Menys ciment i més verd als patis: la fórmula per fer educació a l'aire lliure

Una enquesta revela com entre les principals dificultats per dur a terme aquesta modalitat també hi ha la manca de supervisió en els espais oberts

per Anna Mira , 7 d'octubre de 2020 a les 14:30 |
Una mare porta la filla a l'escola Vila-romà de Palamós. | Xavier Pi/ACN
La pandèmia del coronavirus ha fet replantejar-se moltes de les activitats diàries a tots els nivells, també a l'escola. Els centres educatius han reobert les portes amb grups bombolles, horaris d'entrada i sortida i patis dividits per evitar els contagis. Però per què poques escoles opten per fer classes a l'aire lliure? 

Hi ha diversos motius: d'una banda que els patis de les escoles no són prou verds i acollidors per fer-hi classes i de l'altre que en molts casos la zona verda més pròxima al centre educatiu està a una mitja hora. Una altra dificultat per dur a terme l'escolarització a l'exterior és la falta de supervisió, ja que "per un sol mestre controlar una classe en un espai exterior és més dificultós que dins de l'aula". 


Així ho han expressat un centenar de mestres en una enquesta elaborada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) -situat a Bellaterra- i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el passat mes de maig, en plena primera onada de Covid-19. L'objectiu era conèixer els motius per què les escoles no feien més classes a l’aire lliure. 

A l'enquesta, gairebé un terç del professorat consultat també remarca que no tenen cap formació per saber com traslladar les activitats que fan en el dia a dia cap a l’exterior. “Les classes de ciències naturals no són les úniques que es poden fer fora, també es pot fer literatura, dibuix o matemàtiques. Són moltes les oportunitats si tens a prop un espai natural o un pati verd i cal transmetre-ho al professorat”, explica la Corina Basnou, ecòloga del CREAF i membre del projecte europeu Clearing House. 


De fet, a través del projecte ara mateix s’estan treballant diferents continguts educatius adaptats a l’exterior que es proporcionaran als mestres de tot Europa que han participat en l’enquesta. Basnou destaca que “una de les peces més importants per transformar les ciutats és que l’educació estigui cada cop més a prop de fer-se a l’aire lliure i amb uns patis verds". 

A més verd, més inclusivitat 

L'experta apunta que la clau està en què siguin diversos, que tinguin zones de prat, d’arbres, algunes seccions de fang, etc. Un 74% de les enquestades que van respondre que sovint anaven a fer classes al pati, van recalcar que "no era prou naturalitzat”. A més, està demostrat que els patis grisos i asfaltats afavoreixen la segregació per gènere.

Segons la mateixa enquesta, s'apunta que durant l’esbarjo, les activitats esportives com el futbol acaben practicant-les més els nens —per l’opressió que encara suposen els rols de gènere— ocupant el 70% del pati, mentre que les nenes ocupen els marges, amb altres activitats.
 

En canvi, en les zones naturals es busquen activitats conjuntes i integradores. Alhora, que el pati estigui envoltat de verd ajuda al fet que les persones amb diversitat funcional hi accedeixin fàcilment. Per exemple, els alumnes amb cadires de rodes poden tenir d’aquesta manera arbres fruiters a la seva alçada, per agafar-los ells mateixos, i generar el coneixement en contacte amb la natura sense la problemàtica d’haver-se de desplaçar a una zona verda més llunyana.  

La mateixa doctora explica que un altre dels beneficis d'acostar la natura a les escoles és millorar el contacte dels infants amb l'entorn natural, ja que els infants "cada vegada són més urbanites, no acostumen a jugar amb el fang, a amagar-se darrere els arbres o a explorar els insectes". I això origina, en moltes ocasions, que tinguin un "desinterès pels problemes de la natura i el medi ambient quan són adultes”. 

Finalment, existeixen implicacions mèdiques: "està demostrat per la comunitat científica que els infants que no tenen contacte amb la natura tenen més probabilitat de desenvolupar malalties respiratòries i respostes al·lèrgiques, perquè el seu sistema immune no s’ha exposat tant al món dels bacteris com per aprendre a combatre’ls". 








 

Participació