opinió

Desassossec

«És que el PP català no ha generat cap candidat que pugui defensar amb la mateixa fermesa el seu ideari?»

per Xavier Graset, 21 de març de 2019 a les 19:57 |
L'Àngel Casas consagrat com a escriptor de relats ens presenta un nou llibre, Carta d'una desassossegada (i altres relats). Tot i que el presentisme ens podria fer pensar en alguna de les candidates que es presenten a les eleccions d'abril, el cert és que l'escriptura és molt anterior. És clar que en algun d'aquests relats es fa la projecció d'un franquisme allargassat en el temps, que va depassar "l'al·lucinació generalitzada" del 1992, que els jocs olímpics de Barcelona no van ser, i que el més destacat d'aquell any va passar el 4 de desembre, que és quan el general Franco, cap de l'Estat, Generalísimo com es feia dir -o sigui no general, sinó el més general dels generals del món, un general superlatiu i incommensurable- va complir cent anys. Segons el relat, va viure 100 anys i un dia.

Ara els generals engreixen les llistes electorals. La ultradreta n'ha fitxat a quatre: per Castelló, Alacant, Cadis, i l'alcaldable de Palma. No són els únics, Podem havia fitxat Julio José Rodríguez, antic Cap Major de la Defensa, i el PSOE actual presenta Zaida Cantera, i a les municipals per Madrid la caporala Teresa Franco. També el PP presenta un general per Melilla, i Ciutadans té el militar de carrera Matías Alonso com a diputat pel Parlament.


L'interès dels militars per la política, que ve de lluny i que ha donat les èpoques dels espadones aquest pas de la carrera militar al poder -sigui amb urnes, amb tupinada, o a cop de sabre-, es projecta de nou. Amb el que han signat alguns candidats, entre els quals alguns de Vox, sembla que Franco tingui 127 anys, sembla que sigui ben viu!

En aquesta mirada enrere també sobta, si és que sobta res, el discurs que els anys 70, l'època en què Vargas Llosa va aterrar a Barcelona. L'ambient a la capital catalana era libèrrim, segons descripció que n'ha fet la "Messi" del PP. Aquí no es pot perdre puntada, i ben possiblement Cayetana Àlvarez de Toledo pica l'ullet al Nobel de Literatura, per arrencar-lo dels braços de Manuel Valls i de les simpaties cap a Ciutadans. La cosa anirà renyida en tots els espectres, però especialment en aquest perfil de la dreta.

És que el PP català no ha generat cap candidat que pugui defensar amb la mateixa fermesa el seu ideari? El possible malestar que tinguin se l'hauran d'enviar perquè als partits, tots ells, les coses es fan de dalt a baix, i Pablo Casado creu que aquesta candidata, a banda de poder plantar cara al que acumuli Inés Arrimadas, també pot frenar a Vox. I potser no tant a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat. El seu fitxatge arrossegarà vots també a les altres províncies. La seva idea de cop d'Estat postmodern, que per ella això va ser l'1 d'octubre, tindrà adeptes arreu. Blanquejar Tejero i els seus companys de carrera, dir que el 23-F va ser poca cosa comparada amb la intenció i voluntat política dels "altres" tal com els descriu, aquests més de 2 milions de xenòfobs, la tribu groga, deu donar vots. Ella prové d'un think tank, que vol dir grup de pensament. És clar que els tancs estan fets per trepitjar l'enemic, i quina millor arma en temps de desassossec?

Ho deixo. Em connecto al seguiment del judici, que els guàrdies civils que declaren com a testimonis, i a preguntes de la ultradreta, deixen en ridícul la memòria i la sentència del 23-F.

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
11/07/2019

Cuixart, reflexiu

27/06/2019

​Rostolls

13/06/2019

​L'última paraula

30/05/2019

Silenci

16/05/2019

​Per cortesia

02/05/2019

Les cambres pròpies

18/04/2019

La mesura de la Junta

04/04/2019

L'eslògan

21/03/2019

Desassossec

08/03/2019

Exquisit

Participació