21
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
22
de febrer
a les
8:29h
Rosa María Sebastián (Barcelona 1970). Aquest 2020 ha aconseguit ser catedràtica després vicerectora de la UAB i directora del Parc de Recerca. Ha viscut tota la vida a Cerdanyola i és doctora en Química per la UAB, posteriorment va dur a terme una estada al Laboratoire de Chimie de Coordination (CNRS). Més tard va tornar a la UAB i des del 2006 forma part del personal docent i investigador permanent de la universitat.
En una entrevista amb NacióSantCugat, Sebastián explica la importància de l'existència del Parc de Recerca, una fundació sense ànim de lucre, creada per la UAB, el CSIC i l'IRTA. Amb el mandat que tot just estrena, la nova directora té per objectiu teixir més complicitats entre la recerca, el món empresarial i la societat; així com promoure l'activitat emprenedora de territori.
- Agafa el llegat de l'actual rector de la UAB, Javier Lafuente, què hereta?
- L'activitat del Parc és molt variada, però ens hem plantejat reforçar la comunicació que va començar amb e Javier. Els últims anys també s'han promogut moltes accions enfocades amb el territori, s'ha potenciat el Hub B-30 -un consorci entre administracions públiques, tercer sector, ajuntaments i empreses-. Aquesta estructura s'ha generat durant el mandat del Javier Lafuente i ara el que hem de fer, des de la UAB, és utilitzar-ho d'una manera més dirigida per arribar a la societat. El Parc de Recerca ha de ser el pont entre la universitat i l'empresa.
- De quina manera volen aconseguir-ho?
- El Parc té un rol diferent. Té un edifici que lloga espais per a empreses, de fet una de les primeres bases quan es va posar en marxa va ser actuar com a incubadora d'empreses emergents de la universitat. Aleshores es va oferir espais a empreses que estan fora de la UAB, però intentem que tinguin relació amb la universitat, sigui perquè agafen estudiants de pràctiques o perquè acompanyen treballs de fi de grau. Però ara volem establir lligams de recerca i promoure interacció amb la universitat.
- Vostès posen en sintonia empreses i investigadors, fa falta més cooperació en aquest sentit?
- Costa molt aconseguir-la i no hi és tota la que s'ha de fer. Dins de les universitats a vegades no s'explica prou bé la relació entre universitat i empresa. És important que el professorat sàpiga què necessita l'empresa. Precisament, un dels objectius del Parc és correlació entre empresa i universitat per tal intentar ajudar les empreses. Per exemple, a vegades les petites i mitjanes empreses necessiten fer recerca, però no tenen la manera de fer-la. Doncs nosaltres volem incidir perquè puguin venir al Parc i fer enllaços amb universitats.
- Ha comentat que volen centrar-se el territori, a què es refereix?
- Sobretot la zona que queda més a prop de la UAB. A vegades fem temes internacionals, però ens focalitzem en el que seria l'àmbit de la B-30, de Rubí a Granollers.
- És la primera dona que lidera el Parc de Recerca de la UAB, què significa per vostè?
- Des del meu punt de vista és més una anècdota. A vegades, es confon el fet d'arribar a un lloc per cobrir la paritat i no per mèrits propis. A mi no m'agrada estar en un lloc pel fet de ser dona sinó per les meves qualitats. No obstant això, ser una dona, dóna molta visibilitat perquè en la majoria de reunions, encara tot són homes i està bé començar a canviar la foto. Com a dona has de fer molt d'esforç si vols arribar lluny, però els homes també. Tinc un fill de 13 anys i ell sempre m'ha vist treballar.
- Recentment s'ha popularitzat la campanya #NoMoreMatildas, una campanya que vol visibilitzar les dones científiques. Què li sembla la iniciativa?
- Prefereixo considerar-me persona. Ara bé, si el fet de ser la primera dona al capdavant del Parc de Recerca ajuda a alguna nena a dir: "jo això també ho podré ser", perfecte.
- Creu que amb el seu nomenament com a nova directora, formarà part d'aquests referents que moltes vegades falten?
- Quan veus dones en alts càrrecs és molt potent. I també cal diferenciar que no és el mateix arribar a llocs de lideratge en l'empresa privada que a la universitat. A la universitat si tens els mèrits, arribes. Però insisteixo, l'important és treballar per aconseguir-ho.
- Cap a on vol anar amb la seva direcció?
- Una de les coses que es vol fer és intentar potenciar la formació continuada a les empreses i també a les persones aturades. Reciclar coneixements que potser han quedat obsolets i fer formació dins de l'empresa. Per exemple, potser una empresa fins ara no havia necessitat coneixements d'intel·ligència artificial i ara ho necessita, doncs des de la universitat podem donar-los formació. Volem acostar les necessitats a les empreses oferir formació a mida i continuada.
- Una de les problemàtiques dels últims anys és la marxa de persones que es formen aquí, però que marxen perquè no troben feina. De quina manera s'està lluitant per evitar-ho?
- Des del parc no tenim prou força, però sí que es lluita des de l'àmbit de la UAB. Com equip de govern de la universitat s'està fent, però finançament és limitat i costa competir amb Europa. Durant molts anys no hi ha hagut promocions acadèmiques i la universitat s'ha fet vella. La gent ha sortit i s'ha quedat fora perquè no hi ha possibilitats d'estar aquí o no podem competir amb tot el que s'ofereix a altres llocs de la Unió Europea. Intentem estar amb projectes europeus i facilitar tot el que podem, però entre les mateixes universitats d'aquí ens fem competència i això ho fa complicat. Estem treballant amb la figura de l'investigador permanent per competir.
- L'Explorer, és un dels programes d'emprenedoria que fan conjuntament amb els ajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola, falten espais on els joves puguin desenvolupar les seves idees?
- L'Explorer està enfocat a l'emprenedoria d'empreses. El que es fa és formar estudiants amb un projecte, com la sostenibilitat en el territori, els joves escullen possibles solucions a necessitats reals que tenen els ajuntaments i se'ls ensenya totes les etapes des de la idea fins a la seva posada en marxa passant per la viabilitat del projecte i l'aplicació en el mercat. En aquests projectes pot haver-hi gent formada, però també gent que potser no té uns coneixements específics, però té idees per fer projectes, i és una bona eina que fan els ajuntaments per potenciar-ho.
- Quins reptes tenen la recerca i la investigació en aquesta nova dècada?
- La Covid-19 ens ha demostrat que la recerca és necessària, però malauradament això s'oblida de pressa perquè sempre està una mica amagada. Quan es fa recerca moltes vegades no s'aplica directament i es queda de repositori en articles fins que en un moment posterior les empreses utilitzen per fer allò que elles volen. Per tant, la recerca és molt important que se segueixi fent. Una de les coses que ha canviat amb la Covid- és que la recerca ha estat compartida, tothom anava a la una, però habitualment es competeix. A Europa s'està potenciant molt la recerca, esperem que de tot això quedi l'esperit col·laboratiu.
En una entrevista amb NacióSantCugat, Sebastián explica la importància de l'existència del Parc de Recerca, una fundació sense ànim de lucre, creada per la UAB, el CSIC i l'IRTA. Amb el mandat que tot just estrena, la nova directora té per objectiu teixir més complicitats entre la recerca, el món empresarial i la societat; així com promoure l'activitat emprenedora de territori.
- Agafa el llegat de l'actual rector de la UAB, Javier Lafuente, què hereta?
- L'activitat del Parc és molt variada, però ens hem plantejat reforçar la comunicació que va començar amb e Javier. Els últims anys també s'han promogut moltes accions enfocades amb el territori, s'ha potenciat el Hub B-30 -un consorci entre administracions públiques, tercer sector, ajuntaments i empreses-. Aquesta estructura s'ha generat durant el mandat del Javier Lafuente i ara el que hem de fer, des de la UAB, és utilitzar-ho d'una manera més dirigida per arribar a la societat. El Parc de Recerca ha de ser el pont entre la universitat i l'empresa.
- De quina manera volen aconseguir-ho?
- El Parc té un rol diferent. Té un edifici que lloga espais per a empreses, de fet una de les primeres bases quan es va posar en marxa va ser actuar com a incubadora d'empreses emergents de la universitat. Aleshores es va oferir espais a empreses que estan fora de la UAB, però intentem que tinguin relació amb la universitat, sigui perquè agafen estudiants de pràctiques o perquè acompanyen treballs de fi de grau. Però ara volem establir lligams de recerca i promoure interacció amb la universitat.
- Vostès posen en sintonia empreses i investigadors, fa falta més cooperació en aquest sentit?
- Costa molt aconseguir-la i no hi és tota la que s'ha de fer. Dins de les universitats a vegades no s'explica prou bé la relació entre universitat i empresa. És important que el professorat sàpiga què necessita l'empresa. Precisament, un dels objectius del Parc és correlació entre empresa i universitat per tal intentar ajudar les empreses. Per exemple, a vegades les petites i mitjanes empreses necessiten fer recerca, però no tenen la manera de fer-la. Doncs nosaltres volem incidir perquè puguin venir al Parc i fer enllaços amb universitats.
Rosa María Sebastián, durant l'entrevista amb NacióSantCugat. Foto: Roger Navarro
- Ha comentat que volen centrar-se el territori, a què es refereix?
- Sobretot la zona que queda més a prop de la UAB. A vegades fem temes internacionals, però ens focalitzem en el que seria l'àmbit de la B-30, de Rubí a Granollers.
"Si el fet de ser la primera dona al capdavant del Parc de Recerca ajuda a alguna nena a dir: 'jo això també ho podré ser', perfecte"
- És la primera dona que lidera el Parc de Recerca de la UAB, què significa per vostè?
- Des del meu punt de vista és més una anècdota. A vegades, es confon el fet d'arribar a un lloc per cobrir la paritat i no per mèrits propis. A mi no m'agrada estar en un lloc pel fet de ser dona sinó per les meves qualitats. No obstant això, ser una dona, dóna molta visibilitat perquè en la majoria de reunions, encara tot són homes i està bé començar a canviar la foto. Com a dona has de fer molt d'esforç si vols arribar lluny, però els homes també. Tinc un fill de 13 anys i ell sempre m'ha vist treballar.
- Recentment s'ha popularitzat la campanya #NoMoreMatildas, una campanya que vol visibilitzar les dones científiques. Què li sembla la iniciativa?
- Prefereixo considerar-me persona. Ara bé, si el fet de ser la primera dona al capdavant del Parc de Recerca ajuda a alguna nena a dir: "jo això també ho podré ser", perfecte.
- Creu que amb el seu nomenament com a nova directora, formarà part d'aquests referents que moltes vegades falten?
- Quan veus dones en alts càrrecs és molt potent. I també cal diferenciar que no és el mateix arribar a llocs de lideratge en l'empresa privada que a la universitat. A la universitat si tens els mèrits, arribes. Però insisteixo, l'important és treballar per aconseguir-ho.
Amb el seu mandat vol acostar la recerca al territori. Foto: Roger Navarro
- Cap a on vol anar amb la seva direcció?
- Una de les coses que es vol fer és intentar potenciar la formació continuada a les empreses i també a les persones aturades. Reciclar coneixements que potser han quedat obsolets i fer formació dins de l'empresa. Per exemple, potser una empresa fins ara no havia necessitat coneixements d'intel·ligència artificial i ara ho necessita, doncs des de la universitat podem donar-los formació. Volem acostar les necessitats a les empreses oferir formació a mida i continuada.
"Durant molts anys no hi ha hagut promocions acadèmiques i la universitat s'ha fet vella"
- Una de les problemàtiques dels últims anys és la marxa de persones que es formen aquí, però que marxen perquè no troben feina. De quina manera s'està lluitant per evitar-ho?
- Des del parc no tenim prou força, però sí que es lluita des de l'àmbit de la UAB. Com equip de govern de la universitat s'està fent, però finançament és limitat i costa competir amb Europa. Durant molts anys no hi ha hagut promocions acadèmiques i la universitat s'ha fet vella. La gent ha sortit i s'ha quedat fora perquè no hi ha possibilitats d'estar aquí o no podem competir amb tot el que s'ofereix a altres llocs de la Unió Europea. Intentem estar amb projectes europeus i facilitar tot el que podem, però entre les mateixes universitats d'aquí ens fem competència i això ho fa complicat. Estem treballant amb la figura de l'investigador permanent per competir.
- L'Explorer, és un dels programes d'emprenedoria que fan conjuntament amb els ajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola, falten espais on els joves puguin desenvolupar les seves idees?
- L'Explorer està enfocat a l'emprenedoria d'empreses. El que es fa és formar estudiants amb un projecte, com la sostenibilitat en el territori, els joves escullen possibles solucions a necessitats reals que tenen els ajuntaments i se'ls ensenya totes les etapes des de la idea fins a la seva posada en marxa passant per la viabilitat del projecte i l'aplicació en el mercat. En aquests projectes pot haver-hi gent formada, però també gent que potser no té uns coneixements específics, però té idees per fer projectes, i és una bona eina que fan els ajuntaments per potenciar-ho.
La directora apunta que el coronavirus ha canviat la perspectiva de la recerca. Foto: Roger Navarro
- Quins reptes tenen la recerca i la investigació en aquesta nova dècada?
- La Covid-19 ens ha demostrat que la recerca és necessària, però malauradament això s'oblida de pressa perquè sempre està una mica amagada. Quan es fa recerca moltes vegades no s'aplica directament i es queda de repositori en articles fins que en un moment posterior les empreses utilitzen per fer allò que elles volen. Per tant, la recerca és molt important que se segueixi fent. Una de les coses que ha canviat amb la Covid- és que la recerca ha estat compartida, tothom anava a la una, però habitualment es competeix. A Europa s'està potenciant molt la recerca, esperem que de tot això quedi l'esperit col·laboratiu.