26
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
8:56h
El grup municipal d'En Comú Podem presentarà al pròxim ple tres mocions conjuntes amb el grup del PSC, dues d'elaboració pròpia i una altra elaborada pel mateix PSC.
La primera, com ha explicat la portaveu, Ànnia Garcia, és una moció de suport a les mobilitzacions del pròxim dia 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors, "en un moment en què la precarietat laboral és preocupant, com en els últims anys, però que amb la pandèmia s'han continuat agreujant", ha dit Garcia.
Algunes dades: a Catalunya, durant l'últim any, més de 900.000 treballadors s'han vist afectats per un Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO), una eina que "ha servit per no destruir llocs de treball, però que alhora ha generat molta incertesa i moltes dificultats". Per altra banda, i segons les dades del 2019, més d'un 24% de persones en edat laboral a Catalunya es trobaven en situació de risc d'exclusió social o pobresa, gairebé una quarta part de la població.
Amb tot, el que denuncia En Comú Podem a la moció és la dificultat d'accés al mercat laboral i a unes condicions de treball dignes, i reclama al govern espanyol la derogació de les reformes laborals i un acord amb els agents socials per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI).
El govern demana la millora de l'oferta de Formació Professional a Rubí
El segon text que presentaran els dos socis de govern també lliga, en certa manera, amb l'ocupabilitat i la formació dels treballadors. PSC i En Comú Podem porten un text per demanar la millora de l'oferta formativa de Formació Professional i la promoció de la FP Dual, tenint en compte que un 38% de les empreses a Rubí pertanyen al sector de la Indústria, un sector "vital", com ha manifestat Andrés Medrano.
El que demana la moció és que s'adeqüi aquesta oferta formativa a la realitat territorial, que és única al municipi en comparació l'entorn, per tal d'oferir habilitats per al mercat laboral i fer una "població hàbil" amb més graus de Formació Professional.
En el context de la nova Llei de la Formació Professional, es reclama que s'aprofitin els ajuts per a donar suport a les indústries de la ciutat, i que l'òrgan consultiu de la ciutat, el Consell de la Formació Professional es creï un Centre Integral de Formació Professional on es faci la formació acadèmica prèvia i també la formació continuada, la inserció i la reinserció laboral, per tal de mantenir el talent a la ciutat.
En Comú Podem, sobre les amenaces als membres del govern: "O fem un gir ferm per deixar clar que això no és tolerable o anem pel pedregar"
Finalment, Pau Navarro ha presentat la tercera moció d'En Comú Podem, que vol expressar la solidaritat amb la ciutat d'Oviedo, després que un jutjat hagi tombat el canvi de nom de fins a 17 carrers, contravenint la Llei de la Memòria Històrica, i hagi obligat a tornar a la nomenclatura anterior, amb referències a personatges i fets del franquisme, com el comandante Vallespín o el "19 de julio".
El canvi de nomenclatura el va dictar un jutjat després que un particular presentés una denúncia per revertir el primer canvi de nom, que va dur a terme un govern tripartit d'esquerres, i no s'ha aturat perquè l'equip de govern actual, format per Cs i PP, no ha presentat cap recurs contra aquesta sentència.
Poques hores abans de la roda de premsa de presentació de les mocions s'ha fet públic que la ministra d'Indústria, Reyes Maroto (PSOE) ha rebut a la seu del Ministeri una carta amb una navalla plena de sang, tot just uns dies després que Pablo Iglesias, candidat a la presidència de la comunitat de Madrid per Unides Podem; el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska (PSOE) i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, rebessin també cartes amb amenaces i bales.
Els membres del grup municipal han condemnat de manera enèrgica aquests fets i han lamentat que "el discurs s'hagi normalitzat i que se sentin capaços de qualsevol cosa", en paraules d'Andrés Medrano. "O fem un gir ferm tots plegats i constituïm un front democràtic que digui que això no és tolerable, o anem pel pedregar".
Medrano també ha lamentat que la ultradreta continuï essent convidada "a tots els sopars i tertúlies perquè puguin dir totes les barbaritats que vulguin dir" i segueixi semblant que són com "dos cantons d'una balança, que hi ha dos extrems i que es pot ser equidistant en aquest tema", ha afegit.
Per la seva banda, Pau Navarro, seguint l'estela de la moció que presentaran, considera que el que s'està vivint a Madrid és conseqüència del que passa en l'àmbit general: "Aquí ja els tenim al Parlament i la "sort" és que aquí encara ningú ha rebut aquesta mena d'amenaces, però si seguim així és una qüestió de temps". Per això, diu el regidor, és més necessari que mai "fer pedagogia sobre el que va significar el feixisme, poder explicar les coses de manera que generin pensament crític... perquè si no costarà molt que el 2023, en l'àmbit municipal, no tinguin espais on desenvolupar el seu discurs", una cosa que Navarro considera que "hem d'assumir, però que també hem de veure com hi arribem".
La primera, com ha explicat la portaveu, Ànnia Garcia, és una moció de suport a les mobilitzacions del pròxim dia 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors, "en un moment en què la precarietat laboral és preocupant, com en els últims anys, però que amb la pandèmia s'han continuat agreujant", ha dit Garcia.
Algunes dades: a Catalunya, durant l'últim any, més de 900.000 treballadors s'han vist afectats per un Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO), una eina que "ha servit per no destruir llocs de treball, però que alhora ha generat molta incertesa i moltes dificultats". Per altra banda, i segons les dades del 2019, més d'un 24% de persones en edat laboral a Catalunya es trobaven en situació de risc d'exclusió social o pobresa, gairebé una quarta part de la població.
Amb tot, el que denuncia En Comú Podem a la moció és la dificultat d'accés al mercat laboral i a unes condicions de treball dignes, i reclama al govern espanyol la derogació de les reformes laborals i un acord amb els agents socials per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI).
El govern demana la millora de l'oferta de Formació Professional a Rubí
El segon text que presentaran els dos socis de govern també lliga, en certa manera, amb l'ocupabilitat i la formació dels treballadors. PSC i En Comú Podem porten un text per demanar la millora de l'oferta formativa de Formació Professional i la promoció de la FP Dual, tenint en compte que un 38% de les empreses a Rubí pertanyen al sector de la Indústria, un sector "vital", com ha manifestat Andrés Medrano.
El que demana la moció és que s'adeqüi aquesta oferta formativa a la realitat territorial, que és única al municipi en comparació l'entorn, per tal d'oferir habilitats per al mercat laboral i fer una "població hàbil" amb més graus de Formació Professional.
En el context de la nova Llei de la Formació Professional, es reclama que s'aprofitin els ajuts per a donar suport a les indústries de la ciutat, i que l'òrgan consultiu de la ciutat, el Consell de la Formació Professional es creï un Centre Integral de Formació Professional on es faci la formació acadèmica prèvia i també la formació continuada, la inserció i la reinserció laboral, per tal de mantenir el talent a la ciutat.
En Comú Podem, sobre les amenaces als membres del govern: "O fem un gir ferm per deixar clar que això no és tolerable o anem pel pedregar"
Finalment, Pau Navarro ha presentat la tercera moció d'En Comú Podem, que vol expressar la solidaritat amb la ciutat d'Oviedo, després que un jutjat hagi tombat el canvi de nom de fins a 17 carrers, contravenint la Llei de la Memòria Històrica, i hagi obligat a tornar a la nomenclatura anterior, amb referències a personatges i fets del franquisme, com el comandante Vallespín o el "19 de julio".
El canvi de nomenclatura el va dictar un jutjat després que un particular presentés una denúncia per revertir el primer canvi de nom, que va dur a terme un govern tripartit d'esquerres, i no s'ha aturat perquè l'equip de govern actual, format per Cs i PP, no ha presentat cap recurs contra aquesta sentència.
Poques hores abans de la roda de premsa de presentació de les mocions s'ha fet públic que la ministra d'Indústria, Reyes Maroto (PSOE) ha rebut a la seu del Ministeri una carta amb una navalla plena de sang, tot just uns dies després que Pablo Iglesias, candidat a la presidència de la comunitat de Madrid per Unides Podem; el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska (PSOE) i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, rebessin també cartes amb amenaces i bales.
Els membres del grup municipal han condemnat de manera enèrgica aquests fets i han lamentat que "el discurs s'hagi normalitzat i que se sentin capaços de qualsevol cosa", en paraules d'Andrés Medrano. "O fem un gir ferm tots plegats i constituïm un front democràtic que digui que això no és tolerable, o anem pel pedregar".
Medrano també ha lamentat que la ultradreta continuï essent convidada "a tots els sopars i tertúlies perquè puguin dir totes les barbaritats que vulguin dir" i segueixi semblant que són com "dos cantons d'una balança, que hi ha dos extrems i que es pot ser equidistant en aquest tema", ha afegit.
Per la seva banda, Pau Navarro, seguint l'estela de la moció que presentaran, considera que el que s'està vivint a Madrid és conseqüència del que passa en l'àmbit general: "Aquí ja els tenim al Parlament i la "sort" és que aquí encara ningú ha rebut aquesta mena d'amenaces, però si seguim així és una qüestió de temps". Per això, diu el regidor, és més necessari que mai "fer pedagogia sobre el que va significar el feixisme, poder explicar les coses de manera que generin pensament crític... perquè si no costarà molt que el 2023, en l'àmbit municipal, no tinguin espais on desenvolupar el seu discurs", una cosa que Navarro considera que "hem d'assumir, però que també hem de veure com hi arribem".