la riera de rubí

Així és el Parc que ha dissenyat el col·lectiu La Riera que volem

Amb una extensió de 200.000 metres quadrats, permetria apropar el curs fluvial a la ciutadania i recuperar el seu caràcter natural

per Marta Casas, 13 de juliol de 2021 a les 08:00 |
La Riera de Rubí | Marta Casas
El col·lectiu La Riera que volem, nascut a l'abril i format per tècnics de diversos àmbits, ha presentat la seva proposta de parc per a la Riera de Rubí, amb una extensió de 200.000 metres quadrats i amb l'objectiu d'apropar el curs fluvial als ciutadans i recuperar el seu caràcter natural. La proposta de parcs inclou camins de passeig, àrees de lleure, una zona humida i una reserva per a espècies autòctones.

El Parc permetria recuperar paisatgísticament l'entorn del curs fluvial entre la Font de la Via i la rotonda de Can Jardí.


Segons l'entitat, el nou Parc demostra "el potencial de la zona, molt pròxima al casc urbà i actualment molt degradada".

La proposta de parc, que s'hauria de consensuar amb la ciutadania, l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Ajuntament, destina la meitat de la seva superfície a àrees transitables i dividides en diversos espais interconnectats mitjançant camins de passeig, i preserva la llera per a la flora i la fauna.


Quins espais formarien el nou Parc de la Riera de Rubí


El nou Parc de la Riera de Rubí estaria format per sis espais diferenciats, que contemplarien diversos usos.
 

El nou Parc de la Riera de Rubí Foto: La Riera que Volem


El primer espai que contempla el disseny és una zona humida, formada per un estany artificial amb una superfície de prop de 4.000 metres quadrats i una capacitat d'emmagatzematge de 5.000 metres quadrats d'aigua, que provindria de la depuradora de Terrassa i serviria per regar la vegetació del Parc. Aquest estany estaria envoltat de vegetació de ribera, que evitaria el pas dels usuaris i afavoriria l'arribada de fauna autòctona i migratòria.

Una segona zona seria un espai de naturalitat, una zona d'alt valor ecològic amb aribres autòctons - àlbers i freixes - que aportarien ombra als camins.

La Riera que Volem també ha inclòs una zona de jocs i de descans, que serien pròxims als accessos del Parc i inclourien diverses propostes lúdiques, un espai dedicat als exercicis de rehabilitació i de millora de la salut, un circuit esportiu amb zones d'estiraments... Aquest espai també permetria recuperar la Font del Felip com a espai de trobada.

Els camins de passeig estarien repartits per tot el Parc, connectant els diferents espais, i serien aptes per a vianants i bicicletes. El col·lectiu planteja que, en el futur, es connectin amb els camins de la serra de Sant Llorenç i amb el Parc del Riu Llobregat, a Molins de Rei.

El Parc també inclouria una Aula de natura, un centre destinat a la difusió del coneixement i respecte de la natura a les escoles i al públic general, fer visites guiades... La Riera que volem explica que pensa en un espai similar a l'edifici Ressò de Sant Muç, és a dir, energèticament sostenible i construït amb materials respectuosos amb el medi ambient. Aquest edifici comptaria amb aules polivalents per a la formació i exposicions, una cafeteria, oficines, un auditori i sales de reunions.

Finalment, també s'ha previst una àrea d'aparcament: s'han definit tres grans àrees, amb 120 places i cabuda per a cotxes, autobusos, places per a persones amb mobilitat reduïda, zones per a motos i bicicletes.

Una reserva de flora i fauna autòctona


A més dels usos per a la ciutadania, el nou Parc s'acabaria convertint en una petita reserva que permetria la nidificació d'aus i facilitaria el retorn i preservació d'espècies animals i vegetals autòctones, com ara fotges, cabussets, blauets i diverses llimícoles; a més d'espècies més comuns com collverds, polles d'aigua, bernats, cueretes o rossinyols, que ja es troben presents al tram central de la Riera.
 

Un ànec collverd Foto: Imatge: K. Storsberg/Arxiu PNDE.


Per altra banda, la reintroducció de peixos autòctons, com els barbs, facilitaria la presència de llúdrigues, que ja es troben en alguns trams baixos del riu Besòs, així com de rèptils i amfibis.

Respecte a la flora, el Parc conservaria les espècies autòctones existents, reforçades amb replantacions, i també es preveu un programa d'erradicació d'espècies invasores.

En quines experiències reals es basa la proposta de Parc de la Riera?


En els últims anys, a Catalunya s'han desenvolupat diverses propostes semblants a la que planteja La Riera que volem.

Un d'ells és el Parc del Falgar i la Verneda, a tocar del riu Congost, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i ha permès desenvolupar un projecte de restauració paisatgística i de conservació i protecció de la natura.

 

Participació