L'
Alternativa d'Unitat Popular presentarà al pròxim ple una moció per demanar la
regulació de les llars compartides d'allotjament turístic a la ciutat de Rubí, per tal d'evitar que, gràcies al
Decret 75/2020 de Turisme de Catalunya proliferin a la ciutat el tipus d'habitatge turístic que es defineix en aquest decret, i que facilita que qualsevol persona pugui llogar part del seu habitatge habitual a turistes
els 365 dies de l'any.
La regulació entrarà en vigor aquest mes d'agost de 2021, tot just un any després de l'aprovació del text, i estableix que qualsevol persona física podrà llogar el seu
habitatge habitual (on viu) a un màxim de quatre turistes a la vegada i per estades no més llargues de 31 dies. Aquest tipus d'habitatge s'anomena "llar compartida d'allotjament turístic", i es diferencia de l'habitatge turístic perquè aquest darrer es lloga sencer per al turisme, el primer, en canvi, és compartit pel resident habitual.
Com afectarà això a Rubí? A la ciutat, l'habilitació del lloguer d'habitacions per ús turístic
"pot suposar una
ajuda econòmica per a persones que ho necessitin", com reconeix l'
AUP, però també, i sobretot, "una
pressió afegida al preu de l'habitatge, amenaçant el dret a una
vivenda digna".
Segons les dades que proporciona la formació, el 2011 existien a tot l'Estat
3.500 habitatges al mercat turístic, i el 2019 ja se n'havien destinat un mínim de
413.033 - el nombre real, però, se sap que és molt més gran, segons l'AUP. A Catalunya, a més, hi ha
80.000 habitatges amb llicències turístiques
perpètues, és a dir, que no caduquen mai, "arran del canvi legal de CiU del 2011 i que permetia, pagant una taxa de poc més de 200 euros" convertir un habitatge en un espai turístic. Un canvi que es va fer amb l'argument d'ajudar a la reactivació de l'economia, però que va comportar "
bombolla de preus, pèrdua d'habitatges i destrucció de la cohesió veïnal", explica l'AUP.
Durant la pandèmia, i amb les restriccions sanitàries, aquests habitatges romanen
buits "mentre persones no troben pisos ni habitacions per a llogar"; tot plegat perquè el mercat està immers en una "
estructura econòmica excessivament centrada en el turisme" i, per tant, "en
crisi profunda" des de fa més d'un any.
Un decret permet donar ús turístic als habitatges compartits els 365 dies de l'any Foto: Ajuntament de Rubí
Un model de negoci pervers
Segons defensa l'Alternativa, el model de negoci de les llars compartides d'ús turístic queda "lluny de ser una ajuda per a famílies que necessitin un ingrés extraordinari", ja que el mercat turístic s'acaba concentrant i professionalitzant de manera molt ràpida. Per exemple, a la ciutat de Barcelona s'ha estudiat l'incement dels preus del lloguer a la ciutat per l'activitat de la plataforma
Airbnb, on la majoria dels lloguers són
només comercials: només un 35% són de veritable
amfitrionatge.
La mesura aprovada l'agost de 2020, segons l'AUP, "afavoreix que grans empreses facin
falsos empadronaments per destinar habitatges sencers a ús turístic", una pràctica que s'ha detectat de manera recurrent a altres zones més turístiques que Rubí.
L'AUP recorda que l'accés a l'habitatge continua sent "un dret
no garantit", ja que la demanda d'habitatge és molt més àmplia que l'oferta, i el preu del lloguer continua depenent exclusivament del mercat, fet que ha deixat moltes persones en una situació de
total vulnerabilitat, agreujada per la
pandèmia.
"El Decret, a més, és trampós, ja que els Ajuntaments no tenen la capacitat per controlar que es compleixen les condicions mínimes perquè un habitatge sigui llar turística compartida", alerta l'AUP, i això generaria una "
distorsió" que pot arribar a ser molt gran per al veïnat.
A Rubí, "la necessitat urgent d'habitatge permanent i esable, sigui o no compartit, és evident", i per tot plegat l'AUP reclama que es regulin les llars compartides d'allotjament turístic al municipi, començant per l'aprovació d'una
moratòria d'un any en l'atorgament de les llicències per a aquesta mena de llars i que, mentre duri, s'estudiïn "la prohibició, limitació o regulació" d'aquestes activitats turístiques al municipi, així com els corresponents
mecanismes de control i sancions aplicables per part de l'Ajuntament. L'AUP, però, encara va més enllà i demana
la derogació de la normativa a la Generalitat.