30
de març
del
2021
La Taula de la Competitivitat Industrial de Rubí (TCIR), amb el suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), està treballant en un Pla de Reactivació Socioeconòmica per donar resposta a les conseqüències econòmiques socials de la crisi sanitària de la Covid-19.
En una primera fase s'ha analitzat l'impacte de la pandèmia en el teixit empresarial i l'ocupació de la ciutat, una diagnosi que servirà de punt de partida per definir les accions de reactivació.
Aquesta diagnosi ha revelat que la crisi de la Covid-19 ha fet que es perdin un 7,3% de les empreses de Rubí: actualment n'hi ha 1.967, la xifra més baixa en un tercer trimestre des de l'any 2013. Els sectors més afectats són el comerç i l'hostaleria - representen un 30,6% de la pèrdua de teixit empresarial -, la construcció, les activitats professionals i científiques, la metal·lúrgia i la fabricació de maquinària són un altre 60,7% de les empreses, i la indústria, amb un 13,2% de pèrdua de comptes de cotització.
Entre els mesos de febrer i agost de 2020 es van destruir 974 llocs de treball (el 3,8% del total), i fins al novembre se n'havien recuperat un 49,3%. Actualment, Rubí compta amb un 1,3% menys de llocs de treball que fa un any. Aquest percentatge, però, és força millor que el que registra el conjunt de l'economia catalana, que en el mateix període (novembre 2019 - novembre 2020) havia perdut un 2,7% dels llocs de treball. L'estudi conclou que això és perquè el sector industrial de Rubí té una estabilitat més gran davant del xoc econòmic.
Pel que fa als sectors, els més afectats són la indústria, l'hostaleria i el comerç, que han perdut fins a 449 llocs de treball. En canvi, els serveis a la producció han aconseguit augmentar els llocs de feina - les activitats administratives, els serveis auxiliars i les immobiliàries - i també sectors com el de l'educació o la indústria química.
L'atur també ha augmentat, tot i que en un percentatge (15%) molt inferior al del conjunt de Catalunya (24,2%) o altres ciutats com Cornellà (29,8%). Els nivells d'atur masculí van arribar a créixer un 36% respecte al mes de febrer, i el femení un 22%, tot i que l'atur estructural continua sent cinc punts superior en les dones que en els homes. La població més afectada han estat els joves d'entre 20 i 29 anys, i la que menys, els majors de 55 - tot i que la taxa de desocupació estructural d'aquest últim grup d'edat continua sent d'un 20%.
Un model de desenvolupament més sostenible i resilient a les crisis
Amb el Pla de Reactivació Econòmica es pretén ajudar a mantenir el teixit productiu i econòmic per generar ocupació, ingressos i activitat econòmica; en primer lloc, i treballar per dissenyar un model de desenvolupament més sostenible i resilient a les crisis.
Els diferents agents de la TCIR treballaran conjuntament els objectius i les línies d’acció dels elements més significatius per al desenvolupament del territori, especialment els referents als àmbits de promoció econòmica, ocupació i comerç.
En la presentació de la diagnosi a la TCIR, l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha recordat que "la Covid-19 ens ha canviat", ja que ha fet canviat els nostres hàbits de consum i l'activitat productiva, "i això té conseqüències per a les empreses, el comerç i la indústria". Per això, ha dit, cal analitzar quines transformacions marquen el present i el futur més immediat per tal de permetre "identificar les prioritats per recuperar el consum, les inversions, les exportacions i el teixit empresarial que hem perdut".
L'alcaldessa també ha destacat que "avui més que mai, administració, empresa, coneixement i entitats socials han d'anar de la mà", i també ha repassat les mesures adoptades pel consistori - en matèria econòmica, pressupostària, discal, procedimental i d'intendència general - per fer front a l'emergència econòmica de la Covid-19, tot insistint en la necessitat d'una planificació a llarg termini amb capacitat per incidir i corregir la desacceleració econòmica.
Aquest dijous, els membres de la TCIR estan convocats a una sessió de treball presencial per començar el procés de definició de les accions del pla.
En una primera fase s'ha analitzat l'impacte de la pandèmia en el teixit empresarial i l'ocupació de la ciutat, una diagnosi que servirà de punt de partida per definir les accions de reactivació.
Aquesta diagnosi ha revelat que la crisi de la Covid-19 ha fet que es perdin un 7,3% de les empreses de Rubí: actualment n'hi ha 1.967, la xifra més baixa en un tercer trimestre des de l'any 2013. Els sectors més afectats són el comerç i l'hostaleria - representen un 30,6% de la pèrdua de teixit empresarial -, la construcció, les activitats professionals i científiques, la metal·lúrgia i la fabricació de maquinària són un altre 60,7% de les empreses, i la indústria, amb un 13,2% de pèrdua de comptes de cotització.
Entre els mesos de febrer i agost de 2020 es van destruir 974 llocs de treball (el 3,8% del total), i fins al novembre se n'havien recuperat un 49,3%. Actualment, Rubí compta amb un 1,3% menys de llocs de treball que fa un any. Aquest percentatge, però, és força millor que el que registra el conjunt de l'economia catalana, que en el mateix període (novembre 2019 - novembre 2020) havia perdut un 2,7% dels llocs de treball. L'estudi conclou que això és perquè el sector industrial de Rubí té una estabilitat més gran davant del xoc econòmic.
Pel que fa als sectors, els més afectats són la indústria, l'hostaleria i el comerç, que han perdut fins a 449 llocs de treball. En canvi, els serveis a la producció han aconseguit augmentar els llocs de feina - les activitats administratives, els serveis auxiliars i les immobiliàries - i també sectors com el de l'educació o la indústria química.
L'atur també ha augmentat, tot i que en un percentatge (15%) molt inferior al del conjunt de Catalunya (24,2%) o altres ciutats com Cornellà (29,8%). Els nivells d'atur masculí van arribar a créixer un 36% respecte al mes de febrer, i el femení un 22%, tot i que l'atur estructural continua sent cinc punts superior en les dones que en els homes. La població més afectada han estat els joves d'entre 20 i 29 anys, i la que menys, els majors de 55 - tot i que la taxa de desocupació estructural d'aquest últim grup d'edat continua sent d'un 20%.
Un model de desenvolupament més sostenible i resilient a les crisis
Amb el Pla de Reactivació Econòmica es pretén ajudar a mantenir el teixit productiu i econòmic per generar ocupació, ingressos i activitat econòmica; en primer lloc, i treballar per dissenyar un model de desenvolupament més sostenible i resilient a les crisis.
Els diferents agents de la TCIR treballaran conjuntament els objectius i les línies d’acció dels elements més significatius per al desenvolupament del territori, especialment els referents als àmbits de promoció econòmica, ocupació i comerç.
L'alcaldessa presenta la TCIR als membres de la TCIR Foto: Ajuntament de Rubí
En la presentació de la diagnosi a la TCIR, l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha recordat que "la Covid-19 ens ha canviat", ja que ha fet canviat els nostres hàbits de consum i l'activitat productiva, "i això té conseqüències per a les empreses, el comerç i la indústria". Per això, ha dit, cal analitzar quines transformacions marquen el present i el futur més immediat per tal de permetre "identificar les prioritats per recuperar el consum, les inversions, les exportacions i el teixit empresarial que hem perdut".
L'alcaldessa també ha destacat que "avui més que mai, administració, empresa, coneixement i entitats socials han d'anar de la mà", i també ha repassat les mesures adoptades pel consistori - en matèria econòmica, pressupostària, discal, procedimental i d'intendència general - per fer front a l'emergència econòmica de la Covid-19, tot insistint en la necessitat d'una planificació a llarg termini amb capacitat per incidir i corregir la desacceleració econòmica.
Aquest dijous, els membres de la TCIR estan convocats a una sessió de treball presencial per començar el procés de definició de les accions del pla.