05
de desembre
del
2020
L'Ajuntament manté el seu objectiu de municipalitzar el servei d'abastament d'aigua i ara un estudi dona suport a aquest moviment. La Comissió Tècnica per a l’anàlisi i estudi tècnic i econòmic del servei de subministrament d’aigua potable a Sant Cugat, que va ser creada el 2017 per liquidar la concessió actual, actualment gestionada per Sorea, i estudiar la viabilitat del futur model, ha rebut els resultats de valoració de la consultora contractada (CAPIOL, Infrastructure&Asset Management S. L.).
L'estudi conclou que, "a efectes d'eficiència i sostenibilitat", la forma de gestió més eficient és la prestació directa amb personificació mitjançant una empresa pública municipal. En aquest, s'indica que d'aquesta forma es podria reduir inicialment un 15% les tarifes i congelar-les durant 10 anys, gràcies a un increment del nivell d'inversió combinat amb una baixada de tarifa.
La consultora considera que això seria possible a través d'un menor cost del sector públic a l'accés al crèdit per inversions; la desaparició del benefici industrial -actualment establert en un 16% de les despeses d'explotació i un 10% de la compra d'aigua-; i l'actual sobredimensionament de la taxa que està definida des del 2014 per amortitzar més de 2 milions d'euros d’inversions quan només se n’estan invertint poc més de 300.000 euros anuals.
L'informe ha comparat les sis formes de gestió establertes legalment per la prestació d'aquest servei i ha valorat una quinzena de factors que condicionen la seva sostenibilitat com ara la capacitat per obtenció de finançament, la transparència o el cost del control administratiu de la gestió.
La tinenta d'alcaldia de Bon Govern i Transparència, Lourdes Llorente, assegura que l'Ajuntament ja està treballant amb l'AMB per garantir que després de la sentència la gestió de l’aigua a Sant Cugat es faci a través d’una empresa pública on el consistori conservi capacitat d'incidir en les decisions que afectin la ciutat.
La sentència a la qual es fa referència és del TSJC sobre l'anul·lació de l'article 3 del reglament del cicle integral de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que atorga a l’administració metropolitana la competència en la gestió.
L'estudi conclou que, "a efectes d'eficiència i sostenibilitat", la forma de gestió més eficient és la prestació directa amb personificació mitjançant una empresa pública municipal. En aquest, s'indica que d'aquesta forma es podria reduir inicialment un 15% les tarifes i congelar-les durant 10 anys, gràcies a un increment del nivell d'inversió combinat amb una baixada de tarifa.
La consultora considera que això seria possible a través d'un menor cost del sector públic a l'accés al crèdit per inversions; la desaparició del benefici industrial -actualment establert en un 16% de les despeses d'explotació i un 10% de la compra d'aigua-; i l'actual sobredimensionament de la taxa que està definida des del 2014 per amortitzar més de 2 milions d'euros d’inversions quan només se n’estan invertint poc més de 300.000 euros anuals.
L'informe ha comparat les sis formes de gestió establertes legalment per la prestació d'aquest servei i ha valorat una quinzena de factors que condicionen la seva sostenibilitat com ara la capacitat per obtenció de finançament, la transparència o el cost del control administratiu de la gestió.
La tinenta d'alcaldia de Bon Govern i Transparència, Lourdes Llorente, assegura que l'Ajuntament ja està treballant amb l'AMB per garantir que després de la sentència la gestió de l’aigua a Sant Cugat es faci a través d’una empresa pública on el consistori conservi capacitat d'incidir en les decisions que afectin la ciutat.
La sentència a la qual es fa referència és del TSJC sobre l'anul·lació de l'article 3 del reglament del cicle integral de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que atorga a l’administració metropolitana la competència en la gestió.