fil directe

L'eurofracàs d'Espanya

«No cal conèixer massa la història de la pell de brau per entendre que tants països europeus no poden estar equivocats»

per Pep Martí i Vallverdú, Barcelona, Catalunya | 4 d'octubre de 2021 a les 21:40 |
Tal com s'esperava, el president Carles Puigdemont ha sortit en llibertat sense mesures cautelars després de comparèixer davant el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser, a Sardenya. La fiscalia ha demanat esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui sobre les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena. Així, Itàlia és el quart país que rebutja els arguments de la justícia espanyola contra Puigdemont i els altres dirigents a l'exili. Per això el dirigent independentista ha destacat que l'estat espanyol actua "fora del marc de la UE"

Si Espanya fos un estat seriós, hauria d'obrir una reflexió profunda sobre les diverses resolucions de la justícia europea en aquest cas. No es tracta d'una posició política sobre la independència de Catalunya. És que els tribunals de Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, més els països en què els dirigents sobiranistes han estat sense tenir cap entrebanc per part de les autoritats, han dit "no" als arguments dels jutges espanyols. No cal conèixer massa la història de la pell de brau per entendre que tants països europeus no poden estar equivocats amb Espanya.  


El nou ridícul del Tribunal Suprem tira per terra altre cop les proclames que s'escolten pels mitjans espanyols anomenant Puigdemont "pròfug" i "colpista". No ho és pas des del punt de vista de la justícia europea, que ha de ser assumida com a pròpia per la justícia espanyola. Perquè des del moment que l'estat espanyol va entrar a formar part de la UE, ho va fer reconeixent la institucionalitat comunitària. En realitat, el que s'escolta i es llegeix en els mitjans espanyols demostra que Europa continua sent un horitzó molt llunyà per l'Espanya tradicional.  

El darrer episodi de la batalla als tribunals comunitaris es produeix quan s'ha reprès la taula de diàleg, de la qual tothom n'espera entre poc i res. Però faria bé el govern espanyol si assumís amb totes les conseqüències l'expedient Puigdemont, i ho fes amb voluntat de resoldre'l. Les vicissituds del dirigent de Junts són un element de desestabilització per al govern espanyol, sotmès a la pressió constant de la dreta política i un sector dels poders fàctics.


L'autodeterminació i l'amnistia són les dues grans reivindicacions del sobiranisme en la taula de diàleg. Si el primer objectiu es percep com a més llunyà, amb la correlació de forces actual, en el cas de tot el que fa referència a la repressió no és així. Hi ha una nítida majoria, que és amplíssima a Catalunya, en favor de posar fi a la judicialització i a tancar l'aixeta de la repressió. Des de l'indult preventiu a la proposta dels comuns de reformar el delicte de sedició, hi ha un munt d ecamins possibles per qui vulgui canalitzar el conflicte. El seguit de resolucions dels jutges dels països de la UE poden ser l'excusa ideal per un Pedro Sánchez que sembla viure sempre al dia. 

Malauradament, és absurd pensar que la dreta espanyola pot aprendre alguna cosa de profit de tot plegat i continua inasequible al desaliento. Pablo Casado, en la convenció que el seu partit va celebrar aquest cap de setmana, va treure pit per assegurar que ell duria Puigdemont al Suprem, entre clams de "Puigdemont a presó!". Però els crits de revenja s'ofeguen en els tribunals europeus. El darrer episodi als tribunals sards recorden que, per una part de l'Estat i per la judicatura espanyola, Europa és una causa recent. 

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
29/11/2021

Mentrestant, València

22/11/2021

El mandat de la realitat

15/11/2021

La migradesa unionista

08/11/2021

Entre Keynes i la CUP

02/11/2021

Europa, actor secundari a Glasgow

25/10/2021

Que s'ho facin mirar

18/10/2021

En absència de violència, què?

04/10/2021

L'eurofracàs d'Espanya

28/09/2021

El fantasma de Via Laietana

21/09/2021

El català, cosa de tots?

Participació