07
de maig
del
2021
Els Ajuntaments de Rubí i Sant Cugat tenen a sobre de la taula dues propostes contraposades que afecten una part dels seus terrenys municipals, actualment ocupats per un antic camp de golf. Per una banda, moviments ecologistes i socials reclamen el tancament definitiu de les instal·lacions i que els terrenys passin a ser un parc públic interurbà; i per l'altra, una proposta encara desconeguda per reprendre l'activitat del camp de golf.
Com hem arribat fins aquí? Per què ja no existeix el camp de golf, i per què es vol reobrir? Quin paper hi juguen els Ajuntaments, i quin l'Incasòl - propietari dels terrenys? Resolem totes les claus d'aquest conflicte que ve d'antic i que ha revifat en els últims mesos.
Quan es crea el camp de golf de Can Sant Joan?
El camp de golf es va inaugurar el 1994, fruit de la "febre olímpica". Dissenyat per Severiano Ballesteros, va ser el primer camp de golf públic de Catalunya i la seva construcció es va impulsar des de les federacions espanyola i catalana de golf, amb la col·laboració de l'Incasòl i el Consell Superior d'Esports. La Federació Catalana de Golf va adquirir un dret d'ús fins al 2069, per valor de 3.750.000 de les antigues pessetes, i un cànon anual de 50.000 pessetes.
On s'ubica aquest camp de golf?
Se situa en uns terrenys entre Rubí i Sant Cugat, destinats a un Polígon d'Activitats Econòmiques, i de les 101 hectàrees que va expropiar l'Incasòl se'n van destinar 80.8 al camp, amb el vist-i-plau dels ajuntaments.
Aquests terrenys formen part de la Via Verda de Collserola - Sant Llorenç del Munt i fan una funció de corredor biològic per a moltes espècies. A més, el camp quedaria incorporat en un àmbit a l'entorn d'un torrent i un estany que fan de frontera entre Rubí i Sant Cugat, el Torrent i la Bassa dels Alous, donant-li una continuïtat natural a tot aquest espai.
Quins moviments populars s'han oposat al camp de golf, des dels seus inicis i fins l'actualitat?
El 1993 s'havia creat la primera Plataforma contra el camp de golf, impulsada pel Centre d'Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) de Rubí, però la lluita no va fructificar.
El 1999 neix una segona plataforma, la Coordinadora d'Urbanisme Ciutadà (CUC), que amb el suport del Centre Excursionista de Rubí continua la lluita iniciada l'any 93, però aquest cop per evitar l'ampliació del camp de golf. Novament, no s'aconsegueix aturar els plans de l'Incasòl.
l 2020 es crea la plataforma Reconvertim el camp de golf, que agafa el relleu dels anteriors moviments contra aquest equipament. La primera acció va ser una gran manifestació al mateix camp, i en els últims dies han presentat una proposta de parc interurbà per als terrenys que ara mateix ocupa el golf.
Quan comencen els problemes econòmics?
20 anys després de la construcció del camp, el 2013, la Federació Catalana de Golf ven la concessió del camp a l'empresa Metropolitan Golf Barcelona, després d'haver acumulat un deute de 2,3 milions d'euros. El 2015, la concessió passa a mans de l'empresa Puro Campo SL, dedicada a l'explotació de finques rústiques que pretenia fer inversions de millora al camp amb la intenció d'atraure molts clients, però la majoria d'aquestes obres no es van fer, segons van explicar alguns socis a RubiTV.cat.
El 2018 l'empresa Puro Campo es declara en fallida i els deutes que tenia acumulats porten a la Federació Catalana de Golf a rescindir el contracte per la via judicial.
El tancament del camp va deixar sense feina diversos treballadors, alguns dels quals amb nòmines pendents de pagar des de feia mesos, i els socis sense poder fer servir les instal·lacions malgrat que alguns havien pagat les quotes anuals per avançat. I els Ajuntaments, què hi diuen?
L'Ajuntament de Rubí va aprovar, el febrer de 2019, una moció a instàncies de l'AUP per reclamar la conversió del camp de golf en un gran parc interurbà. També ho va fer l'Ajuntament de Sant Cugat, un mes més tard, a instàncies de la CUP.
Les mocions van anar seguides d'una sortida organitzada per l'AUP per explicar tots els detalls de la tèrbola història del camp de golf i que la ciutadania conegués l'espai.
Tots dos ajuntaments van fer una visita a l'espai al desembre, i van assegurar que treballarien per recuperar el potencial del Torrent i la Bassa dels Alous.
El paper de l'Incasòl i la conselleria de Territori
Ara com ara, l'Incasòl tindria un projecte de camp de golf, més petit que l'actual, tot i que se'n desconeixen els detalls. Així ho va expressar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una entrevista a NacióDigital el passat mes de novembre. També s'ha mostrat favorable a la recuperació de l'activitat el grup municipal de Junts per Sant Cugat, tot i que en l'anterior mandat havien votat a favor de la moció de la CUP per reconvertir el camp de golf en un parc públic.
Calvet va tornar a insistir en la compatibilitat de l'activitat esportiva del golf i el parc públic en una visita recent a la ciutat de Rubí.
Tot i això, el director de l'Incasòl, Albert Civit, assegurava al mes de desembre que no obriria el camp de golf sense el vistiplau dels dos consistoris.
Partits polítics i organitzacions juvenils contra el camp de golf
A més dels moviments socials i populars, i els mateixos Ajuntaments, diversos partits polítics o les seves organitzacions juvenils s'han manifestat en els últims mesos contra el camp de golf.
En Comú Podem de Rubí i Sant Cugat, per exemple, van anunciar que elevarien al Parlament la demanda de convertir el camp en un gran parc públic interurbà - una proposta de resolució que presentaran un cop es reprengui l'activitat parlamentària.
Les joventuts d'ERC dels dos municipis també van fer públic un manifest rebutjant el camp de golf el passat mes de desembre, mentre que Arran, organització vinculada a l'esquerra independentista, ha fet diverses accions al camp, com una jornada reivindicativa que va aplegar més d'un centenar de persones o la última, arrencar les tanques del camp per deixar-les a la porta de l'Incasòl.
ERC Rubí, Veïns per Rubí, la CUP de Rubí i de Sant Cugat i Més País (Catalunya) també han signat el manifest de la plataforma Reconvertim el camp de golf, que compta amb el suport de més de 1.500 persones i una seixantena de col·lectius.
Com hem arribat fins aquí? Per què ja no existeix el camp de golf, i per què es vol reobrir? Quin paper hi juguen els Ajuntaments, i quin l'Incasòl - propietari dels terrenys? Resolem totes les claus d'aquest conflicte que ve d'antic i que ha revifat en els últims mesos.
Quan es crea el camp de golf de Can Sant Joan?
El camp de golf es va inaugurar el 1994, fruit de la "febre olímpica". Dissenyat per Severiano Ballesteros, va ser el primer camp de golf públic de Catalunya i la seva construcció es va impulsar des de les federacions espanyola i catalana de golf, amb la col·laboració de l'Incasòl i el Consell Superior d'Esports. La Federació Catalana de Golf va adquirir un dret d'ús fins al 2069, per valor de 3.750.000 de les antigues pessetes, i un cànon anual de 50.000 pessetes.
On s'ubica aquest camp de golf?
Se situa en uns terrenys entre Rubí i Sant Cugat, destinats a un Polígon d'Activitats Econòmiques, i de les 101 hectàrees que va expropiar l'Incasòl se'n van destinar 80.8 al camp, amb el vist-i-plau dels ajuntaments.
Aquests terrenys formen part de la Via Verda de Collserola - Sant Llorenç del Munt i fan una funció de corredor biològic per a moltes espècies. A més, el camp quedaria incorporat en un àmbit a l'entorn d'un torrent i un estany que fan de frontera entre Rubí i Sant Cugat, el Torrent i la Bassa dels Alous, donant-li una continuïtat natural a tot aquest espai.
Quins moviments populars s'han oposat al camp de golf, des dels seus inicis i fins l'actualitat?
El 1993 s'havia creat la primera Plataforma contra el camp de golf, impulsada pel Centre d'Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) de Rubí, però la lluita no va fructificar.
El 1999 neix una segona plataforma, la Coordinadora d'Urbanisme Ciutadà (CUC), que amb el suport del Centre Excursionista de Rubí continua la lluita iniciada l'any 93, però aquest cop per evitar l'ampliació del camp de golf. Novament, no s'aconsegueix aturar els plans de l'Incasòl.
Imatge de la manifestació contra l'ampliació del camp de golf. Foto: Cedida
l 2020 es crea la plataforma Reconvertim el camp de golf, que agafa el relleu dels anteriors moviments contra aquest equipament. La primera acció va ser una gran manifestació al mateix camp, i en els últims dies han presentat una proposta de parc interurbà per als terrenys que ara mateix ocupa el golf.
Quan comencen els problemes econòmics?
20 anys després de la construcció del camp, el 2013, la Federació Catalana de Golf ven la concessió del camp a l'empresa Metropolitan Golf Barcelona, després d'haver acumulat un deute de 2,3 milions d'euros. El 2015, la concessió passa a mans de l'empresa Puro Campo SL, dedicada a l'explotació de finques rústiques que pretenia fer inversions de millora al camp amb la intenció d'atraure molts clients, però la majoria d'aquestes obres no es van fer, segons van explicar alguns socis a RubiTV.cat.
El 2018 l'empresa Puro Campo es declara en fallida i els deutes que tenia acumulats porten a la Federació Catalana de Golf a rescindir el contracte per la via judicial.
El tancament del camp va deixar sense feina diversos treballadors, alguns dels quals amb nòmines pendents de pagar des de feia mesos, i els socis sense poder fer servir les instal·lacions malgrat que alguns havien pagat les quotes anuals per avançat.
L'Ajuntament de Rubí va aprovar, el febrer de 2019, una moció a instàncies de l'AUP per reclamar la conversió del camp de golf en un gran parc interurbà. També ho va fer l'Ajuntament de Sant Cugat, un mes més tard, a instàncies de la CUP.
Les mocions van anar seguides d'una sortida organitzada per l'AUP per explicar tots els detalls de la tèrbola història del camp de golf i que la ciutadania conegués l'espai.
Tots dos ajuntaments van fer una visita a l'espai al desembre, i van assegurar que treballarien per recuperar el potencial del Torrent i la Bassa dels Alous.
El paper de l'Incasòl i la conselleria de Territori
Ara com ara, l'Incasòl tindria un projecte de camp de golf, més petit que l'actual, tot i que se'n desconeixen els detalls. Així ho va expressar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una entrevista a NacióDigital el passat mes de novembre. També s'ha mostrat favorable a la recuperació de l'activitat el grup municipal de Junts per Sant Cugat, tot i que en l'anterior mandat havien votat a favor de la moció de la CUP per reconvertir el camp de golf en un parc públic.
Calvet va tornar a insistir en la compatibilitat de l'activitat esportiva del golf i el parc públic en una visita recent a la ciutat de Rubí.
El camp de golf de Can Sant Joan. Foto: Marta Casas
Tot i això, el director de l'Incasòl, Albert Civit, assegurava al mes de desembre que no obriria el camp de golf sense el vistiplau dels dos consistoris.
Partits polítics i organitzacions juvenils contra el camp de golf
A més dels moviments socials i populars, i els mateixos Ajuntaments, diversos partits polítics o les seves organitzacions juvenils s'han manifestat en els últims mesos contra el camp de golf.
En Comú Podem de Rubí i Sant Cugat, per exemple, van anunciar que elevarien al Parlament la demanda de convertir el camp en un gran parc públic interurbà - una proposta de resolució que presentaran un cop es reprengui l'activitat parlamentària.
Les joventuts d'ERC dels dos municipis també van fer públic un manifest rebutjant el camp de golf el passat mes de desembre, mentre que Arran, organització vinculada a l'esquerra independentista, ha fet diverses accions al camp, com una jornada reivindicativa que va aplegar més d'un centenar de persones o la última, arrencar les tanques del camp per deixar-les a la porta de l'Incasòl.
ERC Rubí, Veïns per Rubí, la CUP de Rubí i de Sant Cugat i Més País (Catalunya) també han signat el manifest de la plataforma Reconvertim el camp de golf, que compta amb el suport de més de 1.500 persones i una seixantena de col·lectius.