LA VEU DE NACIÓ

​«Juego de Tronos»

«La diglòssia afecta especialment el món audiovisual a Catalunya. I no és un bon senyal»

per Carles Bellsolà, 20 de maig de 2019 a les 21:25 |
Així, en castellà. Així és com molt bona part dels seus fans catalans anomenen la popular sèrie d'HBO que va acabar la matinada de diumenge a dilluns. I com s'hi refereixen a les xarxes socials i a la seva versió analògica, que són les barres dels bars. Això ho fan castellanoparlants i catalanoparlants, perquè la diglòssia afecta especialment el món audiovisual a Catalunya. I no és un bon senyal.

En una societat bilingüe, la viabilitat d'una llengua -i més encara d'una com la nostra, sense estat propi i envoltada de veïnes molt més poderoses- depèn en bona part de l'ús que en facin els parlants més joves. Per allò de la transmissió intergeneracional, que no és cosa menor. I no n'hi ha prou amb l'escola i la immersió -sobre la qual també hi ha amenaces-: si els joves no troben atractiu el català per parlar socialment de les coses que els interessen, el perill clar és que es consolidi com a llengua B. O com a llengua de prestigi, però fossilitzada, cosa que tampoc augura un futur gaire brillant.


Aquests pronòstics funestos, de fet, es van repetint des de fa dècades, amb protagonistes diferents. Primer es va alertar de la nul·la presència del català a la ràdio i a la tele. I s'hi va respondre prou bé. Després va venir el cinema a les sales, i s'hi va respondre d'aquella manera. Ara, la televisió i el cinema es veu cada cop més a les plataformes en streaming i el panorama és desolador: només a Filmin -participada per la Generalitat- hi ha una certa presència de subtítols en català, i no estem parlant precisament de la plataforma més majoritària ni més rabiosament juvenil. 

El català no desapareixerà de la nit al dia si la sèrie de moda no està subtitulada al català. Tampoc si el blockbuster de torn es projecta doblat en quatre cinemes mal comptats -o en quatre sessions en les hores menys atractives, que pel cas és el mateix-. Ni si és absolutament absent del fenomen youtuber. Però si hi anem sumant, allò dels cinquanta anys que va començar a circular fa ja un parell de dècades començarà a semblar-se més a una profecia que a una boutade.

 

Participació