Fil directe

En absència de violència, què?

«L'esquerra abertzale ha estat a l'alçada, però la situació reclama més que mai que des de l'estat espanyol es faci també política en gran»

per Pep Martí i Vallverdú, 18 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Deu anys després de l'anunci d'ETA d'abandonament de les armes, l'esquerra abertzale ha fet aquest dilluns una declaració que es pot qualificar, sense exagerar, d'històrica. Arnaldo Otegi i Arkaitz Rodríguez, en nom d'EH Bildu i Sortu, han llegit un comunicat en què han expressat el seu dolor per la violència causada per ETA, tot afirmant que "no s'hagués hagut de produir mai". 

En la declaració, s'explicita la voluntat de fer tot el que calgui per apaivagar el dolor causat i se subratlla que ETA va complir la seva paraula. A diferència d'altres processos de pau, la decisió de l'organització va ser adoptada per unanimitat de la seva cúpula i no ha tingut esquerdes. ETA va complir la seva paraula i el compromís de desarmament i desaparició. En contra del que algunes veus van expressar, no va ser un anunci trampa ni fruit de càlculs tàctics. El terrorisme ja és història a Euskadi.


Però el conflicte polític resta irresolt. Durant dècades va ressonar a la política espanyola la frase segons la qual "en absència de violència, es pot parlar de tot", repetida per diversos portaveus que la van convertir en el gran argumentari per no engegar unes negociacions polítiques, ni tan sols unes converses de pau. Des del 2011, la frase cobrava tot el seu sentit. Però en absència de violència, van sorgir nous entrebancs. Des de sectors de l'Estat, es va mantenir un llenguatge agressiu contra el nacionalisme basc, tot afirmant que ETA continuava ben viva. Quan ja s'ha fet evident que l'organització era un capítol del passat, s'ha exigit que s'expressés perdó. Però el perdó ja s'ha manifestat de maneres diverses. I figures rellevants de la dreta espanyola a Euskadi, com l'expresidenta del Parlament Aratntxa Quiroga, ja van manifestar que l'important era el rebuig explícit a la violència. 

Un procés com el que ha viscut el País Basc no és gens fàcil. No ho és per les víctimes, evidentment, les grans damnificades d'una societat polaritzada i trasbalsada pel terrorisme. Però tampoc ho és per l'entorn de l'esquerra abertzale, que ha viscut en carn pròpia la violència de l'Estat, fos sota la dictadura o, ja en democràcia, pels actes de tortura o per l'actuació del GAL. Si el primer reconeixement ha de ser per les víctimes i, especialment, per les que han fet un gran esforç per perdonar, cal també acollir la situació dels presos i el patiment dels seus familiars, que durant anys han hagut de recórrer centenars de quilòmetres per visitar els seus a la cel·la, un fet que només s'entén per la voluntat de revenja d'un estat mesquí.   


Aquest dilluns, Otegi s'ha referit a la situació dels presos, recordant que el col·lectiu ha jugat un paper decisiu en la fi de la violència armada. El dirigent polític ha qualificat d'"imperativa" la resolució democràtica del problema nacional basc i la vindicació d'un poble que vol ser reconegut. L'esquerra abertzale dona suport a la governabilitat de l'estat espanyol. Un fet que, en si mateix, té molta rellevància i alhora recorda les limitacions de la política de declaracions més o menys estètiques que escoltem en llocs més propers. L'esquerra abertzale ha estat a l'alçada, però la situació reclama més que mai que des de l'estat espanyol es faci també política en gran.    

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
17/01/2022

A Djokovic sempre li quedarà Madrid

10/01/2022

Llucià Ferrer té raó

04/01/2022

Relaxar-se pot ser letal

20/12/2021

Trapero i la realitat

13/12/2021

Benaiges com a mirall

29/11/2021

Mentrestant, València

22/11/2021

El mandat de la realitat

15/11/2021

La migradesa unionista

08/11/2021

Entre Keynes i la CUP

02/11/2021

Europa, actor secundari a Glasgow

Participació