la veu de nació

L'abast de la repressió

«Mentre esperem les sentències dels judicis als líders independentistes, una repressió més amagada però molt persistent s'escampa a pertot»

per Germà Capdevila, 14 de juliol de 2019 a les 20:00 |
Els judicis als líders i activistes independentistes que hem seguit com un serial a través dels mitjans de comunicació ens ha colpit de tal manera, que els nous episodis de la repressió –que no cessa i s'intensifica de forma sibil·lina– passen gairebé desapercebuts, mentre esperem unes sentències que no presagien res de bo.

Veure un estat de la Unió Europea desoir les recomanacions de les Nacions Unides –que són acceptades per democràcies en entredit com ara Veneçuela– és tan impressionant, que els nous embats repressius ens semblen que són menys greus. Tanmateix, hi ha detalls que ens haurien de posar en alerta vermella.


L'imputació del president de la Generalitat per desobediència per una cosa tan innòcua com una pancarta en una balconada, és un avís tan diàfan com devastador: les autoritats de Catalunya resten sotmeses a la discrecionalitat d'un estat que les pot defenestrar a voluntat, amb motiu o sense.

Càrrecs electes són objecte d'investigacions judicials secretes, que busquen emetre un missatge similar: ningú no s'escaparà de l'abast repressiu de l'estat. No pas per les seves accions, sinó per la seva ideologia. Qualsevol que s'atreveixi a presentar-se en unes eleccions defensant les idees independentistes –que no són il·legals– restarà sota vigilància i rebrà tot el pes repressiu de l'estat, si escau.

El cas més terrorífic en termes democràtics, però, és la multa contra Carles Puigdemont i Toni Comín per "temeritat" en haver demanat mesures cautelars en protecció dels seus drets. Encara més, s'ha deduït testimoni contra el seu advocat, per haver preparat i presentat els escrits corresponents. 

La gravetat d'aquest episodi és enorme. S'emet un missatge per a tot l'independentisme que és molt clar. La Justícia no els defensarà, sinó que actuarà contra ells si s'atreveixen a demanar la seva empara. Encara més bèstia: s'avisa a tots els advocats del país que si defensen independentistes poden acabar imputats. Erdogan o Orban es deuen haver picat el front amb la palma de la mà tot exclamant: "com no vaig pensar-hi jo abans!". 


Més de dos milions de persones a l'Estat espanyol han esdevingut pàries sense protecció jurídica ni representació democràtica lliure. El candidat a president del Govern espanyol demana per escrit al seu potencial soci de govern un compromís d'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya quan ho considerin necessari. I aquests són els més dialogants.

Quan totes les portes democràtiques i legals es tanquen i un conjunt de ciutadans queden atrapats en una situació de vulneració de drets sense solució possible, només queda la desobediència civil com a vàlvula d'escapament. Podríem manllevar les paraules del líder irlandès Jim Larkin durant el gran locaut de Dublin de 1913: "Els grans semblen grans perquè nosaltres som de genolls. Aixequem-nos!".

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
15/09/2019

L'exindepe

08/09/2019

Hong-Kong fa por

05/09/2019

Brexit: una lliçó per a Catalunya

01/09/2019

La tempesta abans de la calma

25/08/2019

Turquia ens mira

18/08/2019

Open Arms, traficants

11/08/2019

74 anys

04/08/2019

Un salari mínim català?

28/07/2019

Inestabilitat

21/07/2019

Què cal fer a Madrid?

Participació