Fil directe

Sí, pel català

«Si el català a l'audiovisual és una qüestió menor per a la Moncloa, pensa posar en risc els pressupostos en lloc d'entomar una solució?»

per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 26 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
La setmana es tancarà amb una decisió dels partits independentistes sobre la presentació d'esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat. El moviment, que tant ERC com Junts han demorat a l'espera de gestos polítics, condiciona la tramitació dels comptes, que els republicans van avalar en l'últim exercici, de la mateixa manera que la seva negativa el 2019 va conduir Pedro Sánchez a l'avançament electoral. Mentre Junts analitza com fa compatible la notorietat dels seus quatre diputats a Madrid i el relat de la confrontació, ERC prova de collar la Moncloa. L'escassa execució pressupostària dels acords que els republicans van firmar per al 2021 -en el primer semestre només s'havia atès un 13% de la inversió prevista per aquest any- i el forat negre en el seguiment del pacte han conduït els d'Oriol Junqueras a perfilar el ventall de demandes. No només es parla de pactar inversions o de vehicular traspassos complexos i demorats com el de Rodalies -exigit igualment per Junts-; també es volen concrecions preventives en reformes tan capitals com la de la llei de l'audiovisual.

I ERC ha posat una condició per arremangar-se en la negociació de les contraprestacions: el català ha de quedar protegit en l'elaboració de la llei de l'audiovisual si el govern espanyol vol comptar amb el seu suport per aprovar els pressupostos. El blindatge de la llengua en plataformes com Netflix no és una qüestió menor -els republicans parlen de quotes suficients en la producció i el doblatge, per bé que no n'han fixat percentatges-, debat que adquireix més envergadura ara que les entitats en defensa del català alerten de la situació d'"emergència lingüística" per un ús social en retrocés. La realitat és preocupant i les dades ho certifiquen. Només un 28% dels joves de Barcelona parlen català de manera habitual, segons la darrera enquesta municipal d'aquest estiu, estadística que precisa la fotografia de la salut lingüística en potencials usuaris de plataformes audiovisuals.


La reacció del govern espanyol -que en les últimes hores ha vist com creixia l'amenaça d'esmenes a la totalitat de l'independentisme català i el nacionalisme basc- indica incomprensió sobre el debat de la llengua. Afirmava la ministra Isabel Rodríguez a TVE que "no es podia creure" que des de Catalunya s'establís un vincle entre els comptes i una "reclamació lingüística", perquè els pressupostos "són molt més" que un debat sectorial. La resposta de la portaveu de la Moncloa, il·lustrativa de com el govern espanyol exerceix de garant de la diversitat de l'Estat més enllà del discurs de respecte a les identitats perifèriques, és pobra en termes argumentals. Si el català a l'audiovisual és una qüestió menor, com explicita, el govern espanyol pensa posar en risc els pressupostos en lloc d'entomar una solució?

Pedro Sánchez va recuperar amb audàcia la secretaria general del PSOE, una operació de resurrecció feta en contra de la cúpula del partit i dels poders mediàtics de Madrid. I ho va aconseguir a partir d'un discurs que abraçava la plurinacionalitat de l'Estat i puntals ideològics de la socialdemocràcia més ambiciosa, que el socialisme espanyol havia diluït. D'aquella aposta per una concepció plurinacional de l'Estat, que compartia amb el missatge de Podem, en queda només una música ambient que té una concordança complicada amb els fets. Els perills que es divisen en la llei de l'audiovisual en són l'última mostra.


Quan a la Moncloa s'esbossa una ganyota de desaprovació per les exigències de protecció del català, s'alimenta la situació d'incomprensió. Perquè si el blindatge de la riquesa de la llengua no mereix consideració i les promeses d'execució pressupostària es desmunten amb una simple auditoria de les inversions, els arguments per sostenir els comptes del govern escassegen. La ministra Rodríguez es preguntava si els pressupostos poden córrer perill per atendre la carpeta lingüística. Sí, pel català, ministra.

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'Enemics íntims, El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
30/11/2021

Sobreviure a l'estat del benestar

23/11/2021

La decisió d’Aragonès

16/11/2021

El mal d’altura de la CUP

09/11/2021

La ficció del 52%

26/10/2021

Sí, pel català

13/10/2021

L'interès informatiu

06/10/2021

Bartomeu S.A.

01/09/2021

El relat climàtic del Govern (II)

27/08/2021

El relat climàtic del Govern

12/08/2021

Messi i el deliri de Bartomeu

Participació