23
de març
del
2021
L'Alternativa d'Unitat Popular presentarà al ple del mes de març, que serà aquest dijous, una moció per demanar unes energies renovables "equilibrades i de proximitat". Segons explica el grup municipal, aquesta moció segueix el fil conductor de les dues mocions anteriors, relacionades amb la compra d'energia a l'empresa Endesa i amb la creació d'una moneda local per fomentar el consum de proximitat.
La formació proposarà al ple que faci un pas endavant per comprometre's a desenvolupar un model energètic local sostenible "humanament i ambiental" a l'hora de complir amb les directrius establertes pel Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021-2031 de l'estat espanyol, que estableix que abans de 2030 s'han d'incorporar 26.134 MW d'origen fotovoltaic a la producció d'energia.
Tal com explica l'AUP, el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables va eliminar les barreres existents per a la implementació d'energies renovables a Catalunya amb l'objectiu d'arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans del 2030, com va dir el mateix govern català.
Les regulacions catalana i espanyola en aquest sentit, segons l'Alternativa, suposen una liberalització del sector, "ja que no es promou una ordenació de la seva implementació": a Catalunya, el decret va suprimir les restriccions en l'ocupació màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques. A més, l'AUP alerta que al conjunt d'Espanya s'instal·laran quatre dels cinc parcs fotovoltaics més grans d'Europa. De fet, des de l'aprovació del decret s'han multiplicat els projectes en pocs mesos, i la majoria són impulsats per filials de les grans empreses energètiques de la construcció: s'ha obert la porta a instal·lar un miler de grans extensions de plaques solars entre Catalunya i el País Valencià - on s'ha promulgat un decret en la mateixa línia - i que es concentren a les comarques amb un preu de sòl més econòmic, sovint en detriment del terreny agrícola.
Alguns exemples d'aquesta afectació sobre el territori el trobem a la comarca d'Osona - on la Generalitat ja va aturar un macroprojecte de parc pel seu gran impacte - i també a les comarques de Lleida. I més a prop de casa, al Vallès Oriental, ja s'han rebut cinc sol·licituds de projectes de parcs fotovoltaics; o al Bages, concretament al municipi de Santpedor, on l'Ajuntament va presentar al·legacions als projectes que es van presentar i que afectaven el seu sòl agrari.
Alhora, l'AUP explica que la tendència a Europa és la instal·lació de plaques o de parcs de petites potències a través d'iniciatives locals, de proximitat, que generin xarxes d'energia distribuïda prop de les fonts on es consumeix, el que suposa "un desenvolupament equilibrat energèticament, amb menor cost i major eficiència, i un menor impacte en l'entorn natural". Iniciatives - com les que s'estan potenciant a Rubí - de compra agregada, comunitats energètiques o empreses municipals d'energia són "models a seguir", així com l'alleugeriment dels tràmits per a la instal·lació de plaques - que s'ha regulat en una nova ordenança.
A Rubí, però, i com va destapar la regidora d'ERC Marta Esparza al ple del mes de gener, un projecte de parc fotovoltaic amenaça el sector agrari de la ciutat.
En definitiva, la formació alternativa lamenta que l'energia s'hagi convertir "en una oportunitat de negoci que està afavorint l'especulació de grans fons d'inversió o grans empreses", aprofitant la "dèbil" regulació a Catalunya i l'Estat espanyol. De fet, el citat Plan Nacional Integrado de Energía y Clima parlava d'arribar als 26.134 MW l'any 2030, i ja se n'han sol·licitat 96.000 MW, segons dades proporcionades per l'AUP.
"La necessària transició energètica es converteix en un nou risc per a la conservació de l'entorn", afegeix l'AUP, "l'explotació del medi natural torna a generar beneficis que es concentren en unes poques mans en lloc de suposar la transformació cap a un altre model de producció, distribució, consum i gestió de l'energia orientat cap al bé comú i la sobirania energètica". Finalment, l'Alternativa recorda "el necessari decreixement en el consum d'energia", que és un dels problemes que ens ha dut a la crisi climàtica.
A més d'instar el govern a seguir fent passos endavant en el compromís del ple per desenvolupar aquest nou model energètic i protegir el sector primari, l'AUP es marca l'objectiu d'arribar a una gestió pública de l'energia amb un horitzó 2023-2027. A més, també insta les instàncies supramunicipals, com el Consell Comarcal, a fer una planificació comarcal i coordinada dels futurs parcs eòlics i fotovoltaics per tal de "limitar-ne la dimensió, ordenar-ne les localitzacions i avançar en una implantació equilibrada i distribuïda de les energies renovables".
La formació proposarà al ple que faci un pas endavant per comprometre's a desenvolupar un model energètic local sostenible "humanament i ambiental" a l'hora de complir amb les directrius establertes pel Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021-2031 de l'estat espanyol, que estableix que abans de 2030 s'han d'incorporar 26.134 MW d'origen fotovoltaic a la producció d'energia.
Tal com explica l'AUP, el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables va eliminar les barreres existents per a la implementació d'energies renovables a Catalunya amb l'objectiu d'arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans del 2030, com va dir el mateix govern català.
Les regulacions catalana i espanyola en aquest sentit, segons l'Alternativa, suposen una liberalització del sector, "ja que no es promou una ordenació de la seva implementació": a Catalunya, el decret va suprimir les restriccions en l'ocupació màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques. A més, l'AUP alerta que al conjunt d'Espanya s'instal·laran quatre dels cinc parcs fotovoltaics més grans d'Europa.
Alguns exemples d'aquesta afectació sobre el territori el trobem a la comarca d'Osona - on la Generalitat ja va aturar un macroprojecte de parc pel seu gran impacte - i també a les comarques de Lleida. I més a prop de casa, al Vallès Oriental, ja s'han rebut cinc sol·licituds de projectes de parcs fotovoltaics; o al Bages, concretament al municipi de Santpedor, on l'Ajuntament va presentar al·legacions als projectes que es van presentar i que afectaven el seu sòl agrari.
Alhora, l'AUP explica que la tendència a Europa és la instal·lació de plaques o de parcs de petites potències a través d'iniciatives locals, de proximitat, que generin xarxes d'energia distribuïda prop de les fonts on es consumeix, el que suposa "un desenvolupament equilibrat energèticament, amb menor cost i major eficiència, i un menor impacte en l'entorn natural". Iniciatives - com les que s'estan potenciant a Rubí - de compra agregada, comunitats energètiques o empreses municipals d'energia són "models a seguir", així com l'alleugeriment dels tràmits per a la instal·lació de plaques - que s'ha regulat en una nova ordenança.
A Rubí, però, i com va destapar la regidora d'ERC Marta Esparza al ple del mes de gener, un projecte de parc fotovoltaic amenaça el sector agrari de la ciutat.
En definitiva, la formació alternativa lamenta que l'energia s'hagi convertir "en una oportunitat de negoci que està afavorint l'especulació de grans fons d'inversió o grans empreses", aprofitant la "dèbil" regulació a Catalunya i l'Estat espanyol. De fet, el citat Plan Nacional Integrado de Energía y Clima parlava d'arribar als 26.134 MW l'any 2030, i ja se n'han sol·licitat 96.000 MW, segons dades proporcionades per l'AUP.
"La necessària transició energètica es converteix en un nou risc per a la conservació de l'entorn", afegeix l'AUP, "l'explotació del medi natural torna a generar beneficis que es concentren en unes poques mans en lloc de suposar la transformació cap a un altre model de producció, distribució, consum i gestió de l'energia orientat cap al bé comú i la sobirania energètica". Finalment, l'Alternativa recorda "el necessari decreixement en el consum d'energia", que és un dels problemes que ens ha dut a la crisi climàtica.
A més d'instar el govern a seguir fent passos endavant en el compromís del ple per desenvolupar aquest nou model energètic i protegir el sector primari, l'AUP es marca l'objectiu d'arribar a una gestió pública de l'energia amb un horitzó 2023-2027. A més, també insta les instàncies supramunicipals, com el Consell Comarcal, a fer una planificació comarcal i coordinada dels futurs parcs eòlics i fotovoltaics per tal de "limitar-ne la dimensió, ordenar-ne les localitzacions i avançar en una implantació equilibrada i distribuïda de les energies renovables".