Fil directe

La ficció del 52%

«Si els pressupostos prosperen amb noves aliances, la legislatura no decaurà però el relat independentista d'una majoria quedarà arraconat»

per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 9 de novembre de 2021 a les 20:00 |
El projecte de pressupostos del Govern ha iniciat el recorregut parlamentari després de l'aprovació al consell executiu. L'exposició pública de la proposta de comptes es completarà dijous, quan es coneguin tots els detalls de la llei d'acompanyament, que inclourà pocs canvis en la carpeta dels impostos però que introduirà novetats sensibles, com el retorn a la gestió pública del 061, tal com va avançar NacióDigital. La internalització del servei derivat a Ferrovial en els darrers anys era només una de les mesures reclamades per la CUP per orientar el seu suport als pressupostos. Els anticapitalistes no troben la resposta que persegueixen en àrees com les d'habitatge o salut, veuen insuficients els avenços en l'elèctrica pública i tampoc comparteixen el compromís de l'executiu amb els Jocs d'Hivern o la insistència amb el complex Hard Rock, de la mateixa manera que el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat els va allunyar dels despatxos de la Generalitat.

La CUP ha estat el soci prioritari d'ERC i Junts en l'arrencada de la legislatura -fins al punt que es va fer pregar menys que els de Carles Puigdemont per investir Pere Aragonès-, però pot convertir-se en una veu sorollosa de l'oposició. L'escalada argumental dels seus dirigents en les últimes setmanes conviden a pensar que la militància avalarà aquest cap de setmana la presentació d'una esmena a la totalitat als comptes. Un camí de difícil retorn, perquè alimentaria les desconfiances en la relació amb el Govern i orientaria les bases cap a una negativa als pressupostos. Certament, la setmana es pot tancar amb una plantofada de la CUP. Però res serà definitiu fins a finals de novembre, quan es votin les esmenes a la totalitat al Parlament. I cal no donar res per definitiu.


A Palau, de fet, encara hi veuen marge per a la negociació -cada cop més limitat, com constaten també a Economia i expressa en públic el conseller Jaume Giró- mentre PSC i En Comú Podem van prenent posicions. Els comuns ja van validar els últims comptes vigents -amb l'actual proposta impositiva- i els socialistes estan disposats a no encarir les contrapartides per recuperar centralitat en les aliances parlamentàries. Els guanys polítics per al PSC són visibles: aplanar el camí a Pedro Sánchez en les negociacions amb l'independentisme a Madrid -també en els pressupostos de l'Estat- i trencar el bloc sobiranista. Quan s'encamina la primera gran votació de la legislatura, els socialistes apareixen ben col·locats. Giró, decidit a perseguir almenys una abstenció de la CUP, recordava aquest dimarts que hi haurà "pressupostos o pressupostos". Semblava un avís per a navegants.

La majoria del 52% és avui un enunciat que els fets desfiguren. El debat de política general va ser l'entremès del divorci sobiranista que la investidura d'Aragonès només havia maquillat. En cap de les propostes de resolució rellevants, ERC, Junts i la CUP van votar units: van discrepar en la taula de diàleg, l'horitzó del referèndum i l'ampliació de l'aeroport. Els republicans van trobar la crossa de socialistes i comuns en l'estratègia de negociació amb l'Estat mentre que Junts va practicar la "sociovergència" en el capítol d'infraestructures, estretament associat al debat climàtic. El PSC, que no és soci vetat en ajuntaments i diputacions, comença a deixar de ser un actor perifèric en les votacions al Parlament.


Si els pressupostos prosperen amb noves aliances, la legislatura no decaurà però el relat independentista de la primera majoria en vots i escons quedarà arraconat, al costat de tots els compromisos dels pactes d'investidura. Un relat, el del 52%, que havia servit per flirtejar amb la fantasia d'aixecar la declaració d'independència o posar data al referèndum d'autodeterminació. La ficció del 52%.

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'Enemics íntims, El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
05/01/2022

Tradicions

28/12/2021

Èxits i dèficits de la resposta a la pandèmia

21/12/2021

L'esforç de l'atenció primària

14/12/2021

En nom del català

07/12/2021

Periodisme tossut

30/11/2021

Sobreviure a l'estat del benestar

23/11/2021

La decisió d’Aragonès

16/11/2021

El mal d’altura de la CUP

09/11/2021

La ficció del 52%

26/10/2021

Sí, pel català

Participació