11
de maig
del
2021
Aquest divendres s'ha fet oficial el canvi de nom de la plaça Nova de Les Torres pel nom de plaça de Neus Català i Pallejà, en record a la supervivent del camp de concentració de Ravensbrück i lluitadora per la memòria de les persones deportades. Dissabte, es va celebrar un emotiu acte d'homenatge a Català al Celler.
L'acte va comptar amb la presència de les autoritats municipals de Rubí i Els Guiamets, les dues poblacions catalanes on va residir Neus Català. A Rubí, hi va viure més de vint anys, i per això també hi han assistit veïns, amistats i representants d'entitats memorialistes, que han posat de relleu la importància de comptar amb un nou espai de memòria per fer justícia a la figura de Neus Català i alhora un element de difusió de les idees democràtiques entre les noves generacions.
Es tracta, doncs, d'un "vincle entre el passat i el futur, entre les antigues i les noves generacions, entre la història que cal recordar i la democràcia que seguim construint", va dir l'alcaldessa en la seva intervenció.
El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro, també ha reivindicat la importància d’aquesta acció dins el conjunt de polítiques de recuperació i reparació de la memòria històrica i n’ha justificat el moment:"Era important que així fos perquè no podem arribar ni un dia tard a explicar qui era Neus Català, perquè no podem arribar ni un dia tard a explicar el monstre que hi ha darrere de la deportació i de l’oblit”.
El nou espai de memòria ajudarà a acostar els drets humans i el pensament crític a les presents i futures generacions, tal com ja ho estan fent les Stolpersteine en record dels deportats rubinencs o la Taula de la Memòria Històrica.
Miquel Perelló, alcalde d’Els Guiamets, ciutat natal de Català que des de fa uns mesos està agermanada amb Rubí, s'ha referit al vincle entre ambdues poblacions i ha fet valer el contingut de la lluita de Català, igual de contundent des de la Catalunya rural com des de la Catalunya industrial. “No buidem de contingut la Neus, no fem una marca d’ella, sinó que busquem allò que era: era antifeixista, internacionalista, feminista i comunista, no oblidem”. ha demanat.
A banda de les autoritats, l'acte va aplegar diverses persones que van compartir experiències i records amb Neus Català, com ara Míriam Castillo, la seva fillola, que va llegir una carta de la família - que no es va poder desplaçar a Rubí per la situació de pandèmia - i en la qual destaca el canvi de nomenclàtor com "un impacte pedagògic que impedeix l'oblit".
Castillo també va recordar que "malauradament, a molts països, com a Espanya, l'extrema dreta torna a aixecar cap", cosa que demostra "la gran necessitat del procés de memòria".
Les referències més personals també han anat a càrrec de Carme Martí i Elisenda Belenguer, autores respectivament dels llibres Un cel de plom. La vida de Neus Català i Neus Català: Memòria i lluita.
Martí ha recordat com la supervivent de Ravensbrück sempre va preocupar-se per representar les altres dones oprimides pels feixismes: "Ella sabia que, si feia una novel·la sobre la seva vida, donaria veu a les altres dones. Crec que ara, amb el canvi de nom de la plaça, faria el mateix raonament. Pensaria que dona veu a totes les dones i a les seves diferents lluites".
Per la seva banda, Belenguer ha evidenciat el fort sentiment que tenia Català per la seva ciutat d’acollida: "No va oblidar Rubí. Cada vegada que baixava a visitar-la a Els Guiamets, sempre em deia que havia de tornar a Rubí, on deia que hi tenia moltes coses, que era casa seva".
Durant l’acte d’homenatge, s’ha exposat una placa commemorativa que s’instal·larà properament a la plaça de Neus Català i Pallejà, un cop l’evolució de la situació sanitària permeti la celebració d’actes ciutadans amb plena normalitat.
L'acte va comptar amb la presència de les autoritats municipals de Rubí i Els Guiamets, les dues poblacions catalanes on va residir Neus Català. A Rubí, hi va viure més de vint anys, i per això també hi han assistit veïns, amistats i representants d'entitats memorialistes, que han posat de relleu la importància de comptar amb un nou espai de memòria per fer justícia a la figura de Neus Català i alhora un element de difusió de les idees democràtiques entre les noves generacions.
Es tracta, doncs, d'un "vincle entre el passat i el futur, entre les antigues i les noves generacions, entre la història que cal recordar i la democràcia que seguim construint", va dir l'alcaldessa en la seva intervenció.
L'alcaldessa de Rubí en l'acte d'homenatge a Neus Català Foto: Localpres
El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro, també ha reivindicat la importància d’aquesta acció dins el conjunt de polítiques de recuperació i reparació de la memòria històrica i n’ha justificat el moment:"Era important que així fos perquè no podem arribar ni un dia tard a explicar qui era Neus Català, perquè no podem arribar ni un dia tard a explicar el monstre que hi ha darrere de la deportació i de l’oblit”.
El nou espai de memòria ajudarà a acostar els drets humans i el pensament crític a les presents i futures generacions, tal com ja ho estan fent les Stolpersteine en record dels deportats rubinencs o la Taula de la Memòria Històrica.
Miquel Perelló, alcalde d’Els Guiamets, ciutat natal de Català que des de fa uns mesos està agermanada amb Rubí, s'ha referit al vincle entre ambdues poblacions i ha fet valer el contingut de la lluita de Català, igual de contundent des de la Catalunya rural com des de la Catalunya industrial. “No buidem de contingut la Neus, no fem una marca d’ella, sinó que busquem allò que era: era antifeixista, internacionalista, feminista i comunista, no oblidem”. ha demanat.
A banda de les autoritats, l'acte va aplegar diverses persones que van compartir experiències i records amb Neus Català, com ara Míriam Castillo, la seva fillola, que va llegir una carta de la família - que no es va poder desplaçar a Rubí per la situació de pandèmia - i en la qual destaca el canvi de nomenclàtor com "un impacte pedagògic que impedeix l'oblit".
Castillo també va recordar que "malauradament, a molts països, com a Espanya, l'extrema dreta torna a aixecar cap", cosa que demostra "la gran necessitat del procés de memòria".
Miriam Castillo, fillola de Neus Català, a l'acte d'homenatge Foto: Localpres
Les referències més personals també han anat a càrrec de Carme Martí i Elisenda Belenguer, autores respectivament dels llibres Un cel de plom. La vida de Neus Català i Neus Català: Memòria i lluita.
Martí ha recordat com la supervivent de Ravensbrück sempre va preocupar-se per representar les altres dones oprimides pels feixismes: "Ella sabia que, si feia una novel·la sobre la seva vida, donaria veu a les altres dones. Crec que ara, amb el canvi de nom de la plaça, faria el mateix raonament. Pensaria que dona veu a totes les dones i a les seves diferents lluites".
Per la seva banda, Belenguer ha evidenciat el fort sentiment que tenia Català per la seva ciutat d’acollida: "No va oblidar Rubí. Cada vegada que baixava a visitar-la a Els Guiamets, sempre em deia que havia de tornar a Rubí, on deia que hi tenia moltes coses, que era casa seva".
Durant l’acte d’homenatge, s’ha exposat una placa commemorativa que s’instal·larà properament a la plaça de Neus Català i Pallejà, un cop l’evolució de la situació sanitària permeti la celebració d’actes ciutadans amb plena normalitat.