transició energètica

Rubí reclama més protagonisme i més recursos per a la transició energètica

És un dels cinquanta ajuntaments que han presentat al·legacions a la consulta pública prèvia sobre comunitats energètiques

per RubiTV.cat, 5 de gener de 2021 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Rubí és una de les cinquanta entitats locals que han presentat al·legacions conjuntes a la consulta pública prèvia sobre les comunitats energètiques, plantejada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic per obtenir l'opinió de col·lectius i entitats, administracions i agents involucrats en el desenvolupament de comunitats energètiques.

El govern espanyol treballa en la transposició de l'ordenament jurídic espanyol de les directrius europees del mercat interior de l'electricitat i d'energies renovables, que estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament estatal al dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre l'energia renovable de la ciutadania. 


Aquestes directrius estableixen dos models de comunitats locals d'energia: la Comunitat d'energies renovables i la Comunitat ciutadana d'energia. 

Les al·legacions que han presentat els ajuntaments reclamen disposar d'un escenari "ambiciós" de gestió ciutadana i municipalista de l'energia, alhora que pretenen donar totes les garanties perquè les comunitats energètiques operin sense afectar la seguretat del sector elèctric. Dues de les reivindicacions són que les comunitats puguin estendre les experiències d'autoconsum més enllà de la limitació actual (500 metres) i que puguin operar en xarxa de mitja tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal.


També proposen, per tal de millorar l'accés a l'energia, que els ajuntaments puguin facilitar el bo social o els ajuts que hi hagi en matèria de pobresa energètica, així com totes les comercialitzadores i no només les de referència. Una altra de les reivindicacions és que es creïn marcs locals d'intervenció que permetin fer de l'energia un vector de transformació de la ciutat.

També es preveu que les comunitats puguin operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits però amb menys exigències normatives que les que es contemplen per a les comercialitzadores d'àmbit estatal; a més, podrien operar a la xarxa de distribució, afegint un dinamisme econòmic local, que reportaria beneficis per al municipi, tant per a la ciutadania com per al teixit comercial i industrial.

Algunes de les propostes incloses a les al·legacions s'inspiren en iniciatives d'altres països de la Unió Europea, com ara Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia.

Les capacitats i requisits que s'estableixin ara en la transposició de les directives determinaran la utilitat d'aquestes comunitats energètiques i la seva capacitat de transformar l'actual model energètic, gestionat per un petit nombre de grans empreses, en un model distribuït on l'energia pugui ser gestionada pel teixit social, administratiu i empresarial divers i més local.

 

Participació