feminisme

En som responsables

"No hem de permetre que els ambients que freqüentem, es creïn i adeqüin per a què un possible assetjament, quedi impune"

per Marta Esparza , 13 d'octubre de 2020 a les 09:22 |
Escoltant la ràdio aquesta setmana, m'esgarrifo amb el testimoni d'un noi que va patir assetjament sexual per part del seu professor de bateria quan era adolescent. Recorda com l'envaïa l'angoixa quan veia al professor aparèixer per la cantonada ...

L'Arrufat, emet un comunicat on acusa de mentider al periodista que assegura que aquest diputat, va exercir assetjament sexual quan era portaveu al Parlament. La CUP reconeix que es donen casos d'agressions en el si de l'organització. Tal qual ... Ara recordo el cas de l'exalcalde d'Argentona.


Tot això, cert o no, passa en entorns culturals i progres. Dones i nens víctimes del masclisme més malaltís i denigrant. Símptomes d'una societat malsana.
Davant d'aquests fets em plantejo què podem fer, des de la nostra posició- sigui quina sigui?-. A priori sembla que la cosa no va amb nosaltres, que, són situacions provocades per persones malaltisses, que no es pot controlar.


Doncs sabeu què? Tothom tenim part de responsabilitat davant d'aquesta mena de situacions. TOTHOM!

La lluita és on és. Comencem pel començament. Banalitzar les situacions, és molt perillós. No hem de permetre que els ambients que freqüentem, es creïn i adeqüin per a què un possible assetjament, quedi impune. Treballem l'entorn.

Analitzem els espais i conceptes que, tradicionalment s'han considerat com a neutres. El disseny de l'espai urbà n'és un exemple. A priori ni beneficia ni afecta cap col·lectiu en particular. La realitat, però, ens porta a la nostra pròpia ciutat, Rubí, on hi predomina un urbanisme androcèntric que prioritza tot allò relacionat amb la masculinitat hegemònica, excloent en realitat a la majoria de la població: dones, LGTBI, infants, persones migrades,... Això, a banda de la deixadesa a què estem sotmesos de ja fa molts anys, fruit de la manca de planificació d'un equip de govern incapaç de gestionar la ciutat. Treballem un urbanisme que posi al centre les persones humanes, treballem un urbanisme feminista i just.

Què me'n dieu dels mitjans de comunicació? En les dades que llença el Monitoratge Global de mitjans en el seu últim informe -2015-, les dones només representem el 28% del total de subjectes i fonts a les notícies de premsa i als informatius de ràdio i televisió. Aclamem a la responsabilitat dels mitjans de comunicació locals i nacionals per a despertar aquesta part de la consciència social, per a fer d'altaveu de l'opinió femenina. Sigui Feminista o no.

Cal explicar que la violència masclista inclou totes les expressions de dominació patriarcal i no només les més extremes.

Sembla que part d'aquesta societat, entri en un estat narcotitzant "Una dona més assassinada..." "no s'entén...". Sortim d'aquí! No és un cas més, no ens hi hem d'acostumar. NO ens hi volem avesar. Són crims molt greus i ens hem d'escandalitzar, rebel·lar-nos-hi. Cal posar-hi remei.

Torno a la notícia del mestre pedòfil. Sóc mare, seria massa arriscat no arriscar-me per a un futur millor per al meu fill i, també per al de les vostres filles.

 

Participació