entrevista a mig mandat

Ana María Martínez: «Mà estesa a la participació de tots els grups municipals, però el ritme l'ha de marcar el govern»

Entrevistem l'alcaldessa de Rubí amb motiu dels dos primers anys del mandat, per conèixer la seva valoració d'aquest mig mandat marcat per la pandèmia de la Covid-19, així com algunes qüestions d'actualitat i de futur de Rubí

per Marta Casas, Rubí, Catalunya | 11 de juny de 2021 a les 12:00 |
L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, fa balanç dels dos anys de mandat | Marta Casas
El 13 de juny de 2019, Ana María Martínez va ser reelegida alcaldessa de Rubí, per segon mandat consecutiu, després que el PSC guanyés les eleccions amb comoditat, passant de sis a deu regidors. Començava, doncs, un mandat substancialment diferent de l'anterior, caracteritzat per la fragmentació i l'absoluta divisió entre els grups de l'oposició i els que donaven suport a un govern en minoria.

Ara, quan es compleixen dos anys d'aquesta investidura i, per tant, arribem a l'equador del mandat, RubiTV.cat ha entrevistat la màxima representant de la ciutat per repassar totes aquelles qüestions que s'han pogut tirar endavant en aquests dos anys, inevitablement marcats per la pandèmia de la Covid-19, a més d'algunes qüestions d'actualitat i del futur de Rubí.


- Com valora aquest mig mandat?

- Ha estat un mig mandat marcat per la pandèmia, i tot i que encara no n’hem sortit, estem caminant cap a la sortida. Mirant pel retrovisor, ens ha marcat molt, però el cert és que hem engegat molts projectes que ens il·lusionen molt, com el pla d’Inversions que posarà la ciutat a uns nivells de qualitat que volem, hem actuat als nostres polígons, hem recolzat la cultura, i en definitiva hem millorat la ciutat, com ara les urbanitzacions, un gran repte que teníem. Volem que la situació de pandèmia passi a la història i poder acabar el mandat tancant projectes importants que tenim encetats i que esperem que vegin la llum.



- I en concret, quin balanç fa de la gestió de la pandèmia a Rubí?

- Reconeixem que vam tenir uns primers dies d’estupor i paràlisi –mínima, perquè malgrat que la situació era desconeguda i greu vam actuar de pressa constituint la Comissió d’Emergència–, vam posar en marxa totes les eines necessàries per garantir els serveis a la ciutadania, en una situació de confinament i de seguretat total per als treballadors municipals, l’acompanyament a les persones, la campanya Gràcies, Rubí... i tot allò que estava a les nostres mans per ajudar les residències, repartir mascaretes als centres veterinaris...

Agraïm molt la solidaritat d’entitats, empreses i persones a títol individual, i per això la valoració és de molt orgull de veure una ciutat que, davant de l’adversitat i les dificultats responia molt positivament. Va ser molt dur i molt difícil, però en faig una valoració positiva, sempre sense oblidar les persones que malauradament no van poder superar la malaltia i que estaran sempre en el nostre record. Esperem poder fer-los l’homenatge un cop “oficialment” el virus estigui superat, serà un acte de celebració que també servirà per tenir un record i acomiadar les persones que hem perdut.

- Han passat de governar en minoria i amb suports externs a tenir una majoria còmoda i governar amb majoria absoluta gràcies a l'acord amb els Comuns. Què suposa això en el dia a dia de la gestió municipal?

- Suposa que els principis que han de marcar l’administració pública, l’eficàcia i l’eficiència, es puguin dur a terme com els entenem: treballant els projectes en els diferents òrgans de debat i aprovació amb la celeritat que requereixen; treballar –sempre amb la necessitat de compartir amb els altres grups– al ritme que marca el govern, i portar un ritme que sempre pensi en la ciutadania.

- Però l'oposició de vegades manifesta que hi ha "manca de diàleg" per part del govern.

- Com deia, el govern treballa per la ciutadania, per tota la ciutadania; no per l’oposició, i entenem que tot i que hem de tenir la mà estesa a la participació de tots els grups, el ritme l’hem de marcar nosaltres com a govern, i no el baixarem. Segurament, de fet, qui el marca és l’alcaldessa, i és un ritme ràpid perquè no ens podem permetre perdre temps, els veïns necessiten que arreglem les qüestions que els afecten amb celeritat, i la nostra obligació és que no es perdi ni un dia. Per exemple, el pressupost municipal que estem treballant, el portarem a aprovació un dia fixat i hi haurà un temps determinat, al mes de juliol, que serà clau per rebre aportacions. Treballem sobre un calendari i aquest calendari és el que marcarà el ritme, i també el que dona l’oportunitat de participar.

El govern treballa per la ciutadania, per tota la ciutadania; no per l’oposició

 

Ana María Martínez assegura que el govern és qui ha de marcar el ritme de les actuacions municipals Foto: Marta Casas


- Parlem d'alguns temes que preocupen a la ciutadania. Per exemple, la seguretat ciutadana.

Les dades que tenim sobre la seguretat a Rubí ens indiquen que som en una ciutat segura; de fet, ens diuen que no estem en una situació pitjor que altres municipis i, en determinats casos, fins i tot estem per sota de la mitjana. Ara bé, una cosa són les dades i una altra la percepció de la ciutadania. Malauradament, ha coincidit que casos aïllats han alimentat aquesta percepció, però no deixen de ser casos aïllats que coincideixen en el temps. Per això l’endemà del nomenament del nou conseller vam adreçar-li una carta per traslladar-li aquesta preocupació i demanar-li una trobada formal.


- I com respon, l'Ajuntament o la Policia Local en aquesta qüestió?

- La Policia Local fa tot el que pot, tenim els efectius que tenim i, tot i que hem millorat la plantilla perquè hem convocat totes les places que podíem –tot depèn de l’oferta pública d’ocupació, i sempre hem anat a màxims –n’hem perdut per altra banda amb les jubilacions anticipades. És un dret que tenen els treballadors i només faltaria que no el puguessin exercir. Les xifres d'efectius no són les que ens agradarien, però no baixarem el ritme. El que demanem a la Generalitat, que és qui té la competència en matèria de seguretat ciutadana, és que millori també els efectius que tenim a la ciutat. 

Els Mossos deriven serveis que reben del 112 a la Policia Local, i el cos que es veu col·lapsat, però també perquè el cos de Mossos d’Esquadra no arriba a tot. Hem de fer esforços plegats perquè les plantilles millorin, i traslladar a la ciutadania que estem fent tot el que podem, perquè compartim una situació que ens preocupa i perquè volem garantir els seus drets com a ciutadans.

- I més enllà de l'actuació policial?

- Des de l’Ajuntament també reforçarem els elements que contribueixen a la seguretat ciutadana, instal·lant càmeres de videovigilància o augmentant la il·luminació... però per exemple, no podem dir alegrement que “videovigilarem tota la ciutat” perquè fan falta permisos d’Interior, i això no es pot fer seguint percepcions sinó que les demandes s’han de basar en dades.

No podem prendre determinades mesures de seguretat seguint percepcions, sinó que les demandes s'han de basar en dades


- L'habitatge és un dels altres temes que està centrant el mandat per les dificultats d'accés d'alguns col·lectius. L'Ajuntament està impulsant accions en aquest sentit, com veu que avança?

- No és fàcil veure resultats en les polítiques d’habitatge perquè no són palpables fins al cap del temps, i moltes de les accions que serien més ràpides dependrien de la voluntat de tercers, com els grans tenidors o persones a títol individual que estiguin disposades a facilitar la mobilització dels habitatges en aquest univers de pisos buits que tenim. També hi ha opcions de compra o de solars o edificis a mig construir... el resultat d’un habitatge disponible per a la ciutadania vol temps.

El Pla local d’habitatge (PLH) és un camí llarg i ambiciós, el full de ruta el tenim clar i ara ens trobarem situacions que sí que veurem els resultats aviat: l’allotjament d’emergència al carrer Belchite o la promoció de pisos de lloguer assequibles per a joves al carrer Maria Aurèlia Campany. Encara queda molta feina a fer, però hem reservat partides molt importants per habitatge i a poc a poc esperem veure com es van assolint els objectius del PLH.


- Facilitar l'accés a l'habitatge sembla que també ha despertat alguna polèmica, com la que s'ha vist a Sant Jordi Park amb el projecte d'equipament dotacional. Com valora la reunió que va mantenir amb els veïns?

- Va ser una reunió molt tensa i difícil. Entenem el malestar dels veïns que no han tingut una informació de primera mà sobre aquesta qüestió, és cert; però el que hem fet és preparar urbanísticament uns solars que ja tenen la qualificació d’equipaments per afegir-los l’ús dotacional, complint la Llei del 2017. S’ha de fer aquest tràmit per poder planificar després què hi ha d’anar. En la modificació ja s’afegeix la idea de construir equipaments dotacionals, però el canal de participació que s’obrirà encara no ha arribat, i és el que permetrà que es puguin plantejar dubtes, inquietuds i suggeriments.

També hi ha un cert desconeixement de què suposa un recurs d’aquest tipus, al qual s’hi afegeix una mala informació sobre les places d’aparcament i la zona verda d’aquell espai, que no es tocarà, sinó que només es reordenarà. Les lleis d’urbanisme dicten que el territori ha d’estar equilibrat, i això és el que farà aquesta modificació parcial.

- Alguns comentaris que es van fer la van disgustar.

- No em van agradar alguns comentaris; crec que a ningú no li agrada escoltar plantejaments excloents, perquè transmeten intolerància. En definitiva, és voler excloure persones que necessiten un habitatge i que l’Ajuntament té l’objectiu de planificar recursos per a aquestes persones. Puc entendre el disgust de no haver conegut directament aquesta primera passa que hem fet i que encara té molt recorregut.

- Quina és aquesta confusió amb els equipaments dotacionals? Podran participar en la definició del projecte, els veïns?

- Hi haurà un procés participatiu del veïnat perquè defineixen els usos que tindrà cada equipament, ja que tenen un retorn a la comunitat: faciliten l’accés a l’habitatge a col·lectius amb necessitats, però també proporcionen serveis comunitaris, i estan pensats per a persones que ho podran mantenir. Fins i tot hem valorat la possibilitat d’un equipament que plantegi algun projecte intergeneracional. És un projecte molt a priori però de molta qualitat, i que el què s’ha vist aquests dies sigui un ensurt fruit del desconeixement, però que en puguem parlar.


- Una altra qüestió recurrent: el manteniment de la ciutat. Quines actuacions preveuen?

- Tenim el contracte d’asfaltatge i voreres, que preveuen inversions molt importants en l’espai, i hem incrementat els esforços per elevar la qualitat de l’espai urbà. El que volem és que el que és de tots estigui cada cop millor, però sí que és cert que hi ha zones on hem comprovat que hem d’actuar cada quinze dies perquè un cop fet un desbrossament, torna a estar com si no s’hi hagués fet res. Solucions modernes, com deixar la vegetació espontània, en segons quins espais de la ciutat no ens les plantegem perquè sembla que no estigui ben cuidat. Per altra banda, com que no utilitzem cap mena de producte químic, la natura fa el seu camí i surten herbes per tot arreu. Tot i això, els esforços en aquest mandat han estat molt importants, i per exemple a la Mesa d’Urbanitzacions ens arriben impressions que ens indiquen que el camí que seguim és correcte, i la valoració que se'n fa és força raonable.

També estem treballant en una ordenança de la qualitat de l’espai públic que facilitarà que hi hagi un ordre compartit a tota la ciutat, tot i que diferenciant els polígons, les urbanitzacions, el centre i els barris perifèrics.

Solucions modernes, com deixar la vegetació espontània, en segons quins espais de la ciutat no ens les plantegem perquè sembla que no estigui ben cuidat


- Parlem ara de la transformació de la mobilitat a Rubí. Ja és de titularitat pública l'avinguda de l'Estatut, quina idea tenen per aquesta via?

- Per a l’avinguda de l’Estatut, tenim un avantprojecte per fases que pacificarà la via i la convertirà en una via urbana. La transformació és de 15 milions d’euros, que òbivament no la podem fer de cop, però sí que hi haurà una actuació inicial –a més de la limitació del 30 km/h, que és obligatòria, i que es controlarà per radar mòbil– que es farà a la façana del parc de Ca n’Oriol, des de la plaça de l’Agricultura fins al carrer Galícia, i que també actuarà dins del parc per harmonitzar-lo amb la via. També, en consonància amb el Pla Director de la Bicicleta, s’incorporarà una part de carril bici. Amb aquesta actuació volem que la via es visualitzi i es visqui com una via urbana.

- La conversió de la zona blava a zona taronja també ha estat força comentada.

- La zona taronja ha fet possible la rotació de l’aparcament, i hem pogut parlar amb comerciants que diuen que estan contents, fins i tot els més reticents. Això, i la possibilitat que dona l’aplicació, que és saber quin és l’estat de l’aparcament, redueix l’emissió de gasos perquè la gent no ha d’anar donant voltes per buscar un aparcament lliure. És cert que hi haurà algun col·lectiu concret de persones que no poden accedir a aquesta aplicació, que ja porta més de 12.000 descàrregues, però tot i això continua havent-hi aparcaments lliures - pintats de blanc.
 

Rubí tornarà a gaudir de la seva Festa de Sant Pere Foto: Marta Casas


- Com comentava al principi, comencem a sortir de la situació de pandèmia i aquest any tornarem a viure una Festa de Sant Pere. Com serà?

- Exhaurirem tot el temps possible amb la programació de la Festa de Sant Pere, que no serà com sempre, òbviament, però anirem al màxim amb tot el que es permeti fer en compliment de les restriccions sanitàries, i adaptant-nos en tot moment a les recomanacions. Els equips tècnics estaran treballant fins a l’últim moment. Tenim ganes de sortir, de viure la cultura, i intentarem que tots els ingredients de la Festa Major hi siguin, encara que sigui amb un format diferent.

- També tornarem a tenir el túnel de llum per Nadal, tot i algunes veus crítiques per la seva despesa elevada.

- Recuperem el túnel de llum perquè reverteix moltíssim en el comerç local, és una demanda de molts comerciants. S’ha pogut estudiar i, a la ciutat les xifres són molt positives. L’any passat no el vam fer per una reconducció de la despesa i per evitar aglomeracions. El que no s’instal·larà aquest any serà la pista de gel, perquè hem valorat que és una acció que no encaixa amb el paraigua de la sostenibilitat que cobreix tot el nostre pla de mandat. Encara que fos una instal·lació amb energia verda, sí que hi havia unes emissions que hem volgut reduir.

El que no s’instal·larà aquest any serà la pista de gel, perquè hem valorat que és una acció que no encaixa amb el paraigües de la sostenibilitat que cobreix tot el nostre pla de mandat


- I per Nadal, tornarà la campanya Rubí s'ho val?

- Sí, la tornarem a fer per Nadal, i també una nova edició ara a l’estiu, coincidint amb les rebaixes. Són diners que van directament al nostre comerç i el nostre objectiu és dinamitzar-lo al màxim.

- Abans de l'inici de la pandèmia es va posar en marxa el projecte COLOR, que s'ha continuat desenvolupant. Com continuarà?

- Quan es va dissenyar la campanya vam buscar un soci de categoria, en aquest cas la ciutat de Vigo, perquè l’objectiu era constituir la Red Internacional de Ciudades del Color, també amb Sevilla. La pandèmia ens va agafar pel mig, però a Rubí hem continuat desenvolupant el projecte amb els murals a Les Torres, el recorregut de graffittis que tenim a la ciutat, la imatge del Rubí, la pedra hexagonal de colors dissenyada per edRa, la COLOR Week – que ens va permetre descobrir moltes coses al voltant dels colors i de la seva aplicació en l’espai urbà... Ara ens queden moltes activitats pendents, i començarem a recuperar aviat.


- Fa poc que a la Generalitat hi ha un nou govern, que haurà de donar resposta a algunes demandes ja històriques de la ciutat. Què n'espera?

- Hem començat a posar-nos en contacte amb els diversos departaments –ara per ara, hem contactat formalment amb Interior, i ja s’ha donat instrucció per demanar trobades amb altres– per traslladar-los les nostres prioritats. Continuem tenint sobre la taula la demanda de l’Hospital, volem saber què passa amb els Jutjats, que són totalment imprescindibles per a nosaltres, la construcció de l’Escola del Bosc, ja que el conseller actual –Josep González Cambray– era el director general que ens va dir que l’escola seria una realitat; i la segona estació a La Llana, que sabem que ja està projectada, però volem saber el calendari perquè tenim projectes molt importants en aquella banda de la Riera: la futura seu de l’Ajuntament, el projecte del Balcó de la Riera...

També tenim pendent saber com es resol la qüestió del camp de golf, i estem pendents d’una reunió amb l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Incasòl, que és el propietari dels terrenys. Ens mantenim ferms amb el nostre “no” al camp de golf i l’aposta per un parc interurbà.

- Què ens pot explicar sobre el projecte del Balcó de la Riera?

- El projecte del Balcó de la Riera és un projecte que millora la façana de la Riera i la connexió ferroviària, planteja ordenar la façana del parc de Can Fatjó que dona a la Riera, recupera el marge fluvial com a zona d’estada i passeig, i planteja actuacions de millora a l’entorn de la Masia i el forn ibèric, amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en una pèrgola, millora els equipaments verds de la zona afegint-hi 83 hectàrees de zones verdes fins a Cova Solera... La Diputació de Barcelona l’ha inclòs en un mapa de projectes d’impacte territorial que es podien encabir en les línies de subvenció dels fons Next Generation.

 

Participació