OPINIÓ

​Quan no dir res és dir molt

«Quan parlem d’educació mirem cap a Finlàndia en termes d’excel·lència i cap a on volem anar, però ens fixem poc en com hi han arribat»

per Bel Olid, 22 de març de 2019 a les 13:40 |
El vídeo de la campanya a favor de l’escola pública catalana ha rebut dues-centes mil visites en uns pocs dies. Durant les primeres hores va córrer com si fos impulsat pel Departament d’Ensenyament, i potser hi ha qui encara pensa que és així, perquè seria lògic. Oi? És la que depèn directament del Departament i seria natural que n’estiguessin orgullosos, com mostra l’anunci, i que volguessin promocionar-la. Però no, l’anunci surt de la Fapac, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, que sí que n’estan orgullosos de debò.
 

Fa vint-i-cinc anys no sé com va sortir a classe (a l’institut públic on estudiava) el debat sobre el finançament públic de l’escola privada mitjançant el concert. Davant la posició d’alguns dels alumnes, que defensàvem que els diners públics han d’anar a l’escola pública, el professor va argumentar que el concert era necessari perquè en aquells moments no hi havia prou places públiques per cobrir la demanda. La resposta va ser evident: creem-les. Vint-i-cinc anys més tard, som allà mateix. No hi ha hagut una política decidida per crear les places públiques suficients i s’ha preferit mantenir la triple xarxa (pública, privada concertada, privada no concertada).
 
Així, no és estrany que el Departament no faci cap campanya en favor de l’escola pública: no només no n’estan orgullosos, sinó que hi ha una posició molt tèbia de «no en parlem, no fos cas que prenguéssim mal». Segurament no volen posar-se en contra una part important dels seus votants. Però per què no els fa por continuar infradotant la línia escolar que fa servir el 65% de la població? És que no creuen que un sistema decididament públic beneficiï la immensa majoria? I, si ho creuen, per què deixen que sigui la FAPAC qui en faci la propaganda?
 

És curiós que quan parlem d’educació mirem tant cap a Finlàndia en termes d’excel·lència i cap a on volem anar, però en canvi ens fixem tan poc en com hi han arribat per adaptar les seves estratègies d’èxit al nostre context. Els bons resultats no creixen dels arbres. A Finlàndia l’èxit escolar és generalitzat, amb un sistema en què el 98% de les escoles són públiques. Amb els recursos que els calen, amb ràtios d’alumnes per professor raonables. I amb el convenciment indiscutit que el millor per a la societat és un sistema públic que faci aflorar el talent de tothom, i no només dels que es poden permetre pagar-s’ho.
 
Si d’aquí a vint-i-cinc anys continuem allà on som, no serem més a prop dels èxits de Finlàndia. En algun moment hem de començar a invertir els recursos necessaris per enfortir el sistema públic, i si això significa reduir els recursos que invertim en escoles que no assumeixen la responsabilitat social que els toca (la concertada té la meitat d’alumnes pobres del que li pertocaria, segons dades de eldiario.es), endavant. Per començar, anem al més fàcil: ERC ha anunciat que deixarà de subvencionar les escoles privades que segreguen per gènere, de cara al curs 2020-2021. Veurem què en queda, de les bones intencions.

 

Participació