Últims dies per respondre les qüestions del procés participatiu del Pla local d'habitatge de Rubí

La participació telemàtica s'ha combinat amb algunes sessions de participació presencial

Arrenca el procés participatiu del Pla local d'habitatge
Arrenca el procés participatiu del Pla local d'habitatge | Ajuntament de Rubí
Redacció
09 d'octubre del 2020
Aquest mes de juliol va arrencar el procés de participació ciutadana per a l'elaboració del Pla local d'habitatge de Rubí, que s'allargarà fins el proper 12 d'octubre a través de la plataforma Rubí Participa.

Fins avui, hi ha hagut també diverses sessions presencials de participació: dos punts de participació a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i el Mercat Municipal, i un debat que es va celebrar ahir mateix, a més d'una reunió de tècnics de diversos serveis per abordar les prioritats del pla.

L'equip redactor del Pla local s'ha encarregat de la primera fase, de diagnosi, que s'ha fet a partir de les dades demogràfiques de diverses fonts i projeccions de població que fa l'IDESCAT. L'anàlisi se centra en sis aspectes: evolució i característiques de la població, mercat de l'habitatge, col·lectius amb especial necessitat d'habitatge, evolució i estat del parc residencial, previsions demogràfiques i de necessitat d’habitatge, i objectiu de solidaritat urbana. A més, inclou un resum de les necessitats d'habitatge per als propers anys, per tipologies de població i possibles àmbits d'actuació que s'hauran d'afrontar durant l'elaboració del pla d'acció.

Segons aquest document, Rubí necessitarà 4.779 habitatges per assolir el 15% de vivendes destinades a polítiques socials en 20 anys, incloent habitatges nous de propietat municipal, allotjaments dotacionals, habitatges provinents de la Borsa de Mediació i pisos cedits per grans tenidors, entre d'altres. La principal estratègia de l'Ajuntament és la mobilització del parc existent, uns 1.500 pisos buits, dels quals un 80% serien propietat de grans tenidors.

La diagnosi també identifica els col·lectius amb necessitats especials d’habitatges i les casuístiques pròpies de la ciutat: la tendència a la sobreocupació dels habitatges, els alts índexs de població jove en situació de vulnerabilitat que té molt difícil accedir a un habitatge, la tendència creixent dels preus de lloguer, la manca d’habitatges per fer front a les situacions d’emergència social, i la cronificació de la vulnerabilitat.