És cap de setmana i anem a passejar en família per Rubí, avui aprofitarem i passarem a visitar els cosins que viuen a Sant Muç i de pas m’aproparé a veure com li va a la Carme per Castellnou.
No em sorprèn la quantitat de brossa per tot arreu ni l’estat deplorable dels vials per aquelles zones, està clar que l’ajuntament fa anys que no considera les urbanitzacions com a part de la ciutat. Ho hem denunciat molts cops, però sembla que no tenen gens clar quins són els límits del seu municipi ni els del seu àmbit competencial. Potser es pensaven que fent una regidoria per a les urbanitzacions n’hi hauria prou per a fer callar els veïns i veïnes.
Això em desanima força, penso en els rubinencs i rubinenques que hi viuen i la impotència que senten davant la manca de recursos destinats a serveis per a les urbanitzacions d’un Ajuntament, que sí que és puntual a l’hora de cobrar-los els impostos. Hi ha però un tema que em deixa absolutament espantada, observo com la superfície forestal es barreja amb les cases sense respectar els marges de seguretat establerts per la normativa. M’hi fixo, en aquestes urbanitzacions, no s’ha fet cap tasca de les obligatòries en matèria de prevenció d’incendis forestals. Actualment estem en plena època de màxim risc d’incendi en el nostre país. Aquestes persones viuen en una trampa! No em puc ni imaginar si una guspira pren en algun llocZºSE5 d’aquestes urbanitzacions…
Existeix normativa clara com la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, on es regulen tot un seguit de mesures d’aplicació per a aquestes urbanitzacions que a més, estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals, així com els decrets que la desenvolupen i regulen.
Segons aquesta i d’altra normativa vigent, correspon als ajuntaments l’elaboració i aprovació, per part del seu ple, d’un plànol de delimitació que ha de determinar les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions, situades en el seu terme municipal, incloses en l’àmbit d’aplicació. A més, el contingut del plànol de delimitació s’ha de tenir en compte en l’elaboració dels instruments de planificació urbanística municipal. Esquerra a Rubí, ja va demanar aquesta informació al ple de Juny de l’any passat. La resposta mai ha arribat.
Quines accions s’haurien de dur a terme per tal de minimitzar el risc en cas d’incendi i protegir als veïns i veïnes que viuen en aquestes zones? En descric algunes:
– Els vials, tant els interns com els d’accés, i les cunetes s’haurien de mantenir nets de vegetació seca per a permetre l’entrada de manera segura, la sortida i la circulació de qualsevol tipus de vehicles en qualsevol situació. Hem pogut comprovar com, fins i tot les voreres, es troben plenes de vegetació descontrolada i no es pot passar ni tant sols caminant.
– S’ha de disposar d’una zona de protecció mínima de 25 metres d’amplada a comptar des del perímetre exterior on cal aclarir l’arbrat i el matoll. Aquesta distància no s’ha treballat i no existeix a les urbanitzacions. Això suposa una proximitat de l’arbrat de la zona forestal a la urbanització que en cas d’incendi, incrementa perillosament el risc.
– Les parcel·les interiors han de ser gestionades a nivell de vegetació, per evitar la propagació del foc, sent-ne responsable, el titular de la parcel·la. L’ajuntament ha de requerir, i en cas de no existir, realitzar aquestes tasques en les propietats privades repercutint si cal la despesa, posteriorment. El que si que està clar és que l’Ajuntament, ha de gestionar les parcel·les de propietat municipal. En el vídeo es pot veure com una parcel·la de propietat municipal no respecta la distància amb les cases de la urbanització. A més no s’han realitzat les tasques de desbrossament segons les quals la distància mínima entre els peus dels arbres, hauria de ser de 6 metres en arbrat adult (3 metres per a arbres joves). Una parcel·la neta seria un tallafocs en cas d’incendi, una superfície en l’estat actual, un incentiu perquè el foc cremi més ràpid i més alt.
– Els residus produïts per la poda i altres treballs sobre la vegetació forestal s’han de tractar segons operacions específiques, no es poden deixar en el lloc de la poda. Hem pogut observar restes de poda acumulats en el mateix lloc de l’operació.
A més, amb independència de les mesures que s’estableixen en aquestes normatives, els ens locals, dins l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar les mesures addicionals de prevenció que considerin oportunes, en relació a les zones forestals del seu terme municipal. El que calgui per protegir les persones que tenen les seves llars en les urbanitzacions.
De fet, la manca de gestió en neteja i retirada de la brossa, -un altre gran dèficit comú a tota la ciutat-, seria un handicap letal en cas d’incendi a les urbanitzacions.
La meva família i els amics, tornem del passeig esglaiats, de debò. Sabem que si no hi ha foto ni lluïment de l’alcaldessa, no té importància cap tema per els actuals governants de la nostra ciutat, però parlem d’unes actuacions que podrien salvar vides. I això és primordial.
Crido a la responsabilitat de l’equip de govern de Rubí per a actuar amb promptitud, almenys en aquelles parcel·les que son de propietat municipal i fer unes tasques imprescindibles que permetin viure amb seguretat i tranquil·litat, els rubinencs i rubinenques de les urbanitzacions. Ara no ho estan gens.
Menys postureig.
Més solucions.