que es pateix a Rubí des de fa anys és la gran quantitat d'abocaments il·legals que es produeixen en les múltiples extractives que hi ha al territori, i que han estat denunciades en diverses ocasions. La situació, però, no només no es resol sinó que fa uns dies es va produir un fet greu, i és que un veí ha denunciat que va rebre una agressió física per part de l'empresari que gestiona les extractives 22 i 9, després que li recriminés tant els abocaments com la crema il·legal de residus que fa a les seves finques.
"L'Ajuntament, a més, ens diu que tot just fa un any que es van detectar les primeres irregularitats, i això és fals perquè des de la Plataforma portem molts anys denunciant-ho", explica Montse Rousse. "Aquestes extractives sempre tenen màquines treballant, i no tenen cap llicència per fer-ho; de fet en una d'elles ni tan sols han estat mai autoritzats a fer-hi res", detalla.
Una esllavissada deixa residus al descobert a l'extractiva 9 Foto: Marta Casas
Per acabar, la Plataforma Rubí Sense Abocadors considera que l'Ajuntament de Rubí ha mostrat poca contundència a l'hora de treballar per evitar l'obertura de l'abocador de Can Balasc, així com per controlar tota la resta d'activitat d'abocament de residus il·legals que s'han denunciat per part dels veïns i de la Plataforma.
Una bona notícia: la Plataforma Rubí Sense Abocadors va ser, per fi, considerada part interessada en el tràmit que afectava el PAE de Can Balasc.